Electricitat, manteniment de vehicles i agrària: els estudis d’FP amb un 0% d’atur

Els cicles formatius d’electricitat i electrònica, transport i manteniment de vehicles, agrària i instal·lació i manteniment són, a dia d’avui, garantia d’inserció laboral directa. I és que el 100% dels graduats, després de culminar els estudis d’una d’aquestes famílies professionals als centres educatius de les comarques gironines, s’incorporen sense traves al mercat laboral. Alguns, a més, tenen un peu al món professional mentre continuen el seu itinerari formatiu. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2022, elaborat pel Departament d’Educació i la Cambra de Comerç de Girona, que es va presentar ahir a la seu de la corporació gironina. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va assegurar que si en aquests sectors «hi hagués el doble d’estudiants, també trobarien feina». 

L’estudi també revela que els cicles formatius de seguretat i medi ambient o administració i gestió són els que registren un major percentatge de graduats sense feina mig any després d’acabar la formació. En paral·lel, els estudis relacionats amb la fusta, el moble i el suro registren el pitjor índex d’inserció al mercat laboral, que no arriba al 30% (el gruix dels joves segueixen formant-se). A més, els cicles formatius d’arts gràfiques, indústries alimentàries, imatge i so i sanitat també estan a la taula baixa i freguen el 50% de graduats en actiu.

Amb les xifres a la mà, el director dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, Adam Manyé, va assegurar que treballen amb una «estratègia» per a veure quins sectors formatius tenen més demanda en l’àmbit laboral amb l’objectiu de millorar encara més la inserció laboral. Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Girona va recordar que la majoria d’empresaris segueixen demanant «mà d’obra qualificada» per a contractar. Segons Jaume Fàbrega, aquesta formació dels treballadors podria venir de l’FP.

Elevada contractació

Des de les dues institucions, però, van remarcar que els estudis d’FP estan en bona forma. I és que la majoria dels graduats troben feina després de finalitzar la formació. De fet, el document remarca que només un 10,2% dels graduats d’FP de les comarques gironines segueixen buscant feina sis mesos després d’haver finalitzat els estudis. Segons Manyé, «el 80% de l’alumnat que busca feina sis mesos després d’haver finalitzat els estudis considera que no en troba per altres factors, en cap cas per manca de formació, que està convençut que té l’adequada per a incorporar-se al mercat laboral».

Majors índexs d’ocupació

L’informe revela que la taxa de desocupació és encara menor entre els estudiants d’FP Dual, amb un 9,4%, respecte els graduats en FP (excepte PFI), que s’eleva a l’11%. La resta, ja n’ha trobat, segueix estudiant o combinen les dues coses. En aquest sentit, i pel que fa a la inserció laboral, els estudis d’FP Dual registren majors índexs d’ocupació amb un 64,2%, davant del 52,5% en el cas dels estudis d’FP convencionals. En aquest cas, però, la continuïtat formativa és més elevada, amb un 54,9%, respecte el 46,1% en el cas de la modalitat Dual. «Molts no segueixen formant-se perquè ja ho consideren la fi dels seus estudis», va assenyalar Fàbrega.

«Tot hauria de ser Dual»

Amb tot, Manyé va assegurar que «tot hauria de ser Dual perquè capacita als estudiants a arribar al mercat laboral no només amb una formació, sinó també amb una primera experiència». Un valor afegit que «els aporta molt a nivell qualitatiu».

A banda de l’elevada contractació, Fàbrega va sentenciar que aquesta «és de qualitat». I és que sis mesos després de finalitzar el cicle formatiu, el gruix dels titulats (entre un 42 i un 47%, en funció de si es tracta de graduats en un cicle formatiu de grau mitjà o superior), tenen un salari que oscil·la entre els 900 i els 1.200 euros al mes. Un 37% (una xifra que es rebaixa fins al 28% en el cas dels estudiants de grau mitjà) obtenen un sou d’entre 1.200 i 1.500 euros mensuals i, un 15% (un 9% en el cas dels estudis inferiors) han passat a guanyar més de 1.500 euros només mig any després d’haver acabat els estudis.

A través de les pràctiques

Un 36% dels titulats que van aconseguir un contracte laboral després de culminar els estudis de FP van trobar feina a través de l’empresa on havien fet les pràctiques o a través d’una borsa de treball habilitada a l’institut on havien estudiat. Pel Departament d’Educació aquest punt és especialment important ja que demostra que hi ha sinergies entre els centres educatius i el sector empresarial.

Contracte indefinit

Per altra banda, gairebé la meitat dels titulats (un 49,2% en el cas dels graduats en cicles formatius de grau superior i un 42,2% en el cas dels estudiants de grau mitjà) que s’incorporen al mercat laboral ho amb un contracte indefinit. En aquest sentit, Educació va assegurar que la xifra de contractacions indefinides creix cada any, independentment de la nova regulació laboral que estimula els contractes indefinits. El 39% dels titulats gironins d’un cicle formatiu de grau mitjà (el 34% en el cas dels estudis de grau superior) tenen, mig any després de finalitzar els seus estudis de Formació Professional, un contracte temporal no formatiu. El 2,7% (l’1,3% en el cas dels estudis superiors) tenen un contracte de formació i aprenentatge.

«Destruir les barreres»

El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va assegurar que l’elevada contractació, a banda del salari, ha fet «destruir les barreres» que hi havia entre un estudiant universitari o un graduat d’FP a les empreses. A més, Fàbrega va detallar que en diferents punts d’Europa ja no es fa aquesta distinció i ara està passant el mateix a la demarcació de Girona. «Potser ens hem de plantejar fins a quin punt ens interessa que tothom sigui universitari», va remarcar el president de la Cambra de Comerç. Segons dades de l’enquesta de població activa, el 49% dels joves de les comarques gironines d’entre 16 i 24 anys estan treballant, 15,3 punts percentuals per sobre que a la resta de Catalunya, que és del 33,7%. Per Fàbrega, això implica que hi ha d’haver una oferta d’estudis de Formació Professional «molt potent» que ajudi als joves a tenir ocupacions «de qualitat» sense la necessitat de passar per la universitat.