La llei d'amnistia inclou als col·laboradors de Puigdemont però no menciona el 'lawfare'

Després de l'anunci per part de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que el debat d'investidura de Pedro Sánchez se celebrarà el dimecres i dijous, el PSOE es disposa a registrar la llei d'amnistia junt amb tots els grups (menys Coalició Canària) que recolzaran al president en funcions. Una iniciativa i l'altra sempre han anat de mà. Sense carpetada judicial al procés no hi hauria reelecció del líder socialista, ja que els 14 escons d'ERC i Junts (set cada un) resultaven indispensables i els dos partits van exigir a canvi la mesura de gràcia. Junts també va demanar que estigués aprovada abans del debat. Un requisit que s'ha vist impossible de complir, així que els postconvergents han acceptat que sigui registrada amb antelació, complint així amb el que han anomenat "pagament per avançat".

La norma, que ara iniciarà un tortuós camí al Congrés i al Senat, on el PP té una majoria absoluta que farà servir per endarrerir una tramitació que serà "per la via d'urgència", estableix una aplicació que va des de l'1 de gener de 2012 fins al 13 de novembre de 2023, data del seu registre. És a dir, des de l'inici dels treballs per a la consulta del 9-N, en referèndum de l'1-O i les protestes postsentència del 2019, entre altres procediments judicials.

Sota el títol "Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya", el redactat es refereix a tots els actes preparatoris, les accions de protesta (siguin de desobediència, desordres públics o atemptat contra l'autoritat, el que inclou els CDR i el Tsunami Democràtic) per a defensar-los o per a oposar-se al processament i condemna dels seus responsables, així com a "l'assistència, col·laboració, assessorament o representació de qualsevol mena, protecció i seguretat als responsables". El redactat no menciona el 'lawfare', però d'ell se'n desprèn que permet incloure als col·laboradors de Carles Puigdemont. La norma, per tant, està pensada perquè s'apliqui a tots els nivells, des de l'expresident, que en principi podrà tornar a Espanya, als directors de col·legi que van ser imputats per obrir els centres pel referèndum de 2017.

El ple d’investidura de Pedro Sánchez serà el 15 i 16 de novembre

En l'àmbit no penal, la norma assenyala que les responsabilitats civils i comptables que tinguin a veure amb els fets inclosos en ella, també quedaran extingides. Per exemple, les que derivin dels procediments al Tribunal de Comptes, fet que afecta Artur Mas, Puigdemont i Oriol Junqueras que, per una altra banda, deixarà d'estar inhabilitat i podrà presentar-se a les eleccions- També estableix que els drets actius i passats dels treballadors públics sancionats o condemnats seran restituïts i reincorporats als seus llocs dels quan van ser separats.

Per a delimitar els tempos i evitar que els jutges intentin endarrerir la seva posada en pràctica una vegada entri en vigor, la llei també deixa clar que per a l'aplicació de la norma, els "òrgans judicials, administratius i comptables", adoptaran les seves decisions en el "termini màxim de dos mesos, sense perjudici d'ulteriors recursos, que no tindran efectes suspensius". En total, els càlculs dels autors de la llei, negociada durant mesos pel PSOE amb ERC i Junts, estableix que afectaria 309 persones de l'àmbit independentista amb processos penals als tribunals, a més de 37 policies nacionals i prop de 30 encausats pel Tribunal de Comptes.

L'exposició de motius

La norma compta amb 16 articles, dues disposicions addicionals i una disposició final, però un dels aspectes que més s'han sotmès a la negociació és l'exposició de motius. El text arranca argumentant que "tota amnistia es concep com una figura jurídica dirigida a exceptuar l'aplicació de normes plenament vigents, quan els actes que hagin estat declarats o estiguin tipificats com a delicte o determinants que qualsevol altre responsabilitat s'han produït en un context concret". Una facultat legislativa que es justifica com un mitjà adequat per a abordar "circumstàncies polítiques excepcionals".

L'amnistia es motiva així per "un interès general" que es planteja per a "superar i encarrilar conflictes polítics i socials arrelats, en la cerca de la millora de la convivència i la cohesió social, així com d'una integració de les diverses sensibilitats polítiques". Els acords polítics amb ERC i Junts ja parlaven de "conflicte polític" i d'una facultat del Congrés, com també es matisa en la norma: "Com expressió del paper atorgat per la Constitució a les Corts Generals, que s'erigeixen om l'òrgan encarregat de representar la sobirania popular en els poders constituïts i configurar lliurement la voluntat general a través de l'exercici de la potestat legislativa per les vies preestablertes".

Ni l'exposició de motius de la norma ni, molt menys, l'articulat, inclouen la polèmica expressió 'lawfare', tal com donaven per fet els socis parlamentaris. Des de Ferraz expliquen que el 'lawfare' sobre la suposada guerra bruta judicial contra l'independentisme dependrà de les conclusions de dues comissions d'investigació al Congrés pactades amb Junts i ERC. Encara sense constituir i que tindran recomanacions legislatives en cas d'analitzar i detectar casos d'ús de procediments judicials amb fins de persecució política. Aquest és el marc de l'acord polític firmat el passat dijous entre PSOE i Junts.

La Comissió Europea demana informació "detallada" sobre la llei d'amnistia al govern espanyol

Dret comparatiu

La norma s'atura en la seva exposició de motius en el dret comparat per a blindar la seva constitucionalitat i emparada en l'ordenament dels països del nostre voltant. D'aquesta manera, s'explica que l'amnistia està prevista expressament en els textos constitucionals d'Itàlia, França i Portugal, "que han aplicat aquesta mesura en diverses ocasions, essent la més recent la Llei 38-A/2023, de 2 d'agost, de Portugal, que amnistia a tots els joves d'entre setze i trenta anys per la comissió de determinats delictes amb motiu de la visita del Papa Francesc a aquest país".

El cas d'Espanya es compara amb el d'altres normes constitucionals de països europeus que, "si bé no menciones expressament l'amnistia, com el cas d'Alemanya, Àustria, Bèlgica, Irlanda o Suècia, això no ha impedit que s'afirmés la seva constitucionalitat". "Des de la Segona Guerra Mundial s'han promulgat més de mig centenar d'aquestes lleus en els citats països, considerant la mateixa doctrina que una amnistia és aplicable a l'Estat constitucional en circumstàncies d'especial crisi política", es matisa. Concretament, en el cas d'Espanya se subratlla que l'amnistia "ha estat utilitzada en nombroses ocasions en la nostra tradició jurídica" i que, per tant, no és una via innovadora. Es menciona com el precedent més important el de la Llei d'Amnistia de 1977 (Llei 46/1977, de 15 d'octubre).

Homologació europea

El text posa èmfasi en el fet que la mesura està "homologada" des de la perspectiva del dret de la UE. Com a exemple se cita la Decisió Marc del Consell, de 13 de juny de 2002, "relativa a l'ordre de detenció europea i als procediments d'entrega entre membres, l'article 3 de la qual preveu que quan un delicte estigui cobert per l'amnistia a l'estat membre d'execució es denegarà l'ordre de detenció europea", així com l'Acord de comerç i cooperació entre la Unió Europea i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, per una part, i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

En l'àmbit de jurisprudència, l'amnistia s'emmarca com coherent amb la sentència del 29 d'abril de 2021 del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea). Una sentència que, segons recull la llei registrada en el Congrés, "no només reconeix la possibilitat de l'existència d'amnisties, sinó que, a més, estableix que la mateixa té per finalitat desposseir del seu caràcter delictiu als fets als quals s'aplica, de tal manera que el delicte ja no pot donar lloc a l'exercici d'accions penals i, en cas que ja s'hagi imposat una condemna, que es posi fi a la seva execució, implica, en principi, que la sanció imposada ja no es pugui executar".

El relat dels fets

L'exposició de motius es refereix en el seu relat dels fets a una "tensió institucional" generada pels "fets emmarcats en el denominat procés independentista, impulsat per les forces polítiques al capdavant de les institucions de la Generalitat de Catalunya (President, Parlament i Govern)". Fruit d'això, continua el relat, es va produir una "intervenció de la Justícia i una tensió social i política que va provocar una desafecció d'una part substancial de la societat catalana envers les institucions estatals, que encara no ha desaparegut i és revivada de forma recurrent quan es manifesten les múltiples conseqüències legals que segueixen tenint, especialment en l'àmbit penal".

La llei es justifica en aquest punt com a mecanisme constitucional "per a donar una resposta adequada més de deu anys després del començament del procés independentista, quan ja s'han superat els moments més acusats de la crisi i toca establir les bases per a garantir la convivència de cara el futur". També a mode preventiu, ja que es vaticina que la situació podria "agreujar-se en els pròxims anys" a mesura que se substanciïn procediments judicials que afecten no només als líders d'aquell procés (que són els menys), sinó també als múltiples casos de ciutadans i inclús empleats públics que exerceixen funcions essencials en l'administració autonòmica". Tot això, es repeteix al llarg del text, amb l'objectiu de "seguir afavorint el diàleg, l'enteniment i la convivència".