L'ONG Save the Children i la Fundació Per Causa calculen que hi ha gairebé 147.000 nens que viuen a Espanya sense papers. Són un 20% dels nens de pares migrants, i alguns d'ells pateixen aquesta discriminació legal tot i haver nascut a Espanya. D'aquests, el 37,7% té entre 0 i 4 anys i un 19,4%, entre 5 i 9 anys. Les ONGs lamenten que aquests menors no tenen els mateixos drets socials ni educatius que la resta i adverteixen que cal regularitzar-los per evitar una enorme bretxa social infranquejable. Catalunya és l'autonomia amb més menors sense papers. El 3% del total de nens empadronats no tenen permès residir a Espanya.
En un informe presentat ahir, ambdues ONGs van oferir una fotografia inèdita de les magnituds i característiques de la infància migrant sense papers a Espanya. Segons les dades exposades, a Espanya hi ha 721.556 nens sense nacionalitat espanyola, i d'aquests 146.773 estan en situació irregular. És a dir, que el 20,4% de nens de pares immigrants no tenen papers. És la primera vegada que s'obtenen aquestes dades, que els investigadors han calculant usant les xifres del padró municipal, i restant aquells menors que sí que estan registrats amb un document de residència o mitjançant l'estatut de refugiat.
El fet de viure sense papers porta implícit viure sense drets. Si bé els menors en situació irregular poden accedir a l'educació i a la salut pública, en alguns casos no es garanteix aquest dret. Per exemple, en alguns municipis no es permet la seva inscripció en una guarderia o poden perdre la targeta sanitària. En d'altres, els drets sanitaris estan relacionats amb el padró i no amb el permís de residència. La veritable problemàtica està en l'accés als ajuts socials. Les famílies que no tinguin en regla el permís de residència no poden accedir a la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya o l'Ingrés Mínim Vital en el cas de tot l'Estat. Tampoc poden matricular-se a les universitats o fer les pràctiques obligatòries en els estudis postobligatoris, perquè no tenen permís per treballar legalment.
Sorprèn que molts d'aquests menors són nens que han nascut a hospitals espanyols. Això passa perquè a Espanya la nacionalitat s'obté per dret sanguini. Els nens i les nenes adquireixen la nacionalitat dels seus progenitors, i si aquests no tenen els papers en regla, tampoc els poden obtenir els petits. Les dades per edats confirmen aquesta realitat. La taxa més alta de nens migrants irregulars està entre els menors de quatre anys, que arriba al 30%.
Peticions denegades
A part dels naixements en famílies ja irregulars, un altre dels grans generadors d'irregularitat són les pròpies administracions. L'Estat descarta el 25% de les sol·licituds menors que demanen asil, de manera que cada any 13.000 nens es troben en el mur infranquejable de ser sense papers. Es nota especialment en els països de l'Amèrica Llatina, on el 45% dels menors són sense papers. Afecta especialment el 70% dels nens peruans, el 68% dels hondurenys o el 60% dels colombians. En canvi, en el cas dels menors africans aquesta taxa és relativament baixa. En aquest sentit, el país més afectat és el Marroc, on un 7% dels nens són sense papers.
