Informe PISA: Catalunya registra resultats "catastròfics" i se situa a la cua d'Espanya

El primer informe postpandèmia PISA -un examen a l'alumnat de 4t d'ESO de més de 80 països realitzat el març del 2022 i els resultats del qual han estat publicats avui- revela que Catalunya és la segona comunitat (la primera és la ciutat de Melilla) que més puntuació perd en matemàtiques si ho comparem amb el període comprès entre el 2018 i el 2022: 21 punts menys. A la mitjana de l'OCDE, la baixada és de 17 punts.

En una dècada (del 2012 al 2022) l'alumnat català ha perdut 24 punts en matemàtiques, 38 en comprensió lectora i 15 en ciències. "Els resultats espanyols de l'informe internacional PISA són dolents, però a Catalunya són catastròfics. Tant que es mereixen una reflexió i una explicació”, adverteix el director d'Educació d'EsadeEcPol, Lucas Gortazar. De fet, Catalunya se situa a la cua d'Espanya a les tres competències.

Els tècnics de PISA defensen una primera hipòtesi per explicar la desfeta, no només catalana, sinó internacional: la pandèmia de coronavirus i l'impacte a les escoles: tancament de centres, educació 'online' i restriccions severes del que es va anomenar 'nova normalitat'.

Precisament, el secretari de Polítiques Educatives, Ignasi Garcia Plata, i el director general d'Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas, han convocat aquest matí a la premsa per fer una primera valoració de les dades de l'informe educatiu. A Madrid, el secretari d'Estat d'Educació, José Manuel Bar i la directora general d'Avaluació i Cooperació Territorial, Mónica Domínguez, també compareixeran davant dels mitjans per presentar i avaluar les dades espanyoles de PISA.

En tot cas, a l'informe del 2018, fet públic el 2019, Catalunya tampoc sortia ben parada. Va perdre 15 punts en competència científica i 10 en matemàtiques. Tot i que en aquella ocasió es va situar per sobre de la mitjana estatal, va obtenir un dels pitjors registres aconseguits pels alumnes catalans als informes PISA.

1- Matemàtiques

Els alumnes de 4rt de l'ESO de Catalunya obtenen 469 punts en competència matemàtica, una xifra inferior a la mitjana espanyola (473), de la UE (474) i de l'OCDE (472). La nota de Catalunya és semblant a la d'Extremadura i Castella-la Manxa. De totes les autonomies, els pitjors resultats se l'emporten els alumnes de les Canàries (447), Melilla (404) i Ceuta (395). Mentrestant, els millors són per a Castella i Lleó (499), Cantàbria i Astúries (495) i Madrid (494).

Entre el 2012 i el 2022, en aquesta assignatura, l'alumnat català ha perdut 24 punts. És, de fet, el territori que més cau juntament amb Navarra. Euskadi els segueix de prop, amb 23 punts menys.

2- Comprensió lectora i ciències

En comprensió lectora –on Espanya, de mitjana, té 474 punts– passa el mateix que en matemàtiques. Catalunya arriba als 462, una xifra que només està per sota a Ceuta, Melilla i Andalusia. En ciències, la nota catalana és de 477, per sota de la mitjana espanyola (485). Totes les comunitats superen Catalunya, excepte Ceuta, Melilla, Canàries, Andalusia i Castella-la Manxa.

Comparant les dades del 2022 amb les del 2012 (les del 2018 van quedar invalidades a l'assignatura de comprensió lectora ateses les irregularitats detectades en les proves), es dedueix que la baixada més acusada és la de Catalunya (38 punts menys). També impactant ha estat l'empitjorament a Euskadi (32 punts menys) i Navarra (31 punts menys).

En ciències, des del 2012, Catalunya ha perdut 15 punts, els mateixos que Madrid. La mitjana espanyola és d'una pèrdua de 12 punts mentre que la de l'OCDE, 17. En aquest llistat, només hi ha dues comunitats més mal valorades que Catalunya: Euskadi (26 punts menys) i Navarra (24 punts menys).

3- Alumnat immigrant

Melilla (26%), Catalunya (24%) i les Balears (21%) concentren la proporció més gran d'alumnes immigrants. Mentrestant, la menor es dona a Extremadura (4%) i Galícia (7%). L'alumnat nadiu obté un rendiment superior a l'immigrant, encara que no en tots els casos aquestes diferències són estadísticament significatives. Per competències, les diferències més grans s'observen al País Basc (70 punts en matemàtiques), Melilla (57 punts en lectura) i Galícia (59 punts en ciències).

Pel que fa a Catalunya, la distància és de 43 punts en matemàtiques, els mateixos que en lectura i 46 en ciències. La mitjana d'Espanya és menor: 33, 32 i 36 a les tres competències.

4- Escola pública 'versus' privada

A tots els països estudiats a l'informe PISA, l'alumnat de centres privats obté millors resultats que els de centres públics, encara que la diferència no és estadísticament significativa a 16 països (la diferència més gran es dona a Xipre, amb 92 punts a favor de l'escola privada). A Espanya aquesta diferència es manté en 35 punts (matemàtiques), 32 (lectura) i 32 (ciències). Un cop més, Catalunya surt més malparada perquè registra diferències més acusades: 38 punts de diferència en matemàtiques, 36 en lectura i 37 en ciències.

5- Més assetjament escolar

Catalunya tampoc no surt airosa en el greu capítol de l'assetjament escolar, un altre aspecte clau del sistema educatiu analitzat a l'estudi de PISA. Espanya té un 6% d'alumnes que pateixen assetjament, un percentatge més baix que el registrat a Catalunya: 8,6% (la mitjana de l'OCDE és de 8,3%). Només Canàries, Ceuta i Melilla, amb percentatges superiors al 10%, superen en 'bullying' Catalunya.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona