El somni de resoldre el «misteri» de les aurores boreals

L’estudiant gironina Helga Colomer viatja a Noruega per estudiar el fenomen i abordar el Treball de Recerca

L’estudiant de 2n de Batxillerat del Saint George’s School, Helga Colomer.

L’estudiant de 2n de Batxillerat del Saint George’s School, Helga Colomer. / MARC MARTI FONT

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Amb només 10 anys, Helga Colomer va començar a treure el cap pel laboratori del Saint George's School. I és que «des de ben petita», recorda, «tenia clar que de gran voldria ser científica», tot i que reconeix que «en aquell moment no era la professió més popular entre les nenes». Tot i això, va optar per no fer cas als prejudicis: «Tenia clar que estudiaria el que m’agradés, sense fer cas als rols de gènere», defensa.

A mesura que anaven passant els anys, la fascinació per la ciència seguia intacta. I va arribar el moment d’escollir la temàtica del seu Treball de Recerca. «Les aurores boreals sempre m’havien cridat l’atenció, el per què d’aquest meravellós fenomen era un misteri que m’havia acompanyat al llarg de la vida i que ara tenia l'oportunitat de resoldre», assegura Colomer. Així que va decidir focalitzar el projecte en descobrir el detonant de l’espectacle de llums que esclata als cels polars i que embriaga milers de curiosos arribats d’arreu del món. «Volia fer un estudi sobre els successos naturals que desencadenen les aurores boreals», assenyala.

Però per a abordar el treball de camp, volia palpar-les. Així que va proposar als seus pares viatjar a finals d’agost a les illes Lofoten (Noruega) per a admirar les aurores boreals. «Era conscient que no era la millor època, però així podia aterrar-hi després d’haver fet una recerca prèvia», assegura. A més, celebra que «la meva família em va donar suport, mai m’han tallat les ales». 

I la sort la va acompanyar. «En vaig poder veure, tot i que no tenien tota la seva intensitat lumínica», admet. «Eren més petites, però vaig poder fer fotografies i recollir dades per a analitzar-les quan arribés al laboratori», assegura. Però l’esperava una altra sorpresa. I és que un cop a Girona, en analitzar les instantànies, va adonar-se que existia «un altre tipus d’aurora boreal»: «En comparar-les, n’hi havia una que era molt peculiar, vaig començar a fer recerca i vaig descobrir que hi ha una altra classe d’aurora on les partícules viatgen a molta més velocitat», afirma. Tot i que ja ha lliurat el Treball de Recerca (ha obtingut un 10 de qualificació), confessa que «més endavant m’agradaria analitzar aquest altre tipus d’aurora».

Més enllà del mite

El que més l’atrapa de les aurores boreals, confessa, és «la història romàntica que hi ha al darrere». En aquest sentit, sosté que «segons la mitologia nòrdica, eren el punt de connexió entre el món dels homes i el món els déus». I aquest, per ella, era un repte: «Jo tenia la capacitat de poder traçar la línia entre el mite i la ciència».

Amb tot, l’estudiant gironina Helga Colomer celebra que està «orgullosa» de formar part d’una generació que està canviant les regles del joc: «La ciència ja no és un terreny dominat exclusivament per homes, estem obrint-nos camí i despertant vocacions per a trencar les barreres de gènere». A més, celebra que en matèries com Biologia ja hi ha «gairebé el doble de noies que de nois matriculats» a l’aula i fa una crida a «perdre la por perquè no hi ha cap carrera inassumible». Tot i això, lamenta la manca de referents femenins. «Marie Curie va ser gairebé l'única», admet.

Subscriu-te per seguir llegint