Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea (UE) van acordar ahir proporcionar assistència financera i un equip d’experts a les fiscalies del Tribunal Penal Internacional (TPI) i d’Ucraïna per ajudar-les a documentar possibles crims de guerra comesos per tropes russes al país. «Donarem suport a tots dos fiscals financerament i amb el nostre equip sobre el terreny», va anunciar en roda de premsa després del Consell l’alt representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, després de la reunió mantinguda pels Vint-i-set amb el fiscal en cap del tribunal, el britànic Karim Khan. Borrell va alertar de la «brutalitat» que va presenciar la setmana passada en el viatge a Ucraïna amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. «Hem estat testimonis del que passa allà, de la brutal agressió de les tropes russes contra la població civil», va indicar. Van tornar, va dir, «veritablement impressionats».
França ja ha anunciat que ha enviat a Ucraïna un equip tècnic de forenses i gendarmes especialitzats en investigació criminal. Són especialistes en balística, explosius, mostres genètiques i empremtes digitals que estan preparats per posar en marxa una cadena d’examen i identificació de cadàvers, amb el desplegament d’un laboratori d’ADN. Tres països més, Alemanya, els Països Baixos i Suècia, han desbloquejat 2,5 milions d’euros per donar suport al TPI en les seves investigacions sobre presumptes crims de guerra a Ucraïna. Mentrestant, l’ofensiva russa s’intensifica al front de l’est del país. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va instar diumenge a la nit els ciutadans a preparar-se per a «operacions encara més grans a l’est» i amb el pas de les hores, ahir, les prediccions es van anar confirmant. Però també hi va haver alertes per bombardejos russos a les ciutats de Lviv i Kíev.
Sistema aeri destruït
El Ministeri de Defensa de Rússia va anunciar ahir que ha aconseguit destruir el sistema aeri de defensa antimíssils S-300 donat per Eslovàquia en una sèrie de bombardejos que han estat perpetrats als afores de la província de Dnipró, situada a l’est d’Ucraïna. A més, va assenyalar que durant la nit de diumenge es van dur a terme diversos atacs contra instal·lacions militars ucraïneses a Mikolaiv, Donetsk i altres regions del país. El recompte d’ahir apuntava que la regió de Khàrkiv, a l’est d’Ucraïna i una de les més castigades per l’Exèrcit rus, havia estat bombardejada 66 vegades en les últimes 24 hores en uns atacs que van causar almenys 11 morts i 14 ferits. Així ho va informar a través del seu compte a Telegram el cap de l’Administració Militar Regional, Oleh Siniehubov, que va afegir que els atacs van incloure bombardejos amb artilleria, morters i sistemes llançacoets múltiples russos.
Nou corredors més
D’altra banda, la viceprimera ministra d’Ucraïna, Irina Vereshtxuk, va afirmar ahir haver arribat a acords per a l’obertura de nou corredors humanitaris per a l’evacuació de civils a diversos punts del país. Així, els civils es podran traslladar des de Mariúpol, fins a Zaporiyia -en transport propi- i des de Berdiansk, Tokmak i Energodar també fins a Zaporiyia, en transports habilitats per les autoritats. Rússia continua centrant-se a aconseguir el control total sobre la ciutat de Mariúpol. Zelenski, que va comparèixer ahir davant del Parlament de Corea del Sud, va assegurar que creu que hi ha «desenes de milers» de morts a l’assetjada ciutat portuària. Va afirmar que Rússia «va destruir completament Mariúpol i la van cremar fins a reduir-la a cendres». «Desenes de milers de ciutadans de Mariúpol podrien haver mort», va assegurar el mandatari ucraïnès als legisladors sud-coreans. Almenys 183 nens i nenes han mort i 342 han resultat ferits a Ucraïna des que va començar la invasió, el 24 de febrer, segons dades actualitzades divulgades ahir per la Comissionada de Drets Humans del Parlament, Liudmila Denisova. Tot i això i, segons va explicar la comissionada, és impossible determinar el nombre real de menors víctimes de la guerra.
