Entrevista | Jordi Fabrellas Degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona

«S’hauria d’afavorir la promoció privada amb ajudes i incentius»

«Girona té un dèficit molt important de generació d’energia; és necessari impulsar projectes d’eòlica, fotovoltaica, biogàs, etc...»

Jordi Fabrellas.

Jordi Fabrellas. / DdG

Des de l’enginyeria com creu que s’hauria de solucionar el problema de l’habitatge?

Els enginyers ho tenim complicat solucionar-ho però els poders públics podrien posar les condicions adequades, com per exemple construir habitatge social públic, gestionar, per part de l’Administració, els habitatges en mans de la banca i de fons inversors. També es podria garantir el cobrament de rendes i el retorn adequat de l’habitatge. Amb aquesta iniciativa es posaria al mercat, un parc d’habitatges buits que no hi són perquè les garanties actuals no són suficients perquè els propietaris s’arrisquin llogar-los, i a més el fet de possibles ocupacions crea inseguretat i desmotiva. S’hauria d’afavorir la promoció privada amb ajudes i incentius per fer habitatge social o protegit i garantir l’accés a habitatge social, la protecció de la propietat privada a lloguer, i així possiblement, garantirien que el mercat fos més àgil i amb preus més sostenibles.

I altres temes com la sostenibilitat energètica i la falta de recursos energètics?

Catalunya, i Girona en particular té un dèficit molt important de generació d’energia. És necessari impulsar projectes que siguin fonts de generació com eòlica, fotovoltaica, biomassa, biogàs, geotèrmica etc... però alhora s’han de dissenyar uns plans de reducció de consum, sobretot, a la indústria, maquinària més eficient, però també al sector turístic, comercial i residencial. Cal generar energia i reducció de consum amb instal·lacions més eficients. Les noves infraestructures s’han de fer a llocs no invasius, amb respecte al territori. Enginyeria i Urbanisme de la mà (arquitectes i enginyers treballant plegats). El territori disposa de moltes zones amb terrenys antropitzats que es poden fer servir per generar recursos energètics, abans d’ocupar el medi rural i natural amb grans instal·lacions desconnectades de la realitat i necessitats del territori. Les instal·lacions particulars, en canvi, són ben acceptades si bé les ajudes promeses no acaben de materialitzar-se, fet que pot portar al desencís i desmotivar la inversió privada.

I sobre la sequera?

És cert que no plou, però som conscients dels milers de metres cúbics que s’han perdut per les xarxes de subministrament de fa anys? És evident que el consum s’ha de reduir i ser més eficient, amb aprofitament d’aigua de pluja, però la xarxa pública ha d’estar impecable. No pot ser que les xarxes estiguin obsoletes. Encara hi ha canonades de fibrociment, o fuites a municipis que ningú vol invertir-hi per solucionar-les. El 2008 fou un avís seriós, es va planificar connexió entre conques, la canonada per connectar amb l’Ebre ja tenia el material i no es va acabar i mentrestant el Ter, insignificant comparat amb l’Ebre, ha de subministrar aigua a Barcelona. Però va ploure i problema polític resolt. La realitat demostra que el que s’ha fet aquests darrers anys ha estat insuficient i poc eficient. La solució és optimitzar les infraestructures, reciclar i aprofitar l’aigua depurada i no abocar-la al mar. 

Com a Col·legi es realitzen moltes accions al llarg de l’any, premis, jornades, etc?

Som una entitat professional activa, tant pel que fa a amb els col·legiats/des com amb la societat en general. La formació contínua és un altre dels aspectes cabdals del Col·legi, amb jornades i cursos especialitzats, doncs el coneixement actualitzat és imprescindible per a un bon professional. Un dels cursos que a mi personalment em fa il·lusió presentar es el que es fa amb l’Escola Politècnica per als estudiants d’enginyeria dels últims cursos, el d’Habilitació Professional, en qué diferents experts del Col·legi els expliquen que es trobaran un cop acabin els estudis.

Quins són els objectius i avantatges del col·legi perquè els joves estudiants quan es graduïn en formin part?

Per poder exercir d’enginyer, segons la legislació vigent, requereix col·legiació obligatòria. Quan un estudiant de l’EPS acaba els estudis de Grau, ja són enginyers o enginyeres de ple dret que tenen accés plenament i lliurement al mercat laboral, sigui a una empresa, docència, administració, lliure exercent. Tens un col·lectiu de companys que poden ajudar-te, que disposa d’una borsa de treball activa i qualificada, entre d’altres serveis una bona assegurança de responsabilitat civil, cobertura sanitària...en definitiva està al teu costat, és un valor que marca la diferencia envers altres enginyers que no s’han col·legiat.