Pressupostos participats: punt clau del pròxim mandat pels gironins

Les formacions polítiques coincideixen en el fet que se li ha de donar més protagonisme als veïns i que puguin intervenir en la presa de decisions

La votació dels pressupostos participats dels barris l’any 2021.

La votació dels pressupostos participats dels barris l’any 2021. / ANIOL RESCLOSA

Josep Coll

Josep Coll

Les associacions de veïns de Girona reclamen que els pressupostos participats siguin una realitat durant el pròxim mandat. Aquest és un dels punts claus que han identificat les diferents entitats veïnals quant a les prioritats que ha de dur a terme el pròxim equip de govern. De fet, el reglament dels pressupostos participats es va aprovar de forma inicial en el ple del passat mes de desembre. Aquest, havia de substituir el que es va aprovar el 2013, tot i que finalment l’Ajuntament va aturar aquest nou reglament, deixant-lo en mans del pròxim mandat i del nou equip de govern que formarà el consistori després de les eleccions.

El president de la recentment formalitzada Coordinadora d’Associacions Veïnals de Girona, Roger Casero, explica que van participar, encara de forma informal, en el procés de regulació dels pressupostos participats. «Vam presentar al·legacions i el procés de negociació anava encaminat, però amb les eleccions es va deixar sobre la taula», apunta. Tanmateix, pel que fa als pressupostos participats «hi ha certa insatisfacció general entre els veïns, ja que molts projectes estan aprovats, però no executats», lamenta Casero, qui afegeix que això «genera desinterès dels veïns per participar». Per altra banda, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Girona, Romà Monreal, explica que els pressupostos participants eren «la línia mestra», però també afegeix que «cada barri té les seves realitats».

Hi ha «certa insatisfacció» veïnal pel fet que els pressupostos participats encara no estiguin aprovats

La Coordinadora d’Associacions Veïnals de Girona va organitzar un debat virtual entre els candidats principals que opten a l’alcaldia de la ciutat. Un dels punts és el paper de les associacions de veïns i dels barris i, en aquest sentit, Junts és l’única formació que parla de pressupostos participats de forma explícita. «Farem una aplicació del nou model de pressupostos participats, facilitant la participació veïnal en la presa de decisions», apunten des de la formació. Serà un model «inclusiu, que incentivi l’elaboració de propostes conjuntes, en un nombre més reduït i competitiu, i que prevegi espais oberts on aquestes propostes puguin ser treballades amb més temps entre entitats, ciutadania i personal municipal».

Participació ciutadana

En tot cas, totes les formacions coincideixen en el fet que se li ha de donar més protagonisme. ERC, per exemple proposa una participació que vegi «més enllà dels pressupostos participats» i vol donar «protagonisme al conjunt dels barris, a través d’accions com continuar esponjant la cultura o projectant nous equipaments, per tal de generar noves centralitats». Guanyem Girona pensa que les associacions de veïns «han de tenir un paper cabdal en el model de ciutat» i, en aquest sentit, volen promoure els Consells de Barri, «espais no només participatius o deliberatius, sinó espais on es prenguin decisions sobre el dia a dia de cada barri, a través de les seves veïnes i veïns».

Per altra banda, el PSC es compromet a governar «de manera solemne a governar amb propostes que generin consens i unitat entre la gent i que siguin treballades en reunions als barris amb les entitats, associacions, tècnics i especialistes com a metodologia per actuar amb consens». Mentrestant, Ara Girona creu que les associacions de veïns «han de ser verdaders interlocutors entre els barris i l’Ajuntament. Han de ser portaveus de les necessitats del barri i dels veïns que el conformen». A part, Junts també vol crear un Centre de Recerca en Democràcia «que doni suport a la recerca i les proves pilot de projectes que tinguin com a objectiu potenciar la participació ciutadana en la presa de decisions».

Altres qüestions

Un altre tema que preocupa a les entitats veïnals és el del regidor o regidora de barri. «Està ben articulat», afirma el president de la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Girona, Roger Casero. Tot i així explica que «és veritat que hi ha regidors que han estat més presents en les necessitats de barri i altres menys». En la mateixa línia, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Girona, Romà Monreal, apunta que «volem tenir uns regidors de barri que hi siguin de principi a fi i que els mateixos treballin pel barri tot el temps», i afegeix que «no esquivin reunions per tancar temes en els últims mesos».

Els veïns reclamen que entitats i Ajuntament treballin de forma conjunta per tractar diferents accions

Per altra banda, en el conjunt dels veïns també preocupen altres aspectes com el contracte de neteja o residus, el manteniment dels espais verds o l’execució de la Zona de Baixes Emissions. Per això, Monreal reclama que «el que prometen en els programes electorals ho facin i ho complexin». Casero, igual que Monreal, demana «establir un diàleg constant de revisió i seguiment de les accions». Els dos presidents també coincideixen en el fet que associacions i Ajuntament ha de treballar de forma conjunta.

Subscriu-te per seguir llegint