Carles Puigdemont: «Avui estem més preparats per aguantar un embat amb l’Estat»

L’expresident planteja el seu retorn a la presidència de la Generalitat com una «restitució» per reprendre el procés amb les lliçons del 2017 apreses. Amb tot, segons explica, sap que això només és el principi. «Es necessita un nou impuls, un lideratge», assegura Puigdemont, que també admet que toca «reprendre la conversa» i preparar una «estratègia guanyadora» cap a la independència.

Com s’imagina aquesta restitució?

És només el principi. És una represa perquè hi ha sectors que han tocat fons i cal un nou impuls, un lideratge. He passat sis anys i mig protegint una institució històrica dels catalans que la repressió espanyola volia humiliar. Tornar suposa tancar el cicle de la repressió.

A quin moment del 2017 ens porta aquesta represa?

No podem ignorar els efectes de la repressió i el càstig econòmic de Catalunya per part del Govern central. Han passat moltes coses i el mal causat és molt gran. Ara bé, l’octubre del 2017 no es pot entendre agafant només una part. És un procés, també, de coneixement de nosaltres mateixos i del nostre adversari. I aquesta maduresa i resistència l’hem de posar al servei del moment que ara comença.

Què és el que no va anar bé?

Jo he fet molta autocrítica. La meva proposta és tornar a asseure’ns tots els que vam fer l’octubre del 2017 i plantejar com continuem el que vam iniciar. Hi ha coses que no vam fer bé, però m’agradaria que l’altra part també fes anàlisi. El constitucionalisme unionista no ha fet cap acte de contrició.

Quins han estat els costos personals i polítics si és el cas?

No he volgut confondre el meu patiment personal amb la meva lluita política, però els costos personals han estat molt alts, en termes de reputació, per exemple. Em fa molta gràcia que el PSOE ara estigui preocupat per les fake news. Mentre combat la mentida que Sánchez se’n va anar amb el Falcon després de la seva declaració, que és mentida, a mi se m’acusa, de forma despectiva, d’haver-me’n anat dins d’un maleter, que és una altra falsedat. Tots aquests intents tenien l’objectiu de doblegar-me a veure si em cansava.

Quan es va adonar que el podien empresonar?

Vaig enviar una carta a Rajoy proposant-li una negociació i la seva resposta va ser l’empresonament dels Jordis. Va quedar clar que la reacció seria una repressió ferotge. Vaig veure que les víctimes no seríem nosaltres, sinó el poble de Catalunya. Vaig prendre la decisió per evitar un conflicte més gran. Havia de preservar la presidència de la Generalitat fos quin fos el cost, fins i tot quedant-me tota la vida a l’exili. Això ho havia assumit.

Va dir a Sánchez que si volia una llista de casos de lawfare li donaria. La vinculació amb Rússia n’és un?

És un de tants, dels més ridículs. L’acusació de terrorisme em fa molt de mal perquè he estat sempre militant de la no-violència. Si [Sánchez] té interès [en aquesta llista], ens ho podem passar molt bé perquè als bancs del seu grup parlamentari trobarà gent que ha participat en la guerra bruta contra Catalunya.

Quines condicions s’han de donar perquè torni i sigui investit?

Estaré al ple d’investidura, sigui qui sigui el candidat.

Quin resultat necessita per optar a la presidència?

Una majoria absoluta del bloc independentista. Si no és així, amb les opcions de liderar que hi ha (o el PSC o nosaltres), som els que tenim més possibilitats en segona votació. L’única opció del candidat socialista és que el PP li doni els seus vots i aquest escenari és menys probable que el del bloc independentista.

Per primera vegada es trencarà l'empat tècnic amb Esquerra i això facilitarà molt les coses

Si no hi hagués suma independentista, seria partidari de deixar governar Salvador Illa? Ell no tanca la porta als acords.

[Riu] Fantàstic, després d’arribar a un acord amb el PP per impedir que [Xavier] Trias fos alcalde de Barcelona la seva credibilitat és zero i l’intent d’obrir aquesta possibilitat és crear confusió sobre la nostra convicció que no negociarem amb Illa.

És creïble un Govern ERC-Junts després de la ruptura?

Ha de ser més difícil fins i tot que hi hagi un acord entre els partits independentistes i els que ens van enviar a la presó i a l’exili. Ja ens hem posat d’acord en el passat, però per primera vegada des del 2015 es trencarà l’empat tècnic que ens ha neutralitzat massa. I això facilitarà molt les coses.

En aquesta majoria independentista, inclou Aliança Catalana?

De cap manera.

Acabar amb el dèficit fiscal serà una condició per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat?

Tenim un deute reconegut per l’Estat i, alhora, una no-inversió aprovada, que no ha executat. Doncs miri: deixarem de pagar el deute espanyol mentre liquidem les quantitats no executades a Catalunya.

Hi ha una pista doble: una negociació sobre l’estatus polític de Catalunya i una altra sobre la gestió del dia a dia.

Totes dues van en paral·lel a l’espai de negociació de Suïssa. El que parlem amb el PSOE, ho mantenim sempre amb la màxima discreció, perquè volem que això funcioni. Ells van complint. Cada mes, excepte aquest, per a la campanya, però ja tenim noves dates.

No farem la independència cantant el 'Virolai' ni regalant clavells a la policia

Com es fa la independència després del fracàs de la declaració unilateral?

Una manera de preparar-la és explicar molt poc com la preparem. Ens hem passat volent ser un moviment assembleari. No farem la independència cantant el Virolai ni regalant clavells a la policia. Ens hem de preparar molt millor i ser més assertius.

Quines condicions posaria a ERC i CUP?

No els he de posar condicions. Si puc governar, l’esforç i la generositat més gran em correspon a mi. I ho faré. Cal reprendre la conversa i construir una estratègia guanyadora. I hi ha una diferència: avui tenim un marc jurídic molt més nítid i estructures fora per fer front a onades d’exiliats. Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat que el 2017.

Creu que s’ha avançat també en el reconeixement internacional? Va fallar el 2017.

No va fallar perquè no el vam demanar. I no el vam demanar perquè no estava a punt. Abans que el reconeixement hi ha d’haver coneixement. I ara aquest és més gran.

Hi ha partits que diuen que Catalunya està en «decadència» pel procés. Què n‘opina?

La xifra d’empreses va ser més alta el 31 de desembre del 2017 que l’1 de gener del 2017. A les empreses no els espanta el procés, els espanta la burocràcia. La decadència és la que han intentat provocar amb els trens, les inversions, el tracte a la llengua...

Com es redueix la burocràcia?

Cal refundar l’administració, tenim un país aturat per tràmits administratius. El problema és la teranyina de normes i reglaments absurds, no els funcionaris. Proposem una cosa que funciona molt bé a Europa, que és el silenci administratiu positiu.

Catalunya és un infern fiscal?

Catalunya té una pressió fiscal molt per sobre de les seves possibilitats, però no m’agrada parlar d’infern fiscal perquè té la càrrega política d’Ayuso.

Com es reverteix la davallada de l’ús social del català?

Cal complir la llei d’educació, i, si no es compleix, hi ha d’haver conseqüències. També ha de ser oficial a Europa i ser una llengua d’acolliment i cohesió, per això volem les competències en immigració.

El seu espai polític fa autocrítica sobre la gestió de la sequera?

Hem gestionat l’Agència Catalana de l’Aigua [entre 2010 i 2021] i sort que ho vam fer. Quan la vam agafar estava en fallida i la vam deixar més que sanejada. Nosaltres vam preparar algunes polítiques en cas de sequera, però en sortir del Govern no es van aplicar. Anem amb retard amb mesures que probablement no haurien estat suficients, però l’alarma seria menys greu.

Cal interconnectar la xarxa d’aigua de Tarragona amb la de Barcelona en casos d’emergència?

És un pegat. Sabem que hi haurà sequera i inundacions i, a més, creixem demogràficament i som un país turístic. A nivell d’infraestructures, tecnologia i cultura, cal preparar una nova relació amb l’aigua. Qui volgués convertir el debat sobre la sequera en una confrontació entre territoris seria molt poc honest, no trobaria la solució i empitjoraria les coses.

No tenim l'aeroport que necessitem i mereixem. Si no fem res, acabarà sent una pista més de Barajas

Com s’ha d’ampliar l’aeroport de Barcelona?

No tenim l’aeroport que necessitem i ens mereixem. Si no fem res, acabarà sent una pista més de Barajas. Si estem d’acord amb això, busquem quines són les mesures més eficients, que tinguin menys impacte i que aconsegueixin objectius amb el menor temps possible. N’hi ha, però algú ha de prendre decisions.

Què farà en matèria d’habitatge?

Ningú no ha pensat en la demografia. Molt alegrement ens hem despertat dient que som vuit milions. Cada any falten milers de pisos per construir i les polítiques d’intervenció pública no han funcionat. Algú ha de prendre decisions al marge de les pancartes i dels prejudicis ideològics.

I en ensenyament, després dels resultats PISA?.

S’han encès totes les alarmes i estem tocant fons. El problema és estructural, cal escoltar la gent que està a les aules i trobar solucions com més a prop del territori, millor.

Defensa el Hard Rock?

És una demanda del territori, té un consens extraordinari i dóna més qualitat a l’oferta turística perquè aporta capacitat de convencions, congressos i concerts. Cal omplir Catalunya de Hard Rocks? No. Anna Navarro no ha vingut a fer Hard Rocks. Cal atraure el talent, investigar i treure’n profit.

Subscriu-te per seguir llegint