Isabel II va tenir en el seu darrer adéu el comiat colossal esperat. El perfecte cerimonial, assajat durant anys, no va defraudar els addictes a les funcions orquestrals de la monarquia britànica. El farewell va comptar amb la barreja de pompa i emoció que requeria un esdeveniment tan important. La nació va quedar paralitzada en una jornada d’inacabables desfilades militars amb soldats de brillants uniformes, bandes de trompetes, tambors i malenconioses gaites, oficis religiosos de bellíssims cors i sermons laudatoris a la monarca desapareguda. Carles III i la resta de la família reial, inclosos alguns dels seus membres més joves, van ser els indispensables protagonistes. En segon pla van quedar caps d’Estat i caps coronats, aquesta vegada en qualitat d’extres, i va semblar una nostàlgica superproducció de l’era daurada de Hollywood.
Després de quatre dies d’un tràfec constant de ciutadans davant de la capella ardent, les portes de Westminster Hall es van tancar al públic a dos quarts de set del matí. Quan van tornar a obrir-se, quatre hores més tard, el fèretre de la reina sortia cap a l’abadia en un harmó d’artilleria acompanyat per 142 membres de la Marina Reial. El mateix carruatge s’havia utilitzat al funeral de Jordi VI, pare de la reina. Darrere, obrint el seguici, caminava Carles III, amb els seus germans, Anna, Eduard i Andreu, aquest darrer desposseït de l’uniforme militar. També ho feien Guillem, príncep de Gal·les, i Enric, vestit de carrer, a qui se li va prohibir efectuar la salutació militar al pas del taüt de la seva àvia. La seva presència i la de la seva dona, Meghan Markle, va tenir un sabor amarg, reflectit en alguns petits detalls, que no indiquen que hi pugui haver reconciliació.
Jordi i Carlota
Els il·lustres convidats havien anat arribant al temple accedint per diferents portes, segons l’estricte protocol imposat pels britànics. El mateix protocol inapel·lable pel qual famílies reials desavingudes van acabar seient juntes. El president dels Estats Units, Joe Biden, va ser un dels pocs dignataris als quals se’ls va autoritzar desplaçar-se en vehicle propi, però va patir un embús. Biden i la seva dona aparentment van arribar tard, cosa que els va obligar a esperar fins poder seure. La majoria dels dignataris, inclosos l’emperador i l’emperadriu del Japó, així com els reis d’Espanya, van fer servir l’autobús.
En l’automòbil en què viatjava Camil·la, la reina consort, juntament amb Caterina, princesa de Gal·les, anaven també els dos fills d’aquesta, els assistents de menor edat a les exèquies. Vestits tots dos de negre, la presència de Jordi, de 9 anys, i Carlota, de 7, segon i tercera en la línia de successió dinàstica, va ser una afirmació de continuïtat i futur de la monarquia britànica. Els nens, que van començar l’escola a prop de la nova llar a Windsor el dia en què va morir la reina, han anat participant de manera creixent en actes públics dels seus pares. El funeral d’Estat va durar una hora i va ser oficiat pel Dean, David Hoyle, i l’arquebisbe de Canterbury, Justin Welby. En el seu sermó, el líder de l’església anglicana, va evocar l’entrega d’Isabel II. «Les persones que estimen servir són infreqüents en qualsevol àmbit de la vida. Els líders que estimen servir encara són més infreqüents. Aquells que serveixen seran estimats i recordats».
La primera ministra, Liz Truss, va llegir el passatge 14.6 de l’evangeli segons Sant Joan. «Jo sóc el camí, la veritat i la vida». Al final de la cerimònia el país va guardar dos minuts de silenci, després dels quals es va escoltar l’himne nacional. La processó va sortir pel centre dels carrers de Londres, amb la família reial de nou caminant darrere del fèretre, que va estar precedit per membres a cavall de la Policia Muntada del Canadà. Desenes de milers de persones van contemplar en silenci la comitiva fúnebre.
A les tres de la tarda, el comboi arribava a Windsor i començava la processó final pel Long Walk, un camí de cinc quilòmetres. Milers de persones s’amuntegaven en el recorregut cap al castell. Presents també hi van ser l’euga Emma, la favorita de la reina, i els seus dos últims corgis, que ara seran cuidats pel príncep Andreu i Sara Ferguson. Un cop instal·lat el fèretre a la capella de Sant Jordi, Isabel II va ser enterrada a primera hora de la nit en privat a la capella del Record, que forma part de la de Sant Jordi, al costat del seu marit, Felip d’Edimburg, el seu pare, el rei Jordi VI, la seva mare, Isabel, i la seva germana, Margarida.
