El Govern aposta per oferir més places d’FP de salut, cures o informàtica

Docents gironins celebren la mesura perquè un gruix d’alumnes quedaven fora en primera opció, però alerten d’un dèficit de professors d’informàtica

Un grup d’estudiants davant l’ordinador, en una imatge d’arxiu.

Un grup d’estudiants davant l’ordinador, en una imatge d’arxiu. / ACN

H.López/ACN

El Govern vol adaptar l’oferta d’FP a les necessitats del mercat i frenar l’augment de vacants, que s’han disparat un 60%. L’Executiu optarà per una estratègia triple de crear places en formacions que tenen èxit, fomentar cursos que tenen moltes vacants i no incrementar-ne d’altres. En concret, augmentarà les places dels estudis d’informàtica, química, sanitat i atenció a les persones, i de transport i manteniment de vehicles. A més, fomentarà que els estudiants s’apuntin per aprendre oficis relacionats amb la construcció, la indústria del metall i l’energia verda que, tot i tenir sortida professional, tenen moltes vacants. En canvi, no aposta perquè creixin àmbits com l’esport o l’estilisme.

Aquesta és una de les conclusions de l’Informe General de Prospectiva 2023-2026, que busca planificar aquesta branca de l’educació de manera més eficient i servirà de base per als nous centres integrats especialitzats. 

El compromís d’incrementar l’oferta de places de les famílies professionals amb indicadors del mercat laboral que apuntin a una necessitat de persones treballadores qualificades i un baix nombre de places vacants en el sistema, en alguns casos, topa amb una dificultat afegida. I és que en sectors com la informàtica (un dels estudis que en sortiria beneficiat), el director de l’institut Montilivi de Girona, Ruben Pino, apunta que hi ha «mancança de professorat». Una realitat que també comparteix el cap d’estudis d’FP de l’institut Cendrassos de Figueres, Dani Prados, que, a banda del dèficit de professorat, assenyala que «la mesura està molt bé (aquest curs s’han quedat fora del centre, en primera opció, una vintena d’alumnes que volien cursar estudis d’informàtica) però no és tan fàcil d’aplicar, perquè cal tenir en compte que hi ha estudis, com els d’informàtica, que requereixen un ordinador per cada estudiant, i això pot ser una limitació».

Per al foment de vocacions cap a famílies professionals amb demanda laboral però amb un elevat nombre de places vacants (indústries alimentàries, hostaleria i turisme o electricitat i electrònica), Pino assegura que «s’ha de potenciar el treball d’orientació» i, tot i que celebra que «s’han fet passes importants per lluitar contra l’estigmatització de la FP», subratlla que «cal donar a conèixer aquells oficis que no tenen tanta demanda i fer aquests estudis més atractius, encara que sigui canviant-los el nom per atraure als estudiants». Amb tot, Pino assegura que «els estudis de grau mitjà s’han de nodrir sobretot d’alumnat amb fracàs escolar per a poder-los repescar» i apunta a la necessitat de «vehicular instruments perquè els estudiants puguin continuar amb els graus superiors».

Subscriu-te per seguir llegint