El PSC s’imposa a la costa i les grans ciutats mentre Junts resisteix a l’interior

El mapa electoral gironí després del 23-J permet constatar que el PSC ha sustentat la seva victòria en els municipis de la costa i en les grans ciutats (s’ha imposat en set de les vuit capitals de comarca), mentre que Junts ha pogut mantenir bona part dels suports als pobles de l’interior. D’aquesta manera, Junts ha aconseguit 109 victòries, exactament les mateixes que va assolir ara fa quatre anys, mentre que el PSC ha experimentat un salt espectacular i ha passat d’imposar-se a cinc municipis a fer-ho en 82. Esquerra, per la seva banda, ha experimentat una forta patacada, ja que de 105 victòries l’any 2019 ha passat a només 22, la majoria de les quals en pobles petits. Sumar, per la seva banda, té motius per la satisfacció: no només ha aconseguit mantenir el seu escó al Congrés per Girona, sinó que ha aconseguit guanyar a cinc pobles petits, quan ara fa quatre anys els comuns no havien aconseguit ser primera força en cap localitat gironina. Cal tenir en compte, a més, que hi ha hagut un municipi -Beuda- on Junts i Sumar han empatat en primera posició. La CUP, per la seva banda, ha mantingut les dues victòries que ja havia sumat el 2019: Viladamat -que és un dels seus principals feus- i, en aquesta ocasió, Rupià. Ni PP ni Vox, que no han obtingut representació per Girona, han estat les forces més votades en cap localitat de la demarcació, tot i que sí que han aconseguit segones i terceres posicions. 

Tot i que, en aquesta ocasió, el PSC ha estat la llista més votada al conjunt de la demarcació, en realitat ha estat Junts qui s’ha imposat en un major nombre de municipis (109). Això li ha permès mantenir els dos diputats que ja tenia, tot i que el segon se’l va estar disputant fins a última hora amb el PP. El partit de Carles Puigdemont, encapçalat en aquesta ocasió per l’exalcaldessa de Girona, Marta Madrenas, s’ha imposat a una capital de comarca (Banyoles), mentre que la resta de victòries les ha obtingut a petits pobles de l’interior gironí, sobretot al Gironès, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. 

El PSC, per la seva banda, s’ha imposat claríssimament a tota la Costa Brava (excepte a Port de la Selva, Sant Pere Pescador i Pals, on s’ha imposat Junts) i també ha vençut en set de les vuit capitals de comarca, inclosa la capital provincial, Girona, que ara fa quatre any va quedar en mans de Junts. A més, els socialistes també s’han imposat en diverses localitats mitjanes i petites. Tot plegat els ha permès guanyar una diputada i aconseguir els tres senadors.

Esquerra, en canvi, només ha aconseguit ser la llista més votada en 22 localitats, la immensa majoria de les quals són de petit tamany. Entre els triomfs republicans hi ha hagut Bàscara, Parlavà, Sant Martí Vell o Breda, entre altres. En canvi, ara fa quatre anys els republicans van imposar-se a 105 localitats i van ser la candidatura més votada a pràcticament tot el litoral gironí, terreny que en aquesta ocasió els ha guanyat el PSC. Com a conseqüència, els republicans s’han quedat amb un diputat menys i sense cap dels dos senadors que va tenir en el mandat 2019-2023. 

Sumar-En Comú Podem, per la seva banda, ha aconseguit imposar-se a cinc localitats, mentre que l’any 2019 no havia aconseguit guanyar enlloc. Es tracta de victòries més simbòliques que una altra cosa, ja que totes són en pobles petits: Sales de Llierca, Mieres, Pontós, Palau de Santa Eulàlia i Garrigoles. Tot plegat, sumat als bons resultats que ha obtingut sobretot a les grans ciutats, li ha permès mantenir l’escó per Girona, que ocuparà Júlia Boada.

Pel que fa a la CUP, els seus resultats han estat discrets, ja que no han aconseguit representació al Congrés ni per Girona ni per cap altra demarcació. Això sí, una vegada més l’esquerra independentista ha demostrat ser especialment forta a Viladamat, on governen des de fa temps, i en aquesta ocasió han aconseguit imposar-se també a Rupià. A les eleccions de fa quatre anys també havien sumat dues victòries.

El PACMA queda per davant d'Espai CiU

Entre els partits que no han obtingut representació per Girona, el que més a prop va quedar d’aconseguir-ho va ser el PP, a qui li van faltar 363 suports perquè Concepció Veray es convertís en diputada. A continuació es va situar Vox, que va obtenir 22.514 sufragis i va quedar per davant de la CUP a la província, ja que l’esquerra independentista només va aconseguir reunir 18.000 suports. 

El següent lloc a la llista el va ocupar el PACMA, que va obtenir 3.483 sufragis. El partit animalista va aconseguir més vots que el PDeCAT-Espai CiU, que es va emportar només 3.331 suports. Els convergents ja van admetre, la mateixa nit electoral, que aquest no era el resultat que esperaven.

Les últimes posicions van ser per a Frente Obrero, amb 554 vots, el Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC), que en va obtenir 403, i finalment Recortes Cero, que va sumar fins a 245 sufragis al conjunt de la demarcació. 

Girona, de les poques províncies sense diputat del PP ni Vox

La província de Girona és una de les tres de tot l’Estat -juntament amb Lleida i Guipúscoa- on ni el PP ni Vox han aconseguit cap diputat. En el cas de les comarques gironines, el PP va estar molt a prop d’aconseguir-lo (hi va haver un escó que es van estar disputant fins a l’últim moment amb Junts), però al final els populars, liderats per Concepció Veray, es van quedar a poc més de 300 vots d’entrar al Congrés per Girona. El resultat final va ser de dos diputats per al PSC, dos més per a Junts, un per a Esquerra i un altre per a Sumar- En Comú Podem.

A Lleida, província on hi ha quatre escons en joc, el PSC ha estat la candidatura més votada tot aconseguint dos representants, mentre que Esquerra n’ha obtingut un altre i el quart se l’ha emportat Junts.

Finalment, en el cas de Guipúscoa (que com a Girona escullen sis diputats), han sortit escollits dos representants d’EH Bildu, dos del PSC i dos més del PNB.

Subscriu-te per seguir llegint