El líder de Wagner, Ievgueni Prigojin, mor a l’estavellar-se el seu avió a Rússia

Dos mesos després de l’intent de cop d’Estat de Wagner, el jet privat de Wagner es va estavellar aquest dimecres durant el vol entre Moscou i Sant Petersburg. Segons l’Agència d’Aviació Civil russa, Rossaviatsia, a bord hi anava el líder del grup, Ievgueni Prigojin, junt amb sis passatgers més i tres tripulants. Pel que sembla, la cúpula de la milícia mercenària. «S’ha obert una investigació sobre el xoc ocorregut a la regió de Tver», va afegir Rossaviatsia.

El Ministeri d’Emergències rus va confirmar posteriorment la mort de les 10 persones que viatjaven a bord i va detallar que l’aparell, que feia la ruta entre Moscou i Sant Petersburg, es va estavellar als voltants de la ciutat de Kuzhenkino, a 400 quilòmetres de la capital russa. Citant els serveis d’emergència, l’agència russa RIA Nóvosti va apuntar que es van trobar vuit cossos. Segons alguns canals russos de Telegram, entre els passatgers també hi havia el número dos de Prigojin, el veterà militar Dmitri Utkin, líder d’una de les columnes de vehicles militars que va intentar arribar fins a Moscou durant la rebel·lió wagnerita del 24 de juny. A més de ser un dels lloctinents del ‘cuiner de Putin’ era un simpatitzant declarat del Tercer Reich. Els pròxims a Prigojin van confirmar que no van poder contactar amb el cap del grup de mercenaris després del xoc.

Obertura d’investigació

Per la seva banda, canals de Telegram afins a Wagner van apuntar que l’avió va ser enderrocat per defenses antiaèries russes, una cosa que ha tingut ressò entre les veus pròximes a Prigojin els seus homes.

La Comissió d’Investigació russa va obrir unes indagacions per una possible violació de les normes per a l’operació del transport aeri. Mitjans russos afirmen que, segons fonts estatals, treballen amb diferents possibilitats. «S’estan considerant totes les versions del succés, incloent-hi errors del pilot, problemes tècnics i influències externes», va assenyalar l’esmentat testimoni, incloent-hi l’opció d’un atac terrorista. Aleksandr Lébed, un militar que va intentar disputar el poder al predecessor de Putin, Borís Ieltsin, en les presidencials de 1996, va morir el 2002 quan l’helicòpter on anava es va estavellar.

Rebel·lió i perdó del poder

Prigojin va protagonitzar el 24 de juny un fallit cop d’Estat contra el Govern de Vladímir Putin, molest per la intenció del Kremlin d’absorbir Wagner dins les forces armades russes. Durant l’intent fins i tot hi va haver foc creuat entre les forces regulars russes i els mercenaris, que van arribar a abatre avions de l’Exèrcit del Kremlin. Malgrat la gravetat dels fets, al principi les autoritats russes li van concedir una mena de perdó que li va permetre no ser detingut i es va arribar a apuntar que es mudaria a Bielorússia, un país pròxim a Rússia tant físicament com políticament. A l’esmentat país els mercenaris es van refundar i van rebre ple suport del Govern d’Aleksandr Lukaixenko.

Des d’aleshores, va jugar a despistar i fins i tot es va deixar veure a Sant Petersburg durant la cimera Rússia-Àfrica del juliol passat d’aquest any, on es va reunir amb representants de diferents països africans amb què Wagner treballa. Aquest dimarts, canals de Telegram vinculats al conegut com a ‘cuiner de Putin’ van publicar un vídeo en què Prigojin insinuava que era en algun racó de l’Àfrica, continent on Wagner manté vinculació amb alguns països com la República Centreafricana i Mali. En el vídeo, el líder de Wagner manifestava que el seu grup «fa que Rússia sigui més gran en tots els continents i que l’Àfrica sigui encara més lliure».

A més d’Ucraïna, on els homes de Prigojin van ser clau, la mà de Wagner ha aparegut en diferents països, sempre servint els interessos russos, principalment a l’Àfrica i al Pròxim Orient. Estats com la República Centreafricana, Líbia, Moçambic, Síria i el Sudan han rebut els serveis dels «músics». També se sospita que han actuat a la República Democràtica del Congo, Madagascar i Angola.