Un etiquetatge de benestar animal de 5 categories

L'Autoritat francesa de Seguretat Alimentària (Anses) ha dut a terme una avaluació per oferir als actors del sector ramader una base científica en què sustentar un etiquetatge de benestar animal. Recomana adoptar un sistema amb cinc nivells de benestar, que van des del millor (A) fins al més baix (E). El nivell E correspon al compliment exclusiu dels requisits imposats per la legislació europea en matèria de benestar animal, ja sigui en l'explotació, el transport o el sacrifici.

Anses considera que la majoria dels etiquetatges existents sobre benestar animal només tenen en compte els mètodes de criança i els mitjans implementats per millorar-los. Per als investigadors no n'hi ha prou, ja que, per exemple, una granja de gallines ponedores pot tenir penjadors, però si les gallines no els utilitzen perquè no són els adequats, això no contribuirà al seu benestar.

Mesuraments en l'animal

Per això, els científics del grup de treball Anses recomanen que els indicadors a avaluar es refereixin principalment a l'estat de benestar de l'animal, és a dir, a partir de mesuraments realitzats en el mateix animal. Aquests requisits es basen en la definició de benestar animal proposada per Anses el 2018: “El benestar d’un animal és l’estat físic i mental positiu vinculat a la satisfacció de les seves necessitats fisiològiques i comportamentals, així com de les seves expectatives. Aquest estat varia segons la percepció que tingui lanimal de la situació.”

Per a cadascú, el grup de treball va proposar un protocol d’avaluació basat en criteris científics, associats amb indicadors mesurables, així com formes de millorar el benestar animal. Per exemple, per a l'alimentació, els criteris proposats són tant que l'animal disposi d'aliments fàcilment accessibles i adaptats a la seva espècie i edat, com també que pugui satisfer les necessitats comportamentals vinculades a l'activitat, com el pasturatge de remugants, fulls per als porcs o picotejar i gratar per a l'aviram.