Josep Pla ironitzava dels polítics catalans que tots volen ser caps d'arengada i cap d'ells cua de lluç. Les eleccions al Parlament de Catalunya han pescat un gran lluç i moltes arengades. El lluç independentista ha guanyat de carrer, però sense majoria de vots. Junts pel Sí més que duplica el que el segueix. Els grans guanyadors, amb el mateix percentatge d'increment, són C's, que farà de cap d'arengada a la dura oposició, i CUP, que ja no és una arengada sinó la cua que manega el gran lluç.

Els dos partits que han governat Madrid han perdut davant el partit català anticatalà que vol ser el partit espanyol anticatalà, C's. El PP del racista Albiol ha tret el pitjor resultat des de 1992, a deu mil vots de quedar l'últim, i el PSC ha perdut quatre diputats, ben lluny dels cinquanta que tenia fa quatre dies. El 92% dels catalans han votat partits no controlats per Madrid. La independència de partits ja la tenim.

Els partits han funcionat millor que les coalicions, a excepció de la gran perdedora, PP, que fins i tot ha perdut a Pontons, l'únic poble que controlava a Catalunya, i a Badalona, on regia el racista Albiol. Els comunistes treien els mateixos resultats que avui lligats de peus i mans a Sí que es Pot. La seva vedette, el sex symbolPablo Iglesias de Podem, ha aportat exactament 5.118 vots, el 0,001% dels quatre milions emesos. Junts pel Sí també s'ha estancat per fer cas a la unionista La Vanguardia, que amenaçava Convergència i Esquerra amb pèrdues si anaven separats. Més aviat han perdut junts. Un excomunista desconegut, Raül Romeva, ha anat de cap de llista en comptes de l'atractiva Carme Forcadell d'ANC, perquè Artur Mas i Oriol Junqueras no volien quedar a l'ombra d'un personatge tan popular. Aquí la cua de lluç ha esquitxat Artur Mas, perquè la CUP no el vol de president de la Generalitat. Queda per resoldre qui lluitarà a les generals. A Madrid hi ha molta feina a pactar i Artur Mas hauria de fer com Alex Salmond, que ha anat a Londres, dimitir perquè no ha aconseguit la majoria absoluta, i marxar a Madrid.

S'avindrà a negociar l'afeblit Madrid quan caigui el PP i sense un gran partit amb la majoria que hi ha a Catalunya? Els unionistes han guanyat 300.000 vots però estan encara deu punts per sota dels independentistes. No són distàncies insalvables si el Madrid post-Rajoy és capaç -que no ho ha estat mai- de propostes viables. Anul·lar el cop d'Estat del Tribunal Constitucional de 2010 ha de ser la base d'una negociació amb pacte fiscal i referèndum. Tal com estem encara no sabem si hi ha majoria per la independència.

Els que no volien mullar-se han quedat ben xops. Després de l'enfonsada de la Gran Armada de Rajoy, que pot dir com Felip II que «Yo no vine a luchar contra los elementos», els dos altres grans perdedors han estat els dos líders del ni sí ni no sinó tot el contrari, Pablo Iglesias i Duran Lleida. El corrupte presumpte innocent ha esgarrapat 100.000 vots a Artur Mas, que li ha impedit la majoria absoluta d'escons i de vots per la independència, el seu darrer servei a Madrid, on encara rep en audiència a la seva suite de luxe de l'Hotel Palace davant Las Cortes, un cap d'arengada que s'ha fet d'or.