Shalev Hulio és un soldat, com qualsevol altre ciutadà israelià. I encara que la seva empresa, el grup NSO, s’ha convertit en la més gran arma de ciberespionatge mundial, ell mai va ser espia. Hulio va ser comandant de la Direcció de Defensa Civil de l’Exèrcit israelià. Marit i pare de dos fills, de 40 anys, dirigia la unitat responsable de preparar la població quan es produeix un conflicte o un desastre. Ara Pegasus, el programari que ell mateix va crear, està present en tots els escàndols polítics dels últims dos anys. La S de NSO és la inicial del seu nom, mentre que la N i l’O són les dels cofundadors de l’invent, Niv Carmi i Omri Lavie. Shalev Hulio i Omri Lavie van créixer junts, enganxats als ordinadors. Es van conèixer a l’institut durant un viatge d’estudis a Europa, segons explica el Washington Post. La seva passió per la tecnologia els va fer inseparables fins al dia d’avui, quan segur que recorden amb tendresa aquelles tardes enganxats als videojocs.
Originari de Haifa, una ciutat portuària mixta al nord d’Israel, Hulio és fill de jueus. La família de la seva mare va sobreviure a l’Holocaust a Romania. La del seu pare va venir fa segles d’Espanya, on l’expulsió dels jueus els va portar durant generacions per Turquia, Síria i el Líban. Tot israelià està obligat a prestar el servei militar obligatori. Però ni Hulio ni Lavie van formar part de la unitat Unit 8200, la famosa escola de ciberespies. Són l’excepció entre els emprenedors israelians que sí que van integrar aquest prestigiós comando i després van fundar empreses d’intel·ligència digital. Pot ser que aquesta sigui la clau del seu èxit. Una vegada acabats els tres anys de servei a l’Exèrcit, Hulio va estudiar Dret i Lavie va crear el programari MediAnd. La crisi financera de 2008 va provocar la fallida de l’empresa i es va veure abocat a vendre mòbils en un centre comercial, però al final els dos amics van tornar a trobar-se.
Nació de start-ups
De nou, la seva passió per la tecnologia va motivar aquesta parella a innovar en el sector tecnològic. Al cap i a la fi, són ciutadans de la nació de les start-ups. Després de diverses aventures empresarials més discretes, el 2010 va néixer el grup NSO a Herzliya, localitat veïna de Tel Aviv amb 93.000 habitants. També és llar d’una de les més prestigioses universitats en matèria d’antiterrorisme. Shalev i Omri van tenir la idea de desenvolupar una eina que pogués accedir a telèfons sense l’autorització de l’usuari per a vendre-la a les agències de seguretat i intel·ligència. Però faltava la xarxa de Niv, antic membre de la intel·ligència militar israeliana i el Mossad. Van crear Pegasus el 2011, el programari espia que els va catapultar a la fama i a la riquesa. Poc després, Niv Carmi va abandonar l’empresa. El seu primer gran contracte va ser el 2012, quan el Govern de Mèxic va desemborsar 20 milions de dòlars per lluitar contra el narcotràfic. Amb l’ajuda de Pegasus, van atrapar el Chapo Guzmán.
L’objectiu del seu invent era «monitorar i capturar terroristes, traficants de droga, pedòfils i altres criminals amb accés a tecnologia avançada». Els primers contractes sí que semblaven perseguir aquesta finalitat original, però a mesura que el grup creixia, la puresa de les seves intencions semblava esvair-se. Ara, l’empresa està valorada en uns 1.500 milions de dòlars, una desena part dels quals és propietat de Hulio. Però, segons els seus amics, la riquesa no l’ha canviat. «Optimista implacable» i «carismàtic sense pretensions», com el defineixen aquells que el coneixen, sobreviu a les polèmiques a base de sushi i Coca-Cola Light. Li agrada recordar els orígens de la seva empresa en el galliner d’un quibuts al centre d’Israel. Ara, el grup NSO ocupa unes 750 persones. Moltes són veterans de les unitats d’intel·ligència militar d’elit d’Israel, que gaudeixen de sous estratosfèrics. De moment, sembla que els escàndols de ciberespionaje no els han afectat en excés.
Hulio segueix convençut que la seva creació només serveix per a enxampar els dolents. Però l’assassinat de dos periodistes, el mexicà Cecilio Pineda i el saudita Jamal Khashoggi, espiats amb Pegasus, posen sobre la taula les greus implicacions ètiques que comporta el seu programari. «Si algú troba una millor manera d’atrapar criminals i terroristes i d’obtenir informació d’un pedòfil, tancaré Pegasus per complet», va afirmar al Post.
7 famosos espiats
- CHAPO GUZMÁN, narcotraficant. El primer èxit de Pegasus: Com la resta de la seva vida, la detenció del Chapo, l’home més buscat del planeta, va ser de pel·lícula. El ciberespionaje als telèfons de l’actriu Kate del Castillo, amiga del traficant, i del propi Chapo va permetre el seu arrest el 2016.
- JAMAL KHASHOGGI, periodista. El malson de l’Aràbia Saudita: Va ser assassinat i esquarterat en el consolat de l’Aràbia Saudita a Istanbul el 2018. Anys després es va descobrir que els telèfons de la seva dona i de la seva promesa estaven infectats. El monitoratge va procedir d’Emirats, aliat saudita.
- JEFF BEZOS, empresari. Una infidelitat revelada: Pegasus va entrar en el seu mòbil a través d’un vídeo de WhatsApp enviat pel príncep hereu saudita, Mohamed Bin Salman, i va destapar la seva relació amb una reportera. La seva dona Mackenzie Scott li va demanar el divorci per 36.105 milions d’euros.
- EMMANUEL MACRON, polític. Sota la lupa del Marroc: Un dels telèfons del recentment revalidat president de França va aparèixer en una llista d’espiats per les autoritats marroquines l’any 2019, al costat dels del primer ministre Édouard Phillippe i almenys 14 ministres.
- ANDRÉS LÓPEZ OBRADOR, polític. Un client espiat: El president de Mèxic -que va contractar els serveis de Pegasus- va acabar sent espiat, així com la seva dona, fills i metges, i més de 50 afins al seu partit (AMLO) entre 2016 i 2017. El va contractar el seu predecessor en el càrrec, Enrique Peña Nieto.
- BORIS JOHNSON, polític. Objectiu dels Emirats: El primer ministre britànic va ser espiat el 2020 pels Emirats Àrabs Units. El Govern britànic ha confirmat l’espionatge, però no ha corroborat que es tractés del programari israelià. També desconeix quina informació es va obtenir amb l’espionatge.
- MOHAMED VI, Rei del Marroc. Atacat i a la defensiva: El telèfon del monarca i d’altres membres de la seva família apareixen en una llista de 50.000 objectius potencials de Pegasus revelada al juliol. Mentrestant, el Govern de Rabat nega que el seu servei d’intel·ligència l’hagi utilitzat per espiar Pedro Sánchez.
