La psicòloga Lola Cabrera coordina els grups de suport mutu al dol des de la Fundació Mémora. L’estiu i les vacances quan disposem de més temps lliure i més temps per pensar, pot ser un moment difícil per afrontar l’absència d’aquella persona estimada. Cabrera ofereix algunes claus per superar el procés de dol.

Quan comença el procés de dol en una persona per la pèrdua d’un ésser estimat? 

El procés de dol s’inicia en el moment de rebre la notícia de la mort o amb el coneixement de d’una situació, com per exemple una malaltia greu, que implica la mort. En el darrer cas estem davant del que anomenem dol anticipat.

No tothom passa el dol de la mateixa manera. Què influeix. Tampoc no tothom deu necessitar el mateix tipus d’ajuda? 

Cada persona experimenta el dol d’una manera particular, depenent de factors interns i també d’externs. Diríem que no tothom comença el camí del dol amb les mateixes condicions. La pròpia personalitat, el tipus de pèrdua, les circumstàncies en què s’ha produït la pèrdua, el tipus de vincle amb l’altre, el reconeixement per part de l’entorn, són alguns dels factors que influeixen en la manera de gestionar el dol. Partint d’això, hi haurà persones que amb els seus recursos i el suport de la família i amics tindrà prou per a elaborar el seu dol; mentre que d’altres recorreran a altres fonts d’ajuda com ara els grups de suport al dol i/o l’atenció d’un professional especialitzat.

És normal tenir por a oblidar, però elaborar el dol no significa oblidar, sinó recol·locar la persona en un altre lloc

Ara a l’estiu, tenim més temps lliure i, per tant també, més temps per pensar. És una mala època i s’accentua més la sensació de pèrdua i trobem a faltar més a aquella persona que ja no hi és? 

Sí, algunes èpoques i algunes dates significatives són especialment difícils perquè evoquen moments importants de la nostra vida que hem compartit amb l’ésser estimat que hem perdut. És el cas dels aniversaris, el Nadal, o les vacances d’estiu. Es pren consciència que ja no serà com estius anteriors. A això se suma el fet que tothom està preparant les seves vacances amb il·lusió i la persona se sent lluny del que s’espera en aquesta època de l’any. El fet de disposar de més temps lliure i la falta de rutines, com ara anar a treballar, poden incrementar els pensaments negatius, el sentiment de buit i de soledat.

Com podem afrontar aquesta situació en aquesta època de l’any? 

És important entendre que l’estiu, sobretot si és el primer estiu sense l’ésser estimat, pot ser difícil, sobre tot perquè es tractarà d’un estiu fins ara desconegut. Per això precisament, val la pena anticipar-s’hi i començar a pensar quines coses ens poden ajudar per afrontar aquesta època de l’any. Planificar el temps per a cuidar-se, descansar, fer una mica d’exercici i organitzar-se una mica el dia pot donar una major sensació de control. És fonamental identificar el que la persona vol fer per a prendre les seves decisions i compartir-les amb la família.

Tenim el sentiment que si ens divertim és com si ens oblidéssim d’aquella persona que hem perdut? 

És normal tenir por a oblidar, però elaborar el dol no significa oblidar, sinó recol·locar la persona en un altre lloc. En realitat ni es vol ni es pot oblidar. Una manera de continuar tenint present a l’altre és mantenir viva la relació, és a dir, parlar amb naturalitat del que li agradava, de com era, compartir anècdotes… Algunes persones, precisament per la por a oblidar s’aferren al dolor, és com si a través del dolor se sentissin més a prop de l’altre. Però quedar-se atrapat en el dolor impedeix seguir endavant, construir a partir de la pèrdua. La por a oblidar també està relacionada amb la por a trair el vincle. Si gaudíem junts d’una determinada activitat, per exemple, del ball, com aniré a ballar jo ara?. Moltes persones expliquen que després d’haver passat un dia agradable se senten culpables, com si no estiguessin autoritzades a buscar el benestar. Les persones som responsables de cuidar la nostra salut, tant física com emocional. Ningú no se sent culpable per fer rehabilitació per un mal físic, per què hauríem de sentir-nos culpables per a tractar de restablir la nostra salut emocional?

Determinades èpoques com l'estiu són més difícils a l'hora d'afrontar la pèrdua d'una persona.

Per Nadal també ens podem trobar en una situació similar... veient aquella cadira de la taula buida... 

Sí, com dèiem, totes les dates que resulten significatives perquè són dates especials, accentuen el malestar i el dolor perquè evidencien l’absència de l’altre.

Com podem transformar un record negatiu en un record positiu? 

Quan perdem un ésser estimat ens queden un munt de records fruit d’experiències compartides. Els records són inevitables. És normal que al principi els records puguin provocar dolor, per això hi ha persones que no poden veure les fotos de l’ésser estimat o eviten anar a llocs que li recorden moments passats. A poc a poc, a mesura que avança el procés de dol, som més capaços de recordar des de la calma, amb certa nostàlgia, però sense dolor. Per a no quedar atrapats en el record dolorós és important centrar-se en els records positius, els bons moments viscuts amb l’ésser estimat, el que va significar per a nosaltres, i valorar i agrair les experiències i el temps compartit.

El suport psicològic és fonamental?

No sempre és necessari si considerem el dol com un procés natural. Dependrà entre altres coses del moment vital de la persona que està de dol, de les seves circumstàncies en què s’hagi produït la pèrdua (per exemple, si ha estat molt traumàtica o si no ha pogut tenir la possibilitat d’acomiadar-se), de la seva personalitat (per exemple, la manera d’afrontar les dificultats, les habilitats socials). I un factor molt important que pot facilitar o dificultar el procés és la manera en què l’entorn respon a la pèrdua. El reconeixement, el respecte i la comprensió de la família i els amics és fonamental. Però és cert que a vegades les emocions són experimentades de forma molt intensa fins al punt que la persona necessita ajuda per a expressar-les, entendre-les i treballar-les. Pot ser també que algunes de les seves reaccions estiguin impedint un funcionament adequat en el dia a dia, o que tingui pensaments recurrents que el portin al bloqueig. Si la persona sent que no avança en el procés amb els seus recursos i el suport de l’entorn més pròxim, és el moment de plantejar-se rebre l’ajuda d’un professional. Ens hem de poder permetre demanar ajut, no és un signe de feblesa, sinó de valentia i responsabilitat.

Per a la Fundació Mémora és tan important estar al costat de les famílies, no només durant la vetlla i la cerimònia de comiat, sinó també durant el procés posterior de dol. Fidels al seu compromís amb les famílies posen al seu abast tot un seguit de serveis d'acompanyament per ajudar a superar aquest moment que cada persona viu d'una manera diferent i única; telèfon de suport i atenció psicològica, grups de dol i espais de paraula, comunitat web, acompanyament psicològic i espais de record.