02 de gener de 2021
02.01.2021
Diari de Girona

El mes que va canviar el món

L'OMS va tenir coneixement ara fa un any dels primers casos a la Xina d'ingressos hospitalaris que van ser atribuïts a un virus llavors desconegut La pandèmia va posar al descobert les mancances de la gestió al gegant asiàtic

01.01.2021 | 23:52
El mes que va canviar el món

La Xina comptava a mitjans desembre les setmanes que li restaven al maleït any del Porc que l'havia turmentat amb les revoltes de Hong Kong, la victòria dels independentistes a Taiwan i la guerra comercial amb els Estats Units quan un grapat de pacients va arribar als hospitals de Wuhan amb febres, problemes respiratoris i lesions pulmonars. Va ser un degoteig de notícies en la premsa local que van passar inadvertides al món fins que els malalts es van comptar a dotzenes. La cronologia oficial situa el seu inici el 31 de desembre, ara fa un any, amb l'alerta notificada a l'oficina de l'OMS a la Xina. L'endemà, es va activar l'alarma.

L'hemeroteca ajuda a reconstruir la gènesi de l'any que va canviar al món. Una informació del 7 de gener parlava d'una seixantena d'ingressats amb una «estranya pneumònia», situava l'epicentre en el mercat de Huanan, descartava el SARS, el MERS, l'adenovirus, la grip aviària i altres sospitosos habituals i anunciava els primers controls en aeroports de Singapur, Filipines i Taiwan als arribats des de Wuhan. L'endemà passat s'apuntava al virus com el setè patogen de la família de coronavirus i es confirmaven casos més enllà de la província de Hubei.

El 19 de gener havien mort dos pacients, mitja dotzena de països asiàtics informaven de casos i arribaven els primers esbossos de l'amenaça: una mortalitat del 2,25%, molt per sota del 10% del SARS o del 35% del MERS, però amb una capacitat de contagi molt major. Un dia després els Estats Units ordenava controls en els seus aeroports. El 21 de gener es comptaven 300 contagis a la Xina, inquietava el massiu èxode de les imminents vacances d'any nou xinès, les existències de màscares s'havien esgotat en moltes ciutats i Zhong Nanshan, la màxima eminència en malalties contagioses, suggeria per primera vegada a un tancament massiu. El Govern decidia l'endemà passat, amb tot just nou morts, cancel·lar el Festival de Primavera i confinar als vuit de milions habitants de Wuhan. Un dia després ampliaria la quarantena als 50 milions de la província de Hubei.

Sobre aquell frenesí es continua debatent avui. Qualsevol judici ha de tamisar-se amb la magnitud del repte. El control del coronavirus a l'hivern consisteix a aïllar i a fer tests a qualsevol que esternuda i a tots els seus contactes en un país de 1.400 milions d'habitants. En aquell context, amb múltiples virus que provoquen símptomes similars, els científics xinesos van detectar i van identificar el nou patogen, van seqüenciar el seu ADN i el van compartir amb els col·legues internacionals en dues setmanes. El 2014, i en condicions més propícies, el mateix procés amb l'ebola va requerir diversos mesos.

Tampoc hi ha dubtes de la calamitosa gestió del govern local. La Xina havia virat cap a la transparència després de les seves ignominioses trapasseries durant el SARS, una dècada enrere, però en Wuhan seguien fidels al vell llibret. Durant setmanes es van aplicar a atemptar contra el protocol i el sentit comú. Van negar la transmissió entre humans quan refermaven els indicis, van organitzar àgapes multitudinàries en espais tancats després dels primers casos, van enviar a la policia a silenciar als doctors que alertaven de l'epidèmia en les xarxes socials, van interrompre la informació durant els deu dies que van durar els conclaves polítics i, en el seu pic de la incompetència, van anunciar amb unes hores d'antelació el tancament de Wuhan. Cinc milions havien sortit de la ciutat en aquest interval. Aquella resposta va ser «problemàtica», va jutjar Huang Yanzhong, expert en salut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook