Entrevista | Marc Lamuà Candidat del PSC al Congrés per Girona

«L’estació del TAV a l’aeroport s’hauria de fer en tres o quatre anys»

El candidat del PSC per Girona defensa les mesures socials preses pel seu govern 

Marc Lamuà, fa uns dies, a Girona.

Marc Lamuà, fa uns dies, a Girona. / Marc Martí Font

Laura Fanals

Laura Fanals

Les perspectives electorals són bones per al PSC tant a Catalunya com a Girona, però no ho són per al PSOE a nivell general. Què els pot fer donar el tomb?

Com dius, a Girona estem més fort que altres vegades, ja es va notar a les municipals, i és cert que a Catalunya tot indica que segurament serem primera força. Però el PSOE ha seguit una línia ascendent al llarg de la campanya. Això demostra que, en el moment que s’ha activat l’electorat progressista, ens fa confiança.Esperem culminar aquesta remuntada, i per fer-ho serà clau el PSC.  

Al llarg de la campanya han posat l’accent en les mesures socials i econòmiques que han tirat endavant. Si s’han produït aquests avenços, per què hi ha la sensació que poden patir un vot de càstig?

Vot de càstig no ho acabo de veure. Jo crec que el que hi ha és una activació tardana de l’electoral progressista, potser perquè estava «apaigavat». Ha estat una bona legislatura, amb avenços a nivell social. No és el mateix un govern de dretes del PP que un govern socialista. Per exemple, hem pujat les pensions amb l’IPC, i el que volem és blindar-ho constitucionalment. En canvi, la dreta ve amb moltes ganes de desfer els avenços que fem amb molt d’esforç. La gent gran havia estat fent copagaments sanitaris, havia tingut la pèrdua del sistema universal de salut que vam recuperar tan bon punt vam arribar. També hem fet avenços en matèria de joventut... aquests espais que la dreta havia anat delmant amb les seves retallades, hem fet un esforç per recuperar-los.

Què suposaria, per a Catalunya, un govern de PP i Vox?

Que el PP habiliti a Vox a governar pot ser molt nociu a tot Espanya, ja ho hem vist, però a Catalunya és doblement dolent. Tenim el regidor de Borriana que ha cancel·lat Cavall Fort com a revista «adoctrinadora»... o Sàpiens, o altres revistes que no té cap sentit, només perquè són fetes en català. Vox és molt nociu quan se li dona poder, i el PP li està regalant, en els pactes, Cultura, Educació, Sanitat... Recordem que són la gent que ha fet de l’odi cap a Catalunya, cap a la llengua catalana i la cultura, una part de la seva manera de fer política... per tant, imaginem com seria tenir un ministeri de Cultura en mans de Vox. L’atac cap a la nostra cultura i la nostra llengua seria terrible. 

Si finalment hi ha aquesta remuntada que deia del PSOE i acaben guanyant, necessitaran Sumar i segurament més partits. Tenint en compte que ERC ara mateix no sembla estar molt disposada a pactar, els preocupa aconseguir els suports necessaris per poder governar? 

Arribat el moment, vull pensar que qualsevol força que es vulgui dir democràtica, hauria de tenir com a línia vermella que l’extrema dreta tingui ministeris. Des del PSC ho podem assegurar, però m’agradaria que la resta també ho fessin: garantir que estarem a la banda que toca, que és la de la responsabilitat. Però dit això, veient algunes actituds, demanem el vot útil, perquè som els que diem d’una manera clara que en cap escenari habilitarem la dreta o l’extrema dreta perquè pugui governar. 

Espero que el nou equip de govern de Girona ens deixi executar el nou Arxiu Provincial de manera immediata

Marc Lamuà

— Candidat del PSC al Congrés per Girona

La Taula de Diàleg s’ha de mantenir, o calen noves fórmules?

S’ha de mantenir, però també esperem que el govern de Catalunya faci aquella segona taula amb tots els partits polítics, que seria un excel·lent espai de trobada, reconstrucció de complicitats... d’enfortiment del panorama polític català. De moment, però, la Generalitat s’ha negat a fer-ho.  

Anant a comarques gironines: quan podrà ser una realitat l’estació del TAV a l’aeroport? 

L’hem pressupostat, s’ha fet l’estudi, i la intenció és que estigui feta en un temps prudencial, ja sigui 2024, 2025 o 2026. S’ha construït un consens a nivell territorial. Amb les infraestructures, com més grans son, hem de ser molt garantistes, perquè són diners de tots, però si no hi ha cap accident ens hem de moure en uns marges prudents d’anys: tres o quatre, com a molt.  

També queda el desdoblament de l’N-II a l’Alt Empordà, que el Ministeri es va comprometre, sobretot, a tirar endavant la variant de Figueres. 

Tot està en marxa. La variant és essencial, perquè és un nus complicat de circulació que cal desencallar, però el panorama de la mobilitat a casa nostra ha canviat amb l’alliberament de l’AP-7, i hem vist que no és tan fàcil calcular els usos de les infraestructures. Hem de veure com aquest canvi repercuteix en el que hem de fer a l’N-II. Això vol dir que hem de deixar-la de banda? No, que tothom ho tingui clar. Això vol dir que haurem d’adequar, més que desdoblar, algun possible tram? Possiblement. Però no es farà res sense un estudi, ni que desvirtuï el que creiem de l’N-II: que ha de ser la via que capil·laritzi les nostres comarques.  

També a l’Alt Empordà hi ha projectat el parc eòlic marí, que ha generat molta controvèrsia al territori. Per què és necessari?

A dia d’avui, no tenim una alternativa per generar el que generaria aquest parc, que és un 40% de l’energia neta a les nostres comarques. Hem tingut moviments ecologistes que ofereixen alternatives sensates: per exemple, el No a la MAT de Santa Coloma, que ha posat fins a onze alternatives sobre la taula. No era un moviment de la negació per la negació, sinó que entenien quina era la necessitat i aportaven, des del territori, alternatives per suplir-la.

« A dia d’avui, no tenim una alternativa per generar la mateixa energia que el parc eòlic marí»

Marc Lamuà

— Candidat del PSC al Congrés per Girona

Així, el parc és la única opció?

Ara mateix no hi ha alternatives. Si alguna cosa ens ha ensenyat la pandèmia és que hem de ser capaços de cobrir les nostres necessitats el màxim possible. L’energia, o la fas in situ, o la portes. I si la portes només pot ser amb línies d’alta tensió, i no volem tot el nostre territori trinxat. Tampoc podem suplir-ho amb plaques solars als teulats: això només arribaria a mínimes necessitats de consum domèstic, i no seríem atractius per al consum industrial. Això sí, cal que qualsevol implantació d’aquest tipus d’energies tingui un clausulat social: llocs de treball per a la gent de la zona, zero emergències energètiques... D’altra banda, hi ha hagut un cert oblit per part de la Generalitat, que hauria de tenir ja un mapejat i una planificació de les necessitats i ubicacions al nostre territori. 

Vostè ha participat en les negociacions entre l’Ajuntament i l’Estat per l’Arxiu Provincial. Després de l’anunci d’abans de les municipals, dona per desencallat el projecte? 

El tema està més que encarrilat. Es va anunciar que s’havia arribat a un acord, finalment, després de molts de pals a les rodes del govern de Madrenas. Hi havia una certa estratègia de dilatar-ho en el temps, perquè estava pressupostat des de fa anys. Els 14 milions estan allà, no s’han mogut mai, i és un compromís ferm de l’Estat des de fa anys. Finalment s’ha arribat a un acord, amb un esforç molt gran de la Direcció General de Belles Arts per adaptar-se a tot el que s’havia demanat des del Govern de Madrenas. El nou govern que ha entrat s’ho ha trobat tot fet, i només falta firmar per poder convertir en realitat el darrer Arxiu Provincial que queda per fer tot Espanya. Espero que el nou equip de govern ens el deixi executar de manera immediata. 

Subscriu-te per seguir llegint