Reu PO1135809: Donald Trump s'entrega a la presó de Fulton County

Donald Trump sempre ha cregut en la màxima que no hi ha publicitat negativa i al llarg de la seva carrera empresarial i política ha sabut treure’n, amb mestria, partit. L’expresident dels Estats Units ho ha ratificat en els últims quatre mesos, en què ha convertit les seves històriques quatre imputacions penalsen efectives màquines per recaptar fons i continuar reforçant el seu avantatge en la carrera republicana per convertir-se de nou en candidat per a les presidencials del 2024. Fins i tot per a algú com ell, no obstant, la llei també dicta les seves normes. I no totes juguen a favor seu, ni a totes els pot treure rèdit.

A Geòrgia, on la fiscal Fani Willis el va imputar la setmana passada amb 13 càrrecs que inclouen la violació d’un estatut que persegueix el crim organitzat (que eleven el total ja fins als 91), ha topat amb el que es planteja per ara com el seu repte penal, polític i personal més gran. I tot i que en el passat ha utilitzat una foto falsa dels seus suposats fitxatges policials per vendre «marxandatge» i recaptar fons, ara aquest retrat, sense precedents en el cas d’algú que hagi ocupat el Despatx Oval, és molt real.

Aquest dijous, Trump s’ha entregat a les autoritats a la presó del comtat de Fulton a Atlanta poc després de dos quarts de vuit de la tarda hora local (1.34 de la matinada a l’Espanya peninsular), una hora que el seu equip d’advocats havia negociat amb la clara estratègia de fer coincidir el procés amb l’horari de màxima audiència en televisió, entregada al moment històric.

Trump havia arribat mitja hora abans a la ciutat amb un vol al seu avió privat procedent de Nova Jersey i després de traslladar-se a la presó en una imponent comitiva protegida a més de pel servei secret per escorta policial va ser ràpidament fitxat. I en aquest procés, que ha ocupat 15 minuts escassos, se li han pres les empremtes i la històrica fotografia, per a la qual ha posat amb un gest seriós i endurit.

El reu P01135809

Trump va sortir immediatament en llibertat sota fiança de la presó, infame per les males condicions sanitàries i de seguretat, investigada per la mort recent d’un pres que va ser trobat cobert de xinxes i polls i on els presos aprofiten l’ensorrament dels murs per fer armes casolanes.Ho va fer després d’haver dipositat anteriorment i a través d’una empresa especialitzada en fiances el 10% dels 200.000 dòlars pactats en el seu cas.

Va emprendre immediatament el viatge de tornada a l’aeroport, per embarcar de nou en el seu avió i tornar a Nova Jersey i al seu club de Bedminster. Però ho feia ja amb una fitxa que inclou els 13 càrrecs detallats i informació personal que va facilitar el seu propi equip a les autoritats: ulls blaus, cabell ros o semi pèl-roig, 1,92 d’alçada i 97,5 quilos, que representarien que ha perdut gairebé 11 quilos, des de l’últim informe mèdic que es va fer públic durant la seva presidència.

La fitxa també inclou el número de reu associat al nom del 45è president dels Estats Units: P01135809.

«És un dia trist per a Amèrica, mai hauria d’haver passat», va dir en unes declaracions a la premsa abans d’embarcar en el vol de tornada. «No vaig fer res malament», va insistir en aquesta al·locució, en què va reiterar les denúncies infundades d’un inexistent frau electoral en les eleccions presidencials del 2020 que va perdre contra Joe Biden. «Tenim tot el dret de desafiar una elecció que pensem que no va ser honesta», va dir.

Immediatament va compartir a la seva xarxa social, Truth Social, un vídeo de les declaracions, acompanyat d’un enllaç per donar ala seva campanya.

Un cas complet i complicat

Trump continua intentant explotar i treure rèdit del cas de Geòrgia, que com els altres dos plantejats en contra seu per part del fiscal especial Jack Smith i per Alvin Bragg a Nova York injuria com a part d’una suposada «caça de bruixes» i com a «persecució política» i «ingerència electoral», i al·lega que Biden utilitza políticament fiscals i el Departament de Justícia per perjudicar el seu principal rival i favorit republicà. Però indubtablement també és conscient del risc monumental que representa una imputació en la qual ell i 18 encausats més estan acusats de funcionar com «una organització criminal en què els membres i associats van participar en diverses activitats criminals relacionades» per mirar de canviar els resultats electorals del 2020 a l’estat, incloent-hi mitjançant la falsificació de documents i declaracions, la suplantació de la identitat d’un funcionari públic, intents de suborn a testimonis, robatori informàtic, conspiració per defraudar l’Estat i actes relacionats amb el robatori i perjuri.

A diferència de les imputacions federals de Smith, la de Willis, la més detallada i completa, és estatal, i això fa que ni el mateix Trump, si arribés a ser reelegit president, ni cap republicà que potencialment arribés al Despatx Oval, podria donar-li un perdó en cas que fos condemnat, un resultat que a Trump, de 77 anys, podria comportar-li una pena de fins a 20 anys de presó. A Geòrgia, segons la constitució estatal, aquest poder recau únicament en la junta de perdons i llibertat condicional, que requereix que es compleixin almenys cinc anys d’una sentència abans de poder sol·licitar un perdó.

Càmeres i un procés com el de mafiosos

Les restriccions de càmeres als tribunals que afecten els casos federals i el de Nova York tampoc s’apliquen en el cas de Geòrgia, que prioritza la transparència. I al comtat de Fulton podria ser totalment o parcialment televisat el judici a Trump, que podria celebrar-se de manera expedita. La setmana passada la fiscal va suggerir que les vistes d’instrucció perquè els 19 encausats es declarin culpables o innocents es facin la setmana del 5 de setembre, i tot i que també llavors va proposar que el judici comencés al març, aquest mateix dijous ha presentat una moció en resposta a la petició d’un dels imputats, l’advocat Kenneth Chesebro, que suggereix que arrenqui el 23 d’octubre.

Molts experts no consideren realista aquest calendari, i hi haurà mocions per dilatar el procés. De fet, l’equip d’advocats de Trump ha presentat una moció aquest mateix dijous perquè el seu cas se separi del de Chesebro o del de qualsevol altre dels encausats que busqui un judici accelerat.

Sigui quan sigui, hi pot haver càmeres i el jutge assignat per al cas, Scott McAfee, ja ha donat llum verda que emetin els primers procediments. I inclús per a algú tan hàbil en els mitjans com Trump, poden resultar demolidores les imatges d’un judici comparable als de mafiosos, amb tots els encausats junts si Willis aconsegueix el seu objectiu, i l’exposició pública i detallada de la trama per revertir el resultat legal de les eleccions a l’estat.

Condicions i amenaces

La fiança imposada a Trump a Geòrgia arriba, a més, associada a condicions. Segons l’escrit pactat entre fiscalia i advocats de l’expresident i firmat dilluns per McAfee, Trump té prohibit fer «cap acte per intimidar ningú que sàpiga que és acusat o testimoni en aquest cas o a obstruir de cap altra manera que s’administri justícia». A més, té vetat fer «amenaça directa o indirecta de qualsevol naturalesa», una cosa que inclou «missatges a les xarxes socials o propagació de missatges penjats per un altre individu».

Sens dubte part de la preocupació es refereix a Willis, una fiscal negra, a qui les forces de l’ordre ja han assignat en les últimes setmanes reforços de seguretat addicional a prop de la seva vivenda ateses les amenaces tant personals com a l’oficina. L’expresident ha continuat insultant-la. I alguns dels seus aliats republicans també han intensificat la pressió sobre ella. Jim Jordan, que presideix el comitè judicial de la Cambra baixa, ha obert una investigació sobre la fiscal, a qui ha enviat una carta per sol·licitar documentació i suggerir que ha actuat amb motivació política. És el mateix que Jordan i el comitè ja van fer amb Bragg, el fiscal, com Willis negre, en el cas de Nova York. 

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona