90 hectàrees de plataners arrasades, amb un preu d'entre 35 i 40 milions

Greus conseqüències per l'incendi de La Palma

Greus conseqüències per l'incendi de La Palma / EUROPA PRESS

EFE

La lava del volcà de la Palma porta arrasades unes 90 hectàrees de plataners en la zona de costa del Valle de Aridane, «la més cara de Canàries i d'Espanya» per al cultiu d'aquesta fruita i el valor de mercat de la qual oscil·la entre els 35 i els 40 milions d'euros. La dada l'ha aportat la consellera canària d'Agricultura, Ramaderia i PescaAlicia Vanoostende, en el Ple del Parlament autonòmic interpel·lada pels diputats Jonathan de Felipe, del Grup Nacionalista (CC-PNC-AHI), i Luis Alberto Campos, de Nueva Canarias. Vanoostende ha indicat que el seu departament està realitzant un sondeig de finques en desús, a manera d'un banc de terres, per oferir-li una alternativa als productors que ho han perdut tot, el seu habitatge i el seu mitjà de vida.

Ara bé, ha advertit que aquesta és una cerca «molt difícil» per l'orografia de la Palma, per l'escassa disponibilitat de terra i pels nivells de protecció existents, i ha insinuat la possibilitat de reclassificar terra. A part de les finques desaparegudes, ha assenyalat que hi ha moltes altres, al sud de la colada, que han quedat aïllades i sense subministrament d'aigua. Vanoostende ha destacat la «diligència» del Govern de Canàries en l'habilitació de dues dessaladores portàtils i ha anunciat que la setmana que ve s'organitzarà un curs amb agricultors i tècnics de cooperatives sobre l'ús d'aigua dessalada per reg, una acció a la qual a la Palma «no estem acostumats».

Davant les reticències de Jonathan de Felipe respecte a les dessaladores, perquè utilitzen «moltes energies fòssils», però sobretot per la càrrega de clorur sòdic en els plançons i la seva impregnació en les arrels, la consellera ha indicat que s'estudien diverses solucions a mitjà termini. Entre elles, una canalització des de Fuencaliente i portar-la aigua amunt fins a la bassa de Cuatro Caminos, o portar-la des de Cumbre Vieja, fent servir una xarxa antiincendis i envoltant el volcà, o una conducció submarina, encara que aquesta opció dependria de l'evolució de la façana. La consellera ha indicat que s'estudien ajudes per possibles pèrdues de plançons i per la replantació de finques en «el cas hipotètic» que no es puguin salvar amb les dessaladores i amb un vaixell cisterna que està previst que arribi en les pròximes hores. I ha parlat també d'ajudes davant la probable caiguda d'hivernacles pel pes de la cendra acumulada a les cobertes.

Alicia Vanoostende ha xifrat en un 80% la pèrdua de producció per la cendra al Valle de Aridane, i d'un 50% a Fuencaliente i Tijarafe, i ha afegit que s'està consensuant amb associacions i cooperatives la manera d'indemnitzar aquestes pèrdues. Pel que fa a altres cultius, la consellera ha indicat que a les vinyes gairebé hi ha hagut incidència per la cendra, ja que quan el volcà va entrar en erupció la majoria de productors havia veremat; però no els alvocats, que ja venien d'«un any complicat» per l'onada de calor i vent d'agost que va malmetre tota la producció. Pel que fa al sector pesquer, ha indicat que hi ha 33 vaixells afectats, 30 armadors i entre dos i tres mariners per embarcació, que tenien en la zona de la façana el seu calador, on anaven per gambeta i per esquer. Ara com ara, ha destacat Vanoostende, rebran per aturada de la flota uns 2.500 euros per armador i 1.500 euros per mariner. Entén que ha arribat «el moment de repensar l'illa, de replantejar-la íntegrament».