L’institut Santa Eugènia vol posar en valor els oficis «de tota la vida»

El projecte pretén donar «un impuls» al català i integrar als estudiants en la vida cultural gironina

Dos alumnes del centre educatiu entrevistant a un cisteller.

Dos alumnes del centre educatiu entrevistant a un cisteller. / Institut Santa Eugènia

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Posar en valor els oficis «de tota la vida» i «donar un impuls al català». Aquest és el doble objectiu del projecte que aquest curs ha impulsat el Departament de Català de l’institut Santa Eugènia de Girona, a partir d’on els alumnes -de 1r d’ESO a 2n de Batxillerat- visiten a artesans del territori per a conèixer de primera mà la seva feina, sovint en perill d’extinció, i investiguen per a descobrir els oficis que ja han desaparegut.

La cap del Departament, Dolors Vilamitjana, assenyala que «volem que els estudiants es moguin per la seva ciutat, que coneguin els carrers que porten noms d’oficis, com el carrer de les Ballesteries, el carrer de l’Argenteria o el carrer de les Olles, i que sàpiguen què feia un ballester, un argenter o un oller». I és que el projecte també vol integrar-los en la vida cultural de la ciutat perquè «els oficis formen part del llegat, de la història i de la gent».

En un context d’irrupció de nous oficis, Vilamitjana defensa que «és important saber d’on venim, saber què feien els serenos, els afiladors, els avellanaires, els bacallaners, els boters, els campaners, els carreters o els drapaires, i com han evolucionat oficis com el de barber». Els estudiants aprofiten fires i equipaments de proximitat per a conèixer els oficis, com la fira del Cistell de Salt o el Museu de la Terrissa de Quart.

La iniciativa, a més, també vol ser una excusa perquè busquin en la seva història familiar. «Molts alumnes no saben a què es dedicaven els seus avis, i encara menys els seus besavis, la família és la gran desconeguda, així que el projecte també és una oportunitat perquè coneguin més a la seva família, que és el principal patrimoni que tenim», sosté Vilamitjana. Les famílies dels alumnes, celebra, aplaudeixen la iniciativa. «Quan vam explicar el projecte als pares, van haver-hi moltes famílies d’origen magribí que van aplaudir la iniciativa, que dones amb vel, amb una cultura diferent, ho aprovin, és una gran satisfacció», sosté la cap del Departament de Català de l’institut.

Després d’impulsar un projecte per acabar amb els barbarismes i una iniciativa per ressuscitar l’ús dels refranys, l’institut Santa Eugènia continua treballant perquè «el català sigui una llengua menys minoritzada»: «Hem aconseguit que hi hagi més entusiasme per a aprendre català, ja no la veuen com una llengua polsosa i acadèmica que només serveix per a aprovar una assignatura, s’han adonat que és útil», celebra Dolors Vilamitjana.

Subscriu-te per seguir llegint