Una de cada cinc víctimes de «bullying» ha intentat suïcidar-se

«Has intentat treure’t la vida alguna vegada?». Davant d’aquesta pregunta, el 7,5% de l’alumnat de Secundària de l’Estat espanyol respon afirmativament, amb grans diferències entre les noies (gairebé el 10%) i els nois (5%). El percentatge d’intent de suïcidi es dispara entre els estudiants de tots dos sexes que són víctimes de bullying (20,4%) i també entre els que són agressors (16,8%). Així ho revela l‘Estudi sobre l’assetjament escolar i el ciberassetjament en la infància i l’adolescència, un ambiciós informe dut a terme per un grup d’investigadores de la Facultat de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid i impuslat per la Fundació ColaCao en el que s’han entrevistat a gairebé 21.000 estudiants de 325 centres educatius públics i concertats de les 17 comunitats autònomes.

Presentat ahir a Madrid, l’informe «reflecteix la necessitat de treballar des de l’escola la prevenció del suïcidi», quelcom que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). «Cal prestar especial atenció als estudiants víctimes de violència, ajudant-los a pal·liar les destructives conseqüències. Però també als que exerceixen el bullying, tractant les seves dificultats socioemocionals, que incrementen el risc d’actuar contra ells mateixos i contra els altres», sentencia la directora de l’estudi, María José Díaz-Aguado, de la Unitat de Psicologia Preventiva de la Complutense, un centre especialitzat en el diagnòstic i prevenció des de l’educació de greus problemes socials.

El bullying -una greu amenaça als drets humans- no és una baralla esporàdica entre companys o companyes. Perquè una conducta violenta sigui considerada assetjament escolar s’han de donar diverses circumstàncies. La primera, que hi hagi una relació de desequilibri: domini versus submissió. És a dir, hi ha un 'matón' (o diversos) i una víctima indefensa, sense suports ni suport entre els seus companys. El bullying no és un acte aïllat, sinó que es prolonga en el temps i inclou diverses conductes: agressions verbals, relacionals (aïllar a la víctima), coaccions i agressions físiques. També pot aparèixer a través de dispositius digitals (ciberassetjament). «Cal intervenir a la primera senyal, que sol ser un insult o una humiliació. El bullying es cronifica perquè el sistema no intervé. Si ho fes, l’assetjament acabaria», sentencia la directora de l’estudi.

La recerca de la Complutense confirma que el 6,2% dels estudiants dels cursos compresos entre 4t de Primària i 4t d’ESO confessen que pateixen assetjament escolar, mentre que el 2% reconeixen que són agressors. És a dir, tenint en compte l’alumnat total que hi ha a Espanya, la conclusió és que en cada classe hi ha dos alumnes que són víctimes i que per cada dues classes hi ha un assetjador. En altres paraules: a Espanya hi ha gairebé 220.000 estudiants víctimes d’assetjament escolar i més de 74.000 assetjadors.

Una de cada tres víctimes no li explica a ningú. Per què? «Per por, per no preocupar a la meva família i perquè no servirà de res», argumenten els enquestats. Els que sí que ho comuniquen, ho fan majoritàriament a la seva mare.

L’estudi ha detectat que el bullying es produeix més a Primària que a l’ESO (el 7,3% de víctimes davant del 5,3%). Si a Primària gairebé no hi ha diferència entre nois i noies, a Secundària hi ha més alumnas víctimes (5,8%) que alumnes víctimes (4,7%).

Més de la meitat dels estudiants que pateixen bullying asseguren que el seu aspecte físic (sobretot, en e cas de les noies) és el motiu de les agressions. En concret, el sobrepès. Un altre factor de risc és tenir alguna dificultat d’aprenentatge, diversitat funcional, així com l’orientació sexual o, en menor mesura, tenir un pare o una mare d’origen migrant.

Autolesions

Si les idees suïcides són preocupants, no ho són menys les autolesions. No és el mateix autolesionar-se que intentar treure’s la vida. Fer-se mal a un mateix és l’expressió d’un malestar emocional, una experiència desagradable que el noi o la noia és incapaç de gestionar, assumir i acceptar. “En fer-se un tall i sentir dolor físic, el jove s’oblida del dolor emocional que el turmenta», explicava fa temps a El Periódico -del mateix grup que Diari de Girona- Jordi Royo, director clínic d’Amalgama 7.

Davant la pregunta «t’has fet mal físic a posta?», el 7,6% dels estudiants de Secundària preguntats per les investigadores de la Complutense responen afirmativament. Una vegada més, el percentatge es dispara entre els que són víctimes de bullying i agressors. En el cas de les primeres, gairebé el 15% reconeixen haver-se autolestionat Entre els segons, la xifra s’eleva fins al 27%.

Malestar emocional

L’informe universitari conclou que els agressors «senten un malestar i l’externalitzen a través de diferents tipus d’agressió i altres conductes antisocials». Pateixen problemes de conducta, se solen portar malament amb els docents, treuen males notes, i confessen frases com «quan m’enfado, m’enfado molt i perdo el control», «em barallo amb freqüència», «sovint m’acusen de mentir» o «agafo coses que no són meves». «Utilitzen l’assetjament per a sentir-se bé», explica la professora Díaz-Aguado.

Les víctimes són molt més sociables que els agressors. Però pateixen símptomes emocionals, com la tristesa, la desesperança, el descoratjament o la depressió. «Tinc moltes pors», «perdo la confiança en mi mateix» i «pateixo maldecap i dolors a estómac» són algunes de les frases que confessen aquests alumnes.

Les investigadores de la Facultat de Psicologia recomanen a les escoles que incloguin estratègies d’afrontament emocional, quelcom que ja és un denominador comú a Primària, però no tant a Secundària. «Treballar a l’aula contra l’assetjament escolar redueix significativament tant el risc de ser víctima com de ser assetjador», conclou Javier Coromina, patró de la Fundació ColaCao.

Subscriu-te per seguir llegint