Mallorca, seu del Fòrum Tendències per a la millora de la competitivitat turística

La innovació és clau per a la millora de la competitivitat turística i motor per al canvi cap al nou model turístic caracteritzat per la sostenibilitat, la circularitat, la transformació digital i el turista experiencial.

Aquesta és una de les principals conclusions de la nova edició del Fòrum Tendències de Mallorca, centrada en la innovació en el sector turístic, que va tenir lloc la setmana passada en el club Diari de Mallorca.

Destacats experts van analitzar el paper de la digitalització i la innovació en el present i el futur de l'activitat turística en aquest espai de debat, reflexió i intercanvi de coneixement sobre el sector més important de l'economia balear.

L'obertura de l'esdeveniment va ser a càrrec de la directora de Diari de Mallorca, Marisa Goñi, qui va ressaltar l'enorme potencial que té Balears en matèria turística amb la transformació digital i el big  data. «Hem de continuar sent líders en turisme i desenvolupar el nostre potencial», va ressaltar.

A continuació, va intervenir el conseller de Transició, Turisme i Esports del Consell de Mallorca, Andreu Serra, qui va recordar que el nou model turístic es caracteritza per la circularitat, la sostenibilitat, la transformació digital i un turista que busca experiències. Va destacar la creació de l'Observatori de Turisme Sostenible del Consell de Mallorca, que va definir com a «punter a nivell nacional». «La col·laboració de la iniciativa pública i privada resulta essencial per al canvi cap a la sostenibilitat en el sector turístic», va afegir.

Entrevista la secretària d'Estat de Turisme, Rosana Morillo

La intervenció de Serra va donar pas a l'entrevista que Myriam B. Moneo, redactora de Diari de Mallorca, especialitzada en Turisme, va realitzar a la secretària d'Estat de Turisme, Rosana Morillo .

Per a començar el diàleg no va poder faltar la pregunta sobre el seu futur més immediat en el ministeri de Turisme, després que aquesta setmana la fins ara ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, s'acomiadés per a centrar-se en la seva candidatura a l'Ajuntament de Madrid. Sobre qui podria ocupar la seva vacant, Morillo va assegurar: «Només ho sap el president Pedro Sánchez. Estic expectant».

La periodista va preguntar a Morillo sobre les previsions per a la pròxima temporada turística després de la celebració de la fira de Berlín amb els reptes plantejats com la incertesa econòmica, la massificació, el col·lapse en els aeroports i la falta de treballadors. La secretària d'Estat va manifestar que 2023 serà «l'any de la recuperació plena de la demanda turística ja que no s'aprecien signes de feblesa». Va basar la seva afirmació en les últimes dades d'afiliació a la Seguretat Social «amb un milió més d'ocupacions» respecte a abans de la pandèmia i en el «potencial de creixement que encara tenen els aeroports».

Turisme sostenible

L'estratègia de Turisme Sostenible 2020-2030, que inclou la creació d'un hub d'innovació i economia circular, va ser un altre dels blocs principals de l'entrevista. Els fons europeus Next Generation tindran un paper destacat en aquest procés de digitalització. Morillo  va posar en valor els 3.400 milions d'euros que s'invertiran d'aquestes ajudes europees per a la recuperació dels quals 334 milions són línies d'ajuda especialitzada en la digitalització turística per a accelerar la innovació. «La intel·ligència artificial i la digitalització són eines essencials per a la innovació», va indicar la secretària d'Estat de Turisme. En aquest sentit, va afegir que la innovació «suposa una millora de la competitivitat que està dins de l'ADN de les empreses».

Les crítiques del sector hoteler a les ajudes rebudes per a superar la crisi derivada de la pandèmia per «insuficients» també es van tractar durant l'entrevista. Morillo va voler deixar clar el compromís del Govern espanyol amb aquest sector recordant les quanties de les ajudes destinades. Entre elles, els més de 230 milions que va rebre Balears. El predomini de les empreses mitjanes i petites a les illes no és un obstacle per a implantar la innovació. «Cal trencar el mite que una empresa per ser petita és més lenta en innovació. Hem d'ajudar-los amb més inversió i finançament», va agregar.

També va esmentar els 80 milions destinats en concepte d'ajudes per a les petites empreses en digitalització.

La rellevància dels destins madurs de sol i platja com la Platja de Palma i  Magaluf a Mallorca en aquest canvi a un nou model turístic sostenible va ser un altre dels punts tractats durant l'entrevista. La Secretaria d’Estat va destacar els 5 milions que està previst invertir en aquesta mena de destins madurs dins dels plans de Sostenibilitat.

Durant el segon semestre d'enguany Espanya presidirà la Unió Europea. Morillo va incidir en què és important «aprofitar que el nostre país presideix la UE per a posar el focus en què som líders en el sector turístic». En aquest context, la regulació del lloguer turístic serà un dels temes que es tractaran durant aquest període de presidència.  Morillo confia en la seva aprovació «per a lluitar contra la competència deslleial que suposa el lloguer turístic il·legal». «Genera problemes de convivència que hem d'evitar. Cal visibilitzar les bones pràctiques d'Espanya en el sector i ajudar a pujar al turisme a la Unió Europea», va reclamar la secretària d'Estat de Turisme.

L'últim bloc de l'entrevista es va centrar en la fragilitat de les illes i en el difícil equilibri de convivència que existeix entre el turista i el resident. Cal limitar el nombre de turistes que poden arribar a les illes?, va preguntar la periodista Myriam  B. Moneo. «L'arribada de turistes no hauria de tenir un efecte negatiu per als residents. El repte és aconseguir un eix de convivència i per això incorporem polítiques de sostenibilitat social

La transició digital

La segona part de l'esdeveniment es va iniciar amb la ponència d'Álex Rayón, vicerector de la Universitat de Deusto. La seva conferència va ajudar a reflexionar sobre el paper de la intel·ligència artificial en el nou model turístic. Amb el títol de Transición digital. El Charlatán probabilístico, Rayón va destacar durant la seva intervenció que la gran revolució d'aquesta nova era «consisteix en com dialoguem amb les màquines».

L'especialista en intel·ligència artificial va explicar que aquest concepte «s'ha tornat popular pel fet que pot generar text, imatges, arxius i vídeos de manera similar a com ho faria un humà». Va definir la intel·ligència artificial com un «xerraire probabilístic» «perquè en temps real i de manera ràpida et permet seleccionar el que més cerca. Agafa en internet el que busca la gent posant unes keywords» . Aquest mètode pot aplicar-se a les cerques turístiques a Balears, va requerir Rayón.

Va descriure alguna d'aquestes principals eines relacionades amb les intel·ligències artificials generatives com Perplexety, Lexica, Opensea.io o huggingface. Per a Rayón, les claus estan la creativitat i la productivitat.

La intervenció d'aquest expert va donar pas a la taula rodona titulada Els destins es venen en la xarxa en la qual van participar Isabel Vidal, directora general de Turisme de Balears; Jaume Monserrat, president de Turistec  i Álex Rayón , vicerector de la Universitat de Deusto. El debat, moderat per José Marcial Rodríguez, conseller delegat del Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç, va començar amb una reflexió sobre el paper del metavers en el nou model turístic. Jaume Monserrat va manifestar que existeix un interès per promocionar els serveis turístics a través del metavers però es va mostrar escèptic sobre la seva capacitat per a generar valor. «El mercat decidirà. Cal esperar», va afegir. Per part seva, Isabel Vidal, es va mostrar esperançada sobre «les possibilitats infinites que obre el metavers» . En la seva opinió, «la digitalització serà transversal i el turisme és només una part. Generarà una economia al voltant d'aquest nou món». Vidal va explicar que durant la celebració de Fitur, Balears va presentar una proposta de metavers que va tenir un bon acolliment per part dels participants.

El professor Álex Rayón va posar el focus en la importància de saber qui serà l'amo d'aquest nou espai que conforma el metavers: «Em preocupa que quedi en mans d'una empresa privada perquè es manegen una gran quantitat de dades. Per això hauria d'estar promoguda pel sector públic», va precisar.

L'economia de dades

El segon bloc d'aquest debat va tractar sobre l'economia de les dades en el turisme balear. El president de Turistec  va explicar que la clau està en la dada perquè «hem de basar les nostres decisions en la veracitat de les dades». «D'aquesta informació sorgiran serveis i productes que no ens podem ni imaginar», va agregar. «En els pròxims set anys el sector turístic s'orientarà cap a l'economia de la dada».

Des del sector públic, la directora general de Turisme va explicar que l'essencial és comptar amb «dades immediates i útils per a ser més eficients».

El paper de la universitat en el procés de la digitalització també va tenir el seu espai en el debat. Com a vicerector de transformació digital, Álex Rayón va explicar que el món de la complexitat en el qual vivim «no pot ser estanc sinó transversal. Cal saber fer-se les preguntes adequades per a aconseguir les respostes correctes». «El valor està en la interacció i en el treball pràctic com a eines per a aconseguir un nou model sostenible».

La cerca del talent i treballadors qualificats per a la millora de la qualitat en el sector turístic va ser el tema que va servir per a tancar aquest debat. El moderador va llançar la següent pregunta: Què ocorre perquè el sector no atregui més talent? Per a Jaume Monserrat aquesta situació «és preocupant perquè no es veu com un valor estudiar turisme».

Isabel Vidal va sostenir que el foment de la Formació Professional amb el seu vessant teòric i pràctic «ha de ser una manera d'atreure a més treballadors». Va apostar a més per les xarxes socials i l'obertura de noves finestres de formació turística. Álex Rayón es va mostrar contundent amb aquesta qüestió: «Dels 8 als 14 anys d'edat es conformen les vocacions. O dignifiquem la professió turística i donem un plus de valor o no hi haurà joves interessats a treballar en aquest sector»