«Per als catalans, el PP i PSOE-comuns són la mateixa moneda»

Fins fa un mes era alcaldessa de Girona, i ara està en plena campanya al Congrés. Com porta el canvi? 

Cal que gent que hem estat al capdavant del món local, i que hem tingut la percepció de primera mà de quines són les necessitats i problemes de la gent, puguem anar allà on es fan lleis que afecten i que dificulten el dia a dia. Estic il·lusionada, i el fet de ser jurista també crec que pot ser útil per poder modificar legislació que fins ara només patia. 

Què hi va a fer una independentista declarada com vostè a Madrid? 

Defensar Catalunya i les nostres comarques. Cal omplir-nos de raons i dir, cara a cara, quins són els dèficits democràtics, de manca de protecció de drets i llibertats de les persones que existeixen, i en la mesura que siguem determinants, fer transformacions. Però, òbviament, la prioritat per a nosaltres és la independència de Catalunya. 

Ja han dit que no afavoriran l’elecció de cap president. 

No volem falcar ni falcarem a cap president espanyol. A Catalunya, tant ens ha afectat la manca de sensibilitat amb el procés per part del PP com del PSOE amb els comuns: per als catalans, tots són la mateixa moneda. La prioritat és que es posi sobre la taula una proposta sobre l’autodeterminació, perquè tenim gent a l’exili i s’està aplicant una repressió. 

Si no és la Taula de Diàleg, quina ha de ser la proposta? 

 És obvi que a Catalunya tenim el dret a exercir la nostra pròpia autodeterminació, però la proposta ha de venir de l’Estat, tot i que tampoc hi confiem. Per això, ens hem d’omplir de raons de cares a possibles fórmules que més endavant es puguin plantejar. 

Quants anys fa que estem reclamanat una estació del TAV a l’aeroport? I encara estem esperant»

Marta Madrenas

— Candidata de Junts al Congrés

ERC i el PDeCAT els han acusat d’anar a fer performances al Congrés, però sense obtenir resultats reals. 

I quins resultats reals ha obtingut ERC amb la Taula de Diàleg? Primer ens van excloure a nosaltres, de manera que era una taula d’ERC amb el govern espanyol, i després s’ha vist que l’actitud de donar suport a tot no només era a canvi de res, sinó que a sobre ens ha perjudicat. Per exemple, amb el delicte de sedició i desordres públics, que s’han convertit en delictes més greus, i que coharten molt més la llibertat.  

I quins resultats s’han obtingut des de Junts?

El nostre equip a Madrid ha treballat prop de 13.000 iniciatives, i ha treballat en lleis que s’intentaven aprovar i que envaïen les nostres competències. Hi ha coses que no hem pogut votar a favor perquè anaven en contra de Catalunya; altres no ho han fet així. N’hi ha que han aprovat els pressupostos de l’Estat, quan ens minusvaloren de manera crònica i en especial a les comarques gironines. Fa poc sortien les dades d’un 35% d’execució de les inversions que ha fet Adif a Catalunya, quan a Madrid han fet un 184%. Per tant, hi ha voluntats per tal que a segons quines zones prosperin millor, i una voluntat de minusvalorar-ne d’altres. Això afecta la vida diària de la gent? Sí. 

De quina manera?

Per exemple, la Llei de Dependència: l’Estat només ens està pagant el 15%, quan haurien de pagar el 50%. Com es pot donar suport a un pressupost així? I també s’ha de parlar de temes més globals, com la formulació del sistema de finançament, caducat des de 2014. Cada candidat a la presidència espanyola ha dit que ho afrontaria, perquè tots han reconegut que és clarament deficitari cap a Catalunya, però ho diuen amb un somriure cínic. Ens menystenen de forma crònica. Per exemple, una altra cosa que no val diners i en la qual també ens menystenen: el tancament dels passos del Coll de Manrella i de Banyuls, que els alcaldes es queixen que l’Estat espanyol no està fent absolutament res.  

"Cal omplir-nos de raons i dir, cara a cara, quins són els dèficits democràtics que estem patint»

Marta Madrenas

— Candidata de Junts al Congrés per Girona

Vostè, com a alcaldessa, es va barallar molt amb l’Estat per qüestions com l’Arxiu Provincial o la plaça Espanya. 

Òbviament, la relació entre l’Estat espanyol i Catalunya no és gens comfortable per aquesta actitud hostil cap a nosaltres. El problema és tenir un Estat que ens va a la contra, i així és molt difícil progressar en la justícia, drets socials, dinamisme econòmic... Però no podem abandonar cap trinxera, hem de ser allà on calgui per defensar els nostres drets. Perquè a vegades sembla que si vas a treballar per la llei de la dependència que comentàvem, què passa amb la independència? Però treballar per les dues coses és compatible, i així ho he acreditat a l’Ajuntament de Girona. Es pot defensar la independència de forma desacomplexada i, a més, presentar iniciatives i propostes.  

Què ha passat amb l’Arxiu Històric?

El conveni que existia de quan Quim Nadal era conseller, fa molts anys, preveia una permuta, però quan nosaltres ho vam abordar vam veure que aquell conveni era clarament il·legal, perquè no s’havien quantificat les valoracions de cada immoble. Els nostres serveis jurídics ens van dir que allò no es podia implementar, i hem hagut d’estar treballant. Però aquest és un equipament propi de l’Estat, i també podien haver fet altres actuacions. En fi, ara ja està resolt. Que facin l’Arxiu, cap problema.

I la plaça Espanya? 

Aquí sí que hem actuat de forma molt contundent. Hem presentat diversos projectes, i sincerament jo crec que no hi havia la voluntat de fer-ho. I quan es preveien anualment les inversions que havia de fer Adif, aquesta era la última, quan per a Girona és molt important, perquè és la porta d’entrada a la capital de la demarcació.  

A nivell d’infraestructures, quines han de ser les prioritats a les comarques gironines?

El que és dramàtic és que són les mateixes que s’han estat demanant durant 30 anys. El desdoblament de l’N-II no s’ha acabat i l’hem de seguir exigint. El 2013, amb la ministra Pastor, es va arribar a un acord que hi havia un dèficit en les infraestructures ferroviàries de 4.000 milions d’euros, i van acordar amb el Govern català que s’executarien 300 milions amb un pla de xoc. Deu anys després, només s’ha executat un 20% del pla de xoc. Llavors hi ha l’N-260, l’Eix Pirinenc, que des del territori porten anys reivindicant. 

I l’estació del TAV a l’aeroport?

 És imprescindible per al progrés de les nostres comarques i del país. Per l’aeroport de Girona ara només hi passen 1,5 milions d’usuaris a l’any, quan té una capacitat de més de set milions, però amb aquesta gestió nefasta que fan s’emporten totes les companyies de baix cost i vols de mitja distància cap a Barcelona, posant taxes més reduïdes. És un sense-sentit, però nosaltres no hi podem fer res i ens perjudica. Quants anys fa que estem reclamant que es faci una estació del TAV a l’aeroport de Girona? I encara estem esperant.  

Subscriu-te per seguir llegint