L’arribada d’un nou president al PP, l’agost del 2018, va portar Cuca Gamarra fins a la direcció del partit. Un acabat de triar Pablo Casado que substituïa el destronat Mariano Rajoy va posar la llavors alcaldessa de Logronyo -que havia donat suport a Soraya Sáenz de Santamaría en aquella transició- a comandar l’àrea social de la formació. Durant aquests gairebé quatre anys, la dirigent conservadora ha anat agafant pes. En plena pandèmia es va convertir en la portaveu del PP al Congrés, en substitució de Cayetana Álvarez de Toledo. I ara, després del nou procés de renovació del lideratge conservador, ocuparà la secretaria general, sota la batuta d’Alberto Núñez Feijóo. A l’encara president de Galícia sembla que l’ha convençut el seu to calmat i el seu domini del partit.

L’estiu del 2020, després de la primera onada de coronavirus, Casado, sempre basculant entre un to més temperat i els modals més exaltats, va intentar imprimir un gir a la seva manera de dirigir la formació. Va destituir Álvarez de Toledo, de formes acalorades i donada als exabruptes. La va substituir Gamarra. Molt més calmada, encara que sense por de fer un cop a sobre de la taula en els moments clau, la que va ser alcaldessa de Logronyo oferia una imatge més centrada i donada als pactes. Més sentit d’Estat.

En només dos anys, la dirigent popular s’ha consolidat al Congrés en els seus combats dialèctics setmanals, primer amb Carmen Calvo i, després amb Nadia Calviño. El seu punt àlgid va arribar al febrer, després de la caiguda en desgràcia de Casado. Gamarra va ser nomenada coordinadora general del PP fins al nomenament de Feijóo el cap de setmana següent. Va ser llavors quan va haver de defensar el bastió popular al Congrés. A principis de març, Gamarra es va enfrontar a Pedro Sánchez en el primer debat. L’assumpte, la guerra d’Ucraïna i l’enviament d’armes, eren delicats. La dirigent popular va demostrar la seva predisposició als pactes, però va deixar clares les exigències del seu partit.

Al congrés nacional després de la moció de censura a Rajoy, Gamarra va donar suport a Sáenz de Santamaría. Tot i això, Casado li va concedir un càrrec com a vicesecretària general de Política Social. Un any després, va obtenir el seu escó al Congrés. Feijóo confia ara en Gamarra la tasca de rearmar el PP després de la ferida oberta que ha suposat l’expulsió de Casado i els problemes que va deixar al seu pas l’exsecretari general Teodoro García Egea.