Com votar en les pròximes eleccions: una guia pas a pas

Una vegada començat juliol, comença a veure's cada vegada més pròxim el dia 23, en el qual estan convocades les eleccions generals que Pedro Sánchez va avançar en el Consell extraordinari de Ministres del passat 29 de maig després de la patacada general del PSOE en les eleccions municipals i autonòmiques.

Més de 37 milions d'electors podran exercir el seu dret a triar als representants públics que dirigiran al país durant els pròxims quatre anys. Aquests són els passos que hauran de seguir per a fer-ho.

Diputats i senadors

Hi ha diverses diferències entre els membres del Congrés i els del Senat. Per a començar, el seu número. Els diputats sempre són 350 i els partits presenten als seus candidats mitjançant llistes tancades i bloquejades, de manera que els electors han de triar una llista completa i no poden votar de manera individual.

D'altra banda, el nombre de senadors varia. Hi ha 208 que són fixos (quatre per cada província peninsular, tres cadascuna a Gran Canària, Tenerife i Mallorca, dues per Ceuta i altres dues per Melilla i es tria un a Eivissa-Formentera, a Menorca, a Fuerteventura, en La Gomera, a El Hierro, a Lanzarote i a la Palma), mentre que uns altres es trien per les assemblees legislatives de cada autonomia: un per comunitat i una altra extra per cada milió d'habitants en el seu territori. A diferència dels diputats, cada elector triarà a tres senadors independentment del partit al qual representin, sent el vot individual.

Les paperetes són diferents per a evitar confusions: les del Congrés són blanques i les del Senat de color sípia.

El vot per correu es dispara per a un 23J en vacances: 30.000 peticions en un dia, el triple que el 2019

Qui pot votar?

Els requisits per a poder introduir el vot en l'urna el pròxim 23J són tenir la nacionalitat espanyola, ser major d'edat i estar inscrit en el cens electoral. L'única excepció són els ciutadans condemnats -per sentència judicial ferma- a perdre el seu dret de sufragi.

El cens electoral és, simplement, una base de dades amb la informació de les persones que compleixen tots els requisits per a poder votar. Ho elabora un òrgan de l'INE que presenta el llistat tancat a 1 de març de 2023 (la normativa especifica que es tanca el primer dia del segon mes anterior a la convocatòria, que, en aquest cas, es va realitzar el 29 de maig). En la seu electrònica de l'INE és possible consultar les dades d'inscripció identificant-se prèviament amb el sistema Cl@ve. Si l'elector resideix a Espanya es mostra, a més, la taula i l'adreça del col·legi electoral al qual pertany. A més, des del passat 26 de juny s'ha estat enviant als ciutadans amb dret a vot la targeta censal, en la qual també consta aquesta informació.

El 23J

Les eleccions arrencaran a les 9.00 hores del diumenge 23 de juliol de 2023. Els locals electorals estaran oberts abans perquè les diferents persones que formaran part del procés (com a membres d'una mesa electoral, que hauran d'acreditar als interventors i als apoderats, revisar el material...) puguin exercir les seves tasques en bones condicions i amb temps suficient.

Des de les 9.00 fins a les 20.00 hores les urnes estaran obertes. A partir de les 20.00, només podran votar les persones que estiguessin ja en el local electoral esperant per a exercir el sufragi, o els que estiguin esperant per a accedir a aquest. Ningú més podrà fer-ho.

Per a votar, els electors hauran d'identificar-se mitjançant el seu DNI, el seu passaport o el seu permís de conduir, sempre amb fotografia. El resguard de la tramitació del DNI no és vàlid, ja que no apareix la foto del ciutadà.

Quant val el meu vot?

El sistema electoral utilitzat a Espanya correspon a una divisió mitjançant circumscripcions amb un contingent de representants fixos segons la província i que són seleccionats mitjançant el Mètode D'Hont. Aquesta manera de comptabilitzar els vots s'utilitza per a augmentar la representabilitat de les cambres i evitar que hi hagi una gran quantitat de partits amb molt pocs escons, la qual cosa dificultaria la capacitat de formar govern.

El repartiment de diputats, basat en criteris poblacionals, és com segueix: Madrid amb 37 i Barcelona amb 32 són les que més representants envien al Congrés. Després apareix València amb 16, Alacant i Sevilla amb 12, Màlaga amb 11, Múrcia amb 10 i Cadis amb 9. Balears, La Corunya, Las Palmas i Biscaia trien a 8 diputats; Astúries, Granada, Pontevedra, Santa Cruz de Tenerife i Saragossa trien a 7; Almeria, Còrdova, Girona, Guipúscoa, Tarragona i Toledo, 6; Badajoz, Cantàbria, Castelló, Ciudad Real, Huelva, Jaén, Navarra i Valladolid a 5; Àlaba, Albacete, Burgos, Càceres, Lleó, Lleida, Lugo, Orense, La Rioja i Salamanca envien a 4, Àvila, Conca, Guadalajara, Osca, Palència, Segòvia, Terol i Zamora, 3; Sòria a 2 i Ceuta i Melilla, 1 cadascuna.

Els vots poden ser vàlids (aquests inclouen els vots en blanc, bé perquè no hi ha papereta dins del sobre o perquè en la papereta per al Senat no s'ha triat a cap senador) i nuls. Un vot es considera nul si compleix alguna de les següents condicions:

• Utilitza sobres o paperetes diferents a les oficials
• La papereta no té sobre
• Un sobre conté diverses paperetes de diferents partits (si porta diverses del mateix partit, compte com un únic vot)
• Utilitza un sobre oficial però alterat
• La papereta presenta noms de candidats afegits, ratllats o modificats, s'ha canviat la seva ordre o s'ha escrit en ella una mica més que la simple marca dels candidats triats
• La papereta per al Senat presenta més candidats seleccionats que els que es trien a la província en la qual s'emet el vot

L'escrutini

Una vegada finalitzats els comicis, les taules realitzaran un recompte dels vots vàlids i comunicaran el resultat mitjançant una acta. L'escrutini definitiu el realitzaran les Juntes Electorals Provincials entre el 28 i el 31 de juliol.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Perquè un partit sigui capaç de formar govern en solitari, necessita comptar amb almenys 176 dels 350 diputats del Congrés. En cas contrari, haurà de formar pactes amb altres formacions per a aconseguir aquesta xifra de suports a l'hora de triar al nou president del Govern. Segons la Constitució, "després de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els altres supòsits constitucionals en què així procedeixi, el Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del President del Congrés, proposarà un candidat a la Presidència del Govern". Si aconsegueix una majoria absoluta (els esmentats 176 suports), el Rei li nomenarà president. En cas contrari, la votació es repetiria quaranta-vuit hores després i valdria amb una majoria simple (més vots a favor que en contra), moment en el qual juguen un paper important els partits que s'abstenen en comptes de rebutjar la proposta del Rei. Finalment, si en el termini de dos mesos cap candidat aconsegueix una majoria simple, el monarca dissoldrà totes dues cambres i convocarà noves eleccions.