El 25% de la calefacció que es gasta en una casa es deu a la pèrdua de calor per les finestres

La ciència-ficció sempre ha intentat imaginar com seran les cases del futur: gestionades per robots, amb comunicacions via hologrames, sensors per tot arreu o, directament, convertides en naus espacials. Però, en realitat, si hi ha un paràmetre que hauran de complir tots els habitatges futurs és que siguin climàticament responsables. De fet, aquesta ja és una qüestió de present, atesa la necessitat imperiosa de reduir les emissions contaminants per evitar l'increment de la temperatura mitjana del planeta per sobre dels 1,5 graus.

A Espanya, el 20% de la despesa energètica total prové del parc d’habitatges. I dins aquest percentatge, el 47% del consum d'energia en una llar correspon a la calefacció, segons les dades de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia (IDAE). Es tracta, doncs, d'un àmbit que pot millorar i ha de millorar, especialment ara que s'acosta l'hivern. Un gest que, a més, suposaria un estalvi per a les famílies en les seves factures. Per sort, hi ha diverses estratègies per reduir el consum energètic que necessita un habitatge per escalfar-se. Algunes comencen fins i tot en el mateix moment de la seva construcció, com és el cas de la casa bioclimàtica. En aquest vídeo se n'expliquen les característiques principals:

La casa bioclimàtica, per tant, és aquella que està dissenyada expressament per aprofitar els recursos naturals per climatitzar-la, reduint al màxim la necessitat d'energia. I no només es tracta d'innovar, sinó també de recuperar tècniques de construcció tradicionals. Ho explica amb claredat l'arquitecte Juli Capella a l'article 'La casa del futur: com les bones del passat' amb motiu de la celebració dels 45 anys d'El Periódico: “La nova casa serà ecològica necessàriament, com l'arquitectura popular de sempre , que tenia en compte l’orientació, la ventilació creuada, el sol, les vistes. […]. Tot habitatge haurà d'adoptar el concepte de casa passiva, més eficient, d'energia zero, o fins i tot millor, generadora d'excedent energètic”.

Rehabilitar amb criteris energètics

Òbviament, no és possible enderrocar i construir tot el parc d'habitatges novament, així que els conceptes associats a la casa bioclimàtica s'han d'assolir sobretot mitjançant una eina que ha estat definida com a clau per assolir els objectius de reducció d'emissions: la rehabilitació energètica. En aquest sentit, de les 19 milions de primeres residències que hi ha a Espanya, la meitat van ser construïdes abans del 1980 i necessitarien una actualització, segons explica Capella. Per això, els fons europeus Next Generation han posat en el focus aquesta pràctica i entitats com BBVA posen a disposició dels seus clients productes com el Préstec Eficiència Energètica, per abordar aquelles reformes que permetin reduir el consum energètic. Per exemple, l'aïllament de façanes i la substitució de finestres, entre d'altres actuacions.

De fet, al voltant del 25% de la calefacció que es gasta en una casa es deu a la pèrdua de calor per les finestres. Per això, instal·lar-ne unes de més eficients que conservin la calor i aïllin del fred serà una inversió que sortirà a compte a totes les estacions i que, en un termini de menys de 10 anys, permetrà estalviar més de 1.500 euros en energia. A més a més de suposar una reducció significativa d'emissions contaminants. D'altra banda, un aïllament correcte de les façanes permet contrarestar els consums excessius de climatització a causa d'una mala construcció. Es pot dur a terme de diverses maneres: amb un panell aïllant a l'exterior, amb una cambra d'aire a l'interior del mur o amb revestiments interiors.

Plaques solars i aerotèrmia

Un altre element habitual d'una rehabilitació energètica consisteix a incorporar plaques solars fotovoltaiques a la teulada de l'edifici. Aquestes poden ser de dos tipus. D'una banda, hi ha les plaques solars tèrmiques, que tenen com a objectiu fer servir l'energia del sol per a l'aigua calenta sanitària o alimentar la calefacció. De l'altra, les plaques fotovoltaiques pensades per a l'autoconsum elèctric tant de les zones comunes en les comunitats de propietaris com en els habitatges. Altres actuacions habituals són la renovació de la caldera central per una altra d'origen sostenible, com ara la biomassa; o el canvi dels antics sistemes de climatització per un sistema d'alta eficiència, com l'aerotèrmia, també coneguda com a bomba de calor.

Es tracta d'una energia neta, ja que transforma l'energia emmagatzemada en forma de calor a l'exterior per proporcionar aigua calenta sanitària, calefacció i refrigeració amb una elevada eficiència. I és que cada kWh hora que un sistema d'aerotèrmia consumeix d'electricitat aporta 4 kWh de calor. Un altre sistema que va guanyant adeptes és la geotèrmia, que aprofita les altes temperatures del subsol terrestre per generar en un habitatge tant fred com calor.

Petits gestos de sostenibilitat

Finalment, hi ha una estratègia que no requereix cap mena d'obra ni d'actuació externa per reduir el consum d'energia procedent de la climatització: posar en pràctica petits hàbits sostenibles. Cosa que inclou des de purgar els radiadors d'aigua –els més comuns a les llars espanyoles– perquè la presència d'aire no minvi la seva eficàcia o vestir l'habitatge a l'hivern amb elements aïllants com catifes i cortines gruixudes.

Una altra de les mesures més eficaces, i fàcils, passa per reduir la temperatura al termòstat. L'IDAE recomana, sempre que sigui possible, ajustar el termòstat a 20-21 graus i utilitzar roba d'abric per estar a casa, abaixar les persianes a les nits perquè no s'escapi la calor i córrer les cortines per evitar el fred des dels vidres. A la nit, s'hauria d'apagar o, en zones molt fredes o cases mal aïllades, ajustar el termòstat als 15-17 graus. Tal com recorda l'organisme públic, per cada grau centígrad en què s'incrementa la temperatura d'un edifici o un habitatge, el consum energètic augmenta un 7%, igual que la despesa en calefacció i les emissions de CO2. I és a les nostres mans evitar-ho.