«M’han discriminat per ser dona, però això m’ha fet més forta»

«Alguna vegada t’han discriminat pel fet de ser dona?», han preguntat amb un fil de veu dos estudiants de 1r d’ESO de l’institut Jaume Vicens Vives de Girona a la il·luminadora, fotògrafa i cantant Paula Costas. «Sí, m’han discriminat per ser dona, però això m’ha fet més forta i m’ha donat més seguretat perquè sé que mereixo estar aquí», ha relatat la també exconcursant d’Eufòria en el marc de la sisena edició de la iniciativa #100tífiques, que aquest matí ha fet el seu acte central a l’Auditori Josep Irla de Girona.

La iniciativa, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i el Barcelona Institute of Science and Technology, amb la col·laboració dels Departaments d’Educació i Recerca i Universitats de la Generalitat, ha desplegat xerrades simultànies en 454 escoles catalanes de la mà de 540 investigadores d’entitats públiques i privades per a fomentar les vocacions cientificotècniques, atraure talent femení i trencar els estereotips de gènere, en el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència.

A Girona, l’acte ha agafat forma de plató de televisió -s'ha gravat el primer capítol de la segona temporada del programa de divulgació científica DONA’m Ciència, que s’emet per Televisió de Girona- a partir d’on la fundadora i directora del projecte ENGINY–era, Sílvia Planella, ha entrevistat a Paula Costas. La il·luminadora -que es va enamorar de la seva professió a foc lent veient la passió amb la que treballava el seu pare, que també és il·luminador- ha explicat els estudiants com és el seu dia a dia (actualment és la responsable d’il·luminació de l’espectacle Nada es Imposible de El Mago Pop), els estudis que va cursar i la manca de referents femenins en el sector. En aquest sentit, ha assegurat que «no he tingut referents femenins, però és un sector en el que cada vegada hi ha més dones». La il·luminació, ha afirmat, és com «pintar quadres»: «És dissenyar, combinar formes, colors i efectes amb delicadesa».

En el seu pas pels escenaris d’Eufòria, ha confessat, «mirava de reüll la feina que feien els il·luminadors», tot i que «em vaig proposar no fixar-me tant en els aspectes tècnics perquè ja estava prou nerviosa amb el tema que havia de cantar». Amb alguns dels il·luminadors del programa, ha explicat, hi havia treballat en altres projectes. «Alguna vegada em van demanar consell», ha recordat. Si hagués guanyat el concurs, ha admès, «m’hagués enfocat més cap a la música, perquè has d’aprofitar l’empenta que et dona el programa, però tinc clar que no hauria deixat de fer il·luminació ni fotografia ni res del que faig perquè és el meu motor». L’acte ha culminat amb una proposta de taller de la mà de Paula Costas per a fabricar una càmera fosca, «que va anar evolucionant fins a la primera càmera analògica».

Abans d’agafar el micròfon i cantar Ventiladors amb un centenar d’alumnes dempeus, s'ha dirigit als estudiants: «A la vida tot és complicat, siguis del gènere que siguis i vulguis dedicar-te al que vulguis dedicar-te, però el més important és comprometre’t amb tu mateix, treballar fort i currar-t’ho».

Subscriu-te per seguir llegint