Els avenços en el món dels xenotrasplantaments es van sumant a passos de gegant. Metges de la Universitat d’Alabama a Birmingham (EUA) van informar ahir que per primera vegada s’ha aconseguit implantar dos ronyons d’un porc modificat genèticament a l’abdomen d’un pacient, un home de 57 anys que es trobava en mort cerebral.

No és la primera fita d’aquest tipus d’operacions amb òrgans d’animals. Aquest mateix mes es va realitzar a Maryland el primer trasplantament a un humà d’un cor de porc modificat. I al novembre cirurgians de Nova York van realitzar un altre xenotrasplantament de ronyó, en aquell cas a una pacient també en mort cerebral però en la qual l’òrgan es va deixar fora del cos. Per primera vegada, no obstant, la informació sobre una d’aquestes cirurgies s’ha facilitat en una publicació científica on realitzen avaluacions experts de la mateixa especialitat, concretament a l’American Journal of Transplantation.

A diferència dels altres xenotrasplantaments recents, a més, l’operació d’Alabama s’ha realitzat amb la idea d’establir les bases per a un petit assaig clínic amb pacients que estiguin conscients i no com a un experiment únic. «La nostra meta és que no sigui una excepció, sinó avançar en el camp per ajudar els nostres pacients», va explicar a The New York Times la doctora Jayme Locke, cirurgiana principal en aquest cas. Locke, directora d’un programa de trasplantaments que busca incrementar les opcions dels pacients de trobar un ronyó compatible, espera posar en marxa l’assaig clínic per a finals d’aquest any i s’ha marcat com a objectiu poder oferir els trasplantaments de ronyó de porc en cinc anys «si no hi ha contratemps».

Sense rebuig

El receptor dels ronyons va ser James Parsons, ell mateix un donant registrat d’òrgans, que va quedar en mort cerebral després d’un accident de moto. «Jim hauria volgut ajudar tanta gent com hagués pogut amb la seva mort i si sabia que potencialment podria salvar milers de vides fent això no ho hauria dubtat», va dir Julie O’Hara, l’exdona de Parsons. «El nostre somni és que cap altra persona mori esperant un ronyó», va afegir. Els ronyons van començar a funcionar i produir orina després d’aproximadament 23 minuts i van continuar fent-ho durant tres dies. Filtraven sang i, el que es considera més important, no hi va haver senyals que apuntessin al rebuig de l’òrgan.