Poc després de l'aclaparadora victòria israeliana a la guerra dels Sis Dies de 1967, Moshe Dayan va descriure el patró que ha regit la relació entre el seu país i els Estats Units. «Els nostres amics estatunidencs ens ofereixen diners, armes i consells. Nosaltres agafem els diners i les armes i declinem els consells», va dir el llavors ministre de Defensa israelià.

Amb comptades excepcions, aquesta mateixa dinàmica s'ha mantingut fins als nostres dies. Washington mai ha renunciat a monopolitzar el paper de mediador en el conflicte amb els palestins, però amb la seva reticència a imposar costos al colonialisme israelià, les seves violacions dels drets humans o el seu menyspreu a la llei internacional ha acabat enfonsant les perspectives de solució al conflicte.

Pocs s'atreveixen a reconèixer-ho públicament a Washington, una capital que segueix apostant al pensament màgic de les últimes dècades. El canvi de guàrdia a la Casa Blanca ha estat rebut allí com una oportunitat per reviure el difunt procés de pau entre palestins i israelians després dels últims quatre anys de complet alineament de Donald Trump amb les tesis de la dreta sionista. I encara que tothom sembla tenir clar que la malifeta més llarga d'Orient Mitjà no es troba entre les prioritats de Joe Biden, la seva defensa dels dos estats i els seus moviments per restablir la cooperació amb els palestins han servit per apaivagar les consciències de l'establishment demòcrata.

«L'única manera de garantir el futur d'Israel com a Estat jueu i democràtic i donar-los als palestins l'estat al qual tenen dret és a través de l'anomenada solució dels dos estats», va dir el secretari d'Estat, Anthony Blinken, durant el seu recent procés de confirmació. Un Blinken que no va tenir objeccions, no obstant això, a reconèixer que les perspectives a curt termini són pràcticament nul·les. De moment, la seva Administració s'ha compromès a reobrir l'oficina diplomàtica que l'Autoritat Palestina tenia a Washington fins que Trump la va tancar, i a reprendre el finançament que el seu país aportava a Nacions Unides per ajudar els milions de refugiats palestins disseminats pel món àrab.

Però ningú hauria d'esperar grans canvis respecte a les polítiques de Trump, qui va donar naturalesa legal als fets consumats d'Israel, per més que siguin il·legals a ulls del dret internacional. Blinken ha deixat clar que la seva Administració no pensa revocar el trasllat de l'ambaixada estatunidenca des de Tel Aviv a Jerusalem ni revertir el reconeixement de Jerusalem com a capital d'Israel. També recolzarà i tractarà d'ampliar els acords de normalització diplomàtica amb l'Estat jueu negociats per Trump amb Emirats, Bahrain, el Marroc i Sudan, tot i que no contenen cap concessió per als palestins.

Suport militar sense condicions

Paral·lelament es mantindran els 3.800 milions de dòlars en ajuda militar que Washington aporta anualment a l'Estat jueu, segons ha afirmat Blinken. Van ser precisament Barack Obama i el seu llavors vicepresident Biden els qui van negociar aquesta quantitat, la més elevada de la història. Però més revelador resulta el fet que Biden s'hagi tancat per endavant a condicionar les ajudes militars a les polítiques d'Israel, que continua ampliant els assentaments jueus, expulsant els palestins de les seves terres i convertint la Cisjordània palestina en una mar d'illes incomunicades entre si, la qual cosa ha fet pràcticament inviable la solució dels dos estats.

Per no parlar de Gaza, convertida en una «presó a l'aire lliure» de la qual ningú surt sense permís de l'autoritat ocupant des de fa 14 anys, per utilitzar l'expressió que va emprar en el seu moment el primer ministre britànic, David Cameron. «Biden no condicionarà l'assistència militar a Israel a cap decisió política que Israel adopti», va dir el nou secretari d'Estat a la fi del mes passat, recordant la promesa que el llavors candidat Biden li va fer al maig a la Democratic Majority for Israel, una organització que fomenta el suport a l'Estat jueu en les files del partit demòcrata. De manera que ni coerció ni canvi de paradigma respecte als dos estats, tota una garantia que res canviarà en els pròxims anys si no és que hi ha un tomb radical en les eleccions israelianes del pròxim 23 de març o Binyamin Netanyahu acaba sent condemnat pels escàndols de corrupció que el persegueixen. L'immobilisme dels últims anys ha dut els líders palestins a buscar solucions creatives per pressionar Israel, com la demanda al Tribunal Penal Internacional per crims de guerra.