El rostre i els colors, elements claus dels cartells electorals

Fa uns dies que els cartells de les diferents formacions pengen als carrers de Girona. De tota mena i de tots colors, amb eslògans senzills o més treballats. L’objectiu: aconseguir captar l’atenció del ciutadà i que l’acabi votant en les eleccions municipals del 28 de maig. El politòleg i professor de resolució de conflictes públics a la Universitat de Girona, Xavier Pastor, explica que el que més «comunica» dels cartells és «la cara de la persona». Quan la veus «et refies o no» i en aquest cas en unes eleccions municipals, tot i que hi ha una llista de persones, «la gent vota un alcalde o alcaldessa».

«Quan veus la cara de la persona, et refies o no d’ella, és el que més comunica»

Xavier Pastor

— Politòleg i professor de la UdG

Pastor destaca que els elements clau dels cartells electorals són el rostre i els colors, i també «l’espai que ocupa cada candidat». Fent una anàlisi de tot plegat afirma que en els cartells de Junts i PSC «les dues candidates estan per davant el partit». En aquest cas, Gemma Geis i Sílvia Paneque. Tot i així, cada grup té trets distintius en el seu pòster electoral.

Junts: «Molt elegant»

«És l’única candidata que t’adones que somriu i ha sabut relacionar el missatge amb la fotografia», explica Pastor. En aquest cas, Geis «s’emporta el millor somriure» en un «cartell molt elegant i poc habitual», afirma també el politòleg. Un rètol electoral que li ha recordat a una intèrpret de música coneguda que ve a fer un concert a Girona. Pastor també assenyala amb el fons fosc i ocupant tot l’espai fa la sensació que «està per davant el partit» i que «és la candidata que ha vingut a substituir l’actual alcaldessa».

Guanyem: «Mare i fill»

El de Guanyem Girona és l’únic cartell que té més d’un candidat a la imatge. En aquest cas, hi ha l’alcaldable, Lluc Salellas, i la número dos, Cristina Andreu, el que podria fer referència al treball en equip. Tanmateix, Pastor ho veu «com una mare i un fill». Pel politòleg, és una imatge que busca «pluralitat» i que vol transmetre els «valors del feminisme» i, al mateix temps crea una «sensació molt familiar i emocional». Pastor també diu que «és el que menys destaca quant a colors», però que la lletra és igual d’important que la imatge. En l’eslògan d’estaca la paraula «ara» que «és molt important». El politòleg també creu que la part del fons del cartell, on es veuen altres persones és «una taca» i si «treus la gent i poses un fons fosc guanya».

PSC: «El més treballat»

«És el cartell més treballat, el color de la marca l’amaga en un segon cartell», explica Pastor sobre la imatge del PSC. L’objectiu és «concentrar-se amb la candidata», Sílvia Paneque, amb una imatge molt gran i que fa la sensació que la candidata «està intentant entrar a casa nostra». «El fet de proximitat és un element de familiaritat» apunta el politòleg i el fet que el nom (Sílvia) sigui més gran que el cognom fa que es creï un «vincle estret, de família, i que busca personalitat i proximitat».

ERC: «Anar per feina»

Pastor destaca la figura del candidat d'ERC, Quim Ayats, que fa la sensació que sigui «molt alt» així com està composta la imatge. «La gent que és més alta genera més confiança», explica el politòleg. Tanmateix, diu que entremig del color groc -el color del partit- hi ha un home, «confiat», però amb els braços tancats, «que no és la millor postura». També afirma que posar el rellotge, «que destaca bastant», al costat de l’eslògan no és casualitat, això significa «anar per feina» o la «idea de començar a fer una feina que no s’ha fet».

Ciutadans: «L’única sense americana»

Pastor assenyala que el cartell electoral de Ciutadans és el que té més color i el que té un «logo» més gran respecte a la resta de formacions. El politòleg també apunta que la candidata, Camino Fernández, està situada de tal manera que sembla una «foto d’un equip de futbol». De la candidata també assenyala que és l’única que va sense americana i que és la que té «un posat menys alegre i com de lluitadora». De fet, amb l’eslògan el politòleg diu que el missatge sembla «d’un credo religiós, s’hi creu i prou». En aquest cas, és «un missatge moralitzant, d’ànimes que estan perdudes i que ella ens traurà del mal camí».

Ara Girona: «El més clàssic»

El d’Ara Girona seria, dels sis, el cartell «més clàssic» per Xavier Pastor. En aquest sentit, Carles Ribas és l’únic candidat que posa el nom en gros a dalt i tota la imatge té «un filtre blavós». No s’ha d’oblidar que Ara Girona té els drets electorals del PdCat i Pastor té clar que va «associat» a aquesta marca. «El blau és el color de serenor, que dona calma», també diu el politòleg, que afegeix que el missatge que transmet l’eslògan «queda clar», i és «que busca un pacte».

Subscriu-te per seguir llegint