Per què el vot no val el mateix en totes les províncies?

"Una persona, un vot", aquesta és la màxima per la qual teòricament es regeixen les democràcies. No obstant això, aquest vot no es tradueix sempre en una papereta amb el mateix valor. A Espanya, per exemple, a causa del sistema electoral, no és igual el vot d'un resident a Madrid que el d'una persona que viu a Conca.

Els vots necessaris per a aconseguir un escó en el Congrés varien en funció de la circumscripció electoral (la província) i el nombre de diputats que es trien en cadascuna d'elles, segons el sistema electoral, que en el cas de les eleccions generals es regeix per la Llei orgànica del Règim Electoral General (LOREG).

L'origen d'aquesta norma es remunta a l'any 1985, encara que des de llavors ha sofert algunes modificacions. No obstant això, continuen sent moltes les veus que advoquen per la seva reforma per a aconseguir que el sistema electoral sigui més proporcional. Esquerra Unida és una de les formacions que històricament ha reclamat la reforma de la LOREG en considerar que l'actual llei electoral els perjudica a l'hora d'assignar-los el nombre d'escons en el Congrés dels Diputats i el Senat.

Això és així perquè malgrat que el sistema electoral espanyol és suposadament proporcional, en realitat s'aplica amb una circumscripció provincial que genera 'distorsions'.

Per què passa això? La raó radica en el sistema electoral, el qual estableix que cada província tingui un mínim de dos diputats, a més d'un per a la ciutat autònoma de Ceuta i d'un altre per a la de Melilla. D'aquesta manera, queden ja assignats els 102 escons. Tanmateix, els restants 248 representants de la Cambra Baixa s'assignen sobre la base de paràmetres que s'estableixen a partir de la població amb dret a vot en aquestes províncies. Es tracta d'un repartiment d'escons diferent en cada convocatòria electoral.

Això no obstant, el nombre d'escons triat per cada província i ciutat autònoma no és proporcional al nombre d'habitants de cada territori, la qual cosa vol dir que les províncies més deshabitades tenen més escons del que els correspondria per població i viceversa.

Així per exemple, en les passades eleccions generals del 2016 es va assignar un rang d'escons provincial que va oscil·lar entre els 2 diputats -el mínim establert per llei- que es van triar per a la província de Sòria i els 36 de la de Madrid. D'aquesta manera, el "cost" en vots dels escons va ser molt diferent per als partits que van concórrer en aquestes dues províncies.

Les xifres que es van donar en les eleccions generals de 2019 no deixen dubtes sobre aquesta 'distorsió'. A manera de resum, aquesta 'distorsió' beneficia als grans partits (PP i PSOE) i a les formacions nacionalistes i d'àmbit més local i, en canvi, perjudica aquelles formacions que concorren a escala nacional, però que no gaudeixen del suport electoral amb el qual compten els dos grans partits.

Una de les claus de la nostra llei electoral és que utilitza el sistema d'Hondt, un mètode de càlcul proporcional creat a la fi del segle XIX pel jurista belga Victor d'Hondt. Conforme a aquest, en cada circumscripció s'exclou primer a les candidatures que no hagin obtingut, almenys, el 3 % dels vots vàlids emesos.

Per al repartiment dels escons entre els partits que sí que superen aquest llindar, es divideix el nombre total de vots que ha rebut una formació per 1, 2, 3, 4, 5, etc. fins a arribar al nombre de càrrecs electes que es disputen en cada circumscripció. De tots els resultats obtinguts, s'assignen les 'butaques' als candidats que hagin obtingut les xifres més altes, independentment del partit que siguin.