A Mèxic un periodista és agredit cada 13 hores. El país llatinoamericà és el més perillós per als informadors: 19 van ser assassinats el 2020. No obstant això, la presidència del país recorre gairebé exclusivament a dos qualificatius per als mitjans de comunicació: «corruptes» i «mentiders». Des del 30 de juny, el mandatari Andrés Manuel López Obrador ha aguditzat la seva croada contra la premsa en presentar una secció setmanal en les seves ja famoses conferències matinals per assenyalar el que, a criteri del Govern, són notícies falses o informació «malintencionada». Les organitzacions defensores de la llibertat d’expressió han criticat l’actitud del president, mentre que l’Administració argumenta que es tracta del seu «dret de rèplica».

La secció setmanal, que ja per si sola crida l’atenció per les formes, destaca sobretot pel fons. Qui és qui en les mentides de la setmana és el nom de l’espai que dedica la presidència cada dimecres a «desmentir notícies falses». El Palau Nacional, la seu del Govern, es converteix durant uns minuts en un plató que dirigeix la periodista afí a l’executiu Ana Elizabeth García. La dinàmica és senzilla: el Govern projecta en una pantalla titulars d’articles suposadament falsos i els critica durament. El més «mentider» guanya el Pinotxo, un premi burleta. Balbina Flores, representant a Mèxic de Reporters Sense Fronteras (RSF), va carregar contra el programa: «No és un espai de rèplica, sinó d’exhibició i linxament».

El llibre d’estil de Correa

El Qui és qui de López Obrador ha desempolsegat el llibre d’estil del programa de l’expresident equatorià Rafael Correa (2007-2017), a qui es recorda trencant diaris davant les càmeres. El president mexicà ha carregat contra diversos mitjans nacionals i internacionals: des del nord-americà The New York Times -per investigar la fatídica caiguda del metro de Ciutat de Mèxic en què van morir 26 persones- fins a El País, al qual acusa, sense proves, de beneficiar-se de contractes públics en legislatures passades.

No han faltat moments icònics que deixen en evidència la falta de metodologia del Govern. Per exemple, fa uns dies la presentadora va destacar un titular del diari mexicà Reforma que criticava l’alça en els preus de l’electricitat. «No és fals, però s’exagera», va afirmar García.

L’atac setmanal contra la premsa també ha indignat els mitjans d’esquerres. El columnista de La Jornada -diari on treballava García- Julio Hernández ha estat assenyalat i ha protagonitzat un xoc de trens amb el president durant la seva conferència.

Per a Leopoldo Maldonado, director a Mèxic i Amèrica Central de l’organització Artículo 19, una de les coses més preocupants és que els assenyalaments es fan des de la seu del Govern. Maldonado afirma que «l’executiu s’erigeix en una mena de tribunal de la veritat que, sense una metodologia clara, critica sense arguments la premsa». Fa unes setmanes, quan la secció amb prou feines s’havia iniciat, Pedro Vaca, relator de llibertat d’expressió del Tribunal Interamericà de Drets Humans, va demanar al Govern que replantegés la manera de fer el programa i es basés en els estàndards internacionals. Segons l’últim informe d’RSF sobre la classificació mundial de la llibertat de premsa, Mèxic és al lloc 143 de 180. És el pitjor lloc del continent. A més, segons Article 19, el 98% dels delictes contra els periodistes queden impunes. José Miguel Vivanco, director per a Amèrica de Human Rights Watch, critica López Obrador: «Tot això és part d’un xou. És un esforç enorme per intimidar els mitjans independents i intentar, sense base, estigmatitzar-los com a fake news». El mandatari va reiterar que defensa la llibertat d’expressió i que només es limita a contestar el que ell considera una «campanya de difamació».