L'Índia aconsegueix aterrar una nau al pol sud de la Lluna

L'Índia acaba de convertir-se oficialment en el quart país a aterrar amb èxit a la Lluna. Aquest dimecres, després d'un compte enrere de vertigen, l'agència espacial índia (ISRO) ha aconseguit posar la missió espacial Chandrayaan-3 sobre el pol sud de la Lluna. La fita històrica, celebrada entre efusius aplaudiments i missatges presidencials des de la sala de control de la missió, arriba a tan sols uns dies del fallit allunatge de la sonda russa i quatre anys després del fracàs del programa indi Chandrayaan-2 que es va estavellar contra la superfície lunar el 2019. "Estem davant una cosa històrica per al nostre país i per a l'exploració espacial", ha exclamat un dels responsables de la missió minuts després de l'allunatge de la nau índia.

Un allunatge suau

"Hem aconseguit un aterratge suau en la lluna", va anunciar el director executiu de l'Organització de Recerca Espacial de l'Índia, Sreedhara Panicker, després de la complexa maniobra que va fer l'Índia el quart país a aconseguir allunar en el satèl·lit, una fita tan sols aconseguida pels Estats Units, Rússia, i la Xina.

Chandrayaan-3 ha necessitat 40 dies per aconseguri el seu recorregut des que va enlairar el passat 14 de juliol amb el coet de llançament més gran i pesat de l'Índia.

El primer ministre indi, el nacionalista hindú Narendra Modi, que es troba actualment a Sud-àfrica per assistir a la cimera de líders dels BRICS, va fer una pausa en la seva participació per continuar en línia el moment de l'allunatge. "Aquests moments històrics es converteixen en la consciència eterna de la vida de la nació. Aquest moment és inoblidable, sense precedents, és el moment d'un toc de clarí d'una Índia desenvolupada, és un crit de victòria per a la nova Índia", va dir el primer ministre visiblement emocionat.

L'allunatge és un èxit especial per a l'Índia que va veure el 2019 el fracàs de la seva missió predecessora, el Chandrayaan-2, que tenia el mateix objectiu i que va fracassar justament en la maniobra de desacceleració per tocar la superfície lunar.

En aquella ocasió, la memòria del país va quedar marcada per la imatge del primer ministre tractant de consolar amb una abraçada al llavors cap d'ISRO, Kailasavadivoo Sivan, que no va contenir les llàgrimes amb el fracàs.

"Vam fer una promesa a la Terra i la complim a la Lluna. Els nostres camarades científics han declarat: 'l'Índia està ara ala Lluna'", ha agregat Modi.

L'agència espacial índia havia explicat abans que el descens dels últims 25 quilòmetres des de l'espai fins a la superfície lunar era la part "més crítica de l'aterratge".

En aquest pas, la velocitat d'aterratge era d'uns 1,68 quilòmetres per segon, amb el Chandrayaan-3 en posició horitzontal, així que la maniobra consistia a passar a la posició vertical durant el descens, que dependria de la precisió d'un càlcul matemàtic. Un error en aquest càlcul va ser el que va causar que el Chandrayaa-2 fallés el setembre de 2019.

El centre de comandament de la missió, el MOX, replet de científics, convidats especials i periodistes va començar a aplaudir d'emoció i a abraçar-se els uns als altres conforme la distància de descens va superar els dos quilòmetres en compte regressiu, amb la velocitat en constant descens i superant la marca de l'intent anterior.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona