Felip VI alerta del perill que s’instal·li «el germen de la discòrdia»

És habitual que en el missatge de Nadal, el discurs més personal de tot l’any, Felip VI parli dels problemes i reptes dels ciutadans: de l’atur, de la dificultat dels joves per accedir a l’habitatge, de la violència masclista, de la sanitat, l’educació... Aquesta vegada, però, va fer referència a aquests assumptes en un paràgraf i va centrar la seva intervenció en la Constitució i la unitat d’Espanya.

Després d’un any electoral, amb pactes del PP amb Vox a comunitats i ajuntaments, a l’estiu, i l’acord del PSOE amb Sumar i els partits independentistes i nacionalistes per a la investidura de Pedro Sánchez, a la tardor, el Rei va decidir compartir una al·locució essencialment política.

El Monarca no va esmentar ni la llei d’amnistia del procés que Sánchez ha negociat amb Junts i ERC ni tampoc les manifestacions del PP i de la ultradreta contra la mesura de gràcia (en algunes de les quals es van corejar lemes contra la monarquia), però sí va avisar dels riscos de la divisió i va posar la Carta Magna del 1978 com la millor eina per garantir la «certesa».

«El nostre principal encert»

«Gràcies a la Constitució hem aconseguit superar la divisió, que ha estat la causa de molts errors a la nostra història; que va obrir ferides, va fracturar afectes i va distanciar les persones. Superar aquesta divisió, per tant, va ser el nostre principal encert ja fa gairebé cinc dècades. Per això, evitar que mai el germen de la discòrdia s’instal·li entre nosaltres és un deure moral que tenim tots. Perquè no ens ho podem permetre», va advertir.

Felip VI no va esmentar ni tan sols les guerres d’Ucraïna i Gaza i va passar directament a parlar dels 45 anys de la Constitució, que la seva successora, la Princesa d’Astúries, va jurar el 31 d’octubre. El cap de l’Estat veu la Carta Magna com a principal eina per garantir la «forma de viure i entendre la vida» de la qual els espanyols han gaudit des de finals dels 70. Fora del «respecte a la Constitució», va afirmar, «no hi ha llei sinó arbitrarietat». «Fora de la Constitució no hi ha una Espanya en pau i llibertat», va emfatitzar.

El Monarca va destacar que la Carta Magna suposa la garantia del pluralisme polític i d’«una visió compartida d’Espanya», que reconeix a tothom «el dret a ser respectats en la pròpia personalitat i en la cultura; amb les llengües, les tradicions i les institucions». I va demanar treure pit per la reacció davant les adversitats: des del «comportament cívic exemplar» per superar la covid fins al «coratge» i els «principis» demostrats davant del terrorisme.

El Rei no va fer referència al procés ni al referèndum d’independència del 2017, però seguidament a aquests dos èxits (pandèmia i lluita contra ETA), va destacar que a Espanya s’han defensat els «valors constitucionals» quan han estat «en qüestió o s’han posat en risc». En l’històric discurs que el Monarca va fer el 3 d’octubre del 2017, dos dies després de la consulta independentista, va demanar a l’Estat que assegurés l’«ordre constitucional i el funcionament normal de les institucions» davant la deslleialtat «inadmissible» de Carles Puigdemont. La llei d’amnistia busca que, entre altres persones, l’expresident es beneficiï de la mesura de gràcia.

En l’al·locució d’aquest Nadal també va parlar de les institucions. Va demanar que les unes a les altres es respectin «en l’exercici de les seves pròpies competències» per «contribuir mútuament al seu enfortiment i prestigi». Per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’amnistia suposa acabar amb la separació de poders. Per al president del Govern, Pedro Sánchez, el legislatiu (el Congrés) aprovarà una norma que els jutges hauran d’aplicar. Com sol passar cada any, els partits faran la interpretació del discurs que més afavoreixi els seus propis interessos.

El Monarca va assegurar que la «raó última» dels «èxits i progressos» de la història recent ha estat la «unitat», els «valors democràtics, la cohesió» i els «vincles sòlids de l’Estat» amb les autonomies i la « solidaritat entre totes». I és en aquest context on va fer l’única referència al fet que Espanya ha ostentat la presidència rotatòria de la UE aquest semestre. Només va destacar que aquests mesos «s’ha reforçat la unitat d’Europa».