La compravenda d'habitatges cau un 8% a Girona el 2023

El nombre d'hipoteques baixa fins a un 19,2% a les comarques gironines a tancament d'any

Dues persones davant l’aparador d’una immobiliària.

Dues persones davant l’aparador d’una immobiliària. / David Arquimbau Sintes

J.L/ACN

La compravenda d'habitatges va caure a les comarques gironines un 8,12% durant el 2023, amb 13.787 operacions, segons dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). D'aquests habitatges, 2.254 eren nous i 11.533 de segona mà, mentre que 13.317 eren lliures i 470 de protecció oficial.

La baixada de les operacions durant l'any passat va ser generalitzada a Catalunya i Espanya. L'alça dels tipus d'interès han marcat el mercat immobiliari, i la compravenda d'habitatges va caure a Catalunya un 10,72% en el conjunt del 2023, amb 91.630 operacions.

Per demarcacions, a la de Barcelona la compravenda d'habitatges va retrocedir un 12,8% l'any 2023 en comparació al 2022, fins a les 58.199 operacions, segons les dades provisionals de l'INE. Del total, 10.162 eren habitatges nous i 48.037 de segona mà, mentre que 52.620 eren pisos nous i 5.579 protegits.

A la demarcació de Lleida, en canvi, la xifra es va mantenir estable, amb 5.022 operacions, només cinc menys que l'any 2022. D'aquests habitatges, 1.096 eren nous i 3.926 de segona mà, mentre que 4.538 eren lliures i 484 de protecció oficial.

Per últim, a les comarques de Tarragona es van concretar 14.622 operacions de compravenda. Del total, 2.112 eren habitatges nous i 12.510 de segona mà, mentre que 14.189 eren lliures i 433 protegits.

Al conjunt de l'Estat, la compravenda d'habitatges va caure un 9,7%, fins a les 586.913 operacions i només una comunitat va registrar una variació anual positiva, concretament el Principat d'Astúries, amb un increment del 5,6%. A la resta, les compravendes van caure, encapçalades per les Illes Balears, amb un 19,9%; La Rioja, amb un 18% i la Comunitat de Madrid, amb un 16%.

Les hipoteques cauen un 19,2%

Les hipoteques constituïdes sobre habitatges van caure per sobre de les dades de compravendes de pisos. A les comarques gironines les hipoteques es van reduir un 19,2% el 2023 en comparació amb l'any anterior, amb 7.312, segons les dades provisionals de l'Estadística d'Hipoteques de l'INE. 7.312 hipoteques. L'import total prestat va ser de 1.060,7 milions d'euros (-20,8%), xifra que va situar l'import mitjà per hipoteca en 145.063.

A Catalunya les hipoteques també van caure un 19,2% el 2023. En el conjunt de l'any, es van signar a Catalunya 65.470 hipoteques, respecte a les 81.068 del 2022. El capital prestat tot el 2023 va ser de 10.518,5 milions d'euros, amb un import mitjà de 160.662 euros. Segons l'INE, el tipus mitjà tanca l'any en el 3,32%.

Per demarcacions, a la de Barcelona el nombre d'hipoteques va caure un 19,7% al 2023 en comparació amb l'any anterior, segons les dades provisionals de l'INE. Concretament, es van signar 47.400 crèdits hipotecaris, amb un import de 8.254,7 milions d'euros, és a dir, un 24,4% menys que el 2022. Això va situar l'import mitjà per hipoteca en 174.151 euros.

Pel que fa a les comarques de Lleida, la caiguda va ser més moderada al 2023, de l'11% en relació a l'any anterior, fins a les 2.876 hipoteques, mentre que l'import prestat total al llarg de l'any va ser de 318,7 milions d'euros, un 9,75% menys. En aquest cas, l'import mitjà per hipoteca va ser de 110.836.

Per últim, a la demarcació de Tarragona, el nombre d'hipoteques va retrocedir un 19% el 2023 en relació al 2022, fins a les 7.882. Pel que fa l'import total, va ascendir fins als 884,3 milions d'euros, tot i que suposa una xifra un 21,5% inferior a la de l'any anterior. L'import mitjà per hipoteca va ser de 112.196.

Al conjunt de l'Estat, el nombre d'hipoteques sobre habitatges va ser de 381.560 al llarg de tot l'any, un 17,8% menys que al 2022. El capital prestat va pujar fins als 54.209,6 milions d'euros, un 19,4% menys, i l'import mitjà va caure un 2%, fins als 142.074.

De fet, el descens va ser generalitzat a totes les comunitats, encapçalades per La Rioja i Galícia, amb caigudes del 36,1% i el 21,9%, respectivament. En canvi, les Illes Canàries i Castella-la Manxa són les comunitats amb retrocessos menors, amb un 9,9% ambdues.