Pedro Sánchez allarga l’escut social: Aquestes són les principals mesures

El president del Govern, Pedro Sánchez, va treure ahir pit de la pròrroga de part de l’escut social que va llançar per contenir els durs efectes de la inflació i va presumir del creixement de l’economia espanyola, que duplica el que van predir la majoria dels estudis en començar l’exercici. En una compareixença a la Moncloa, en una mena de balanç del 2023, Sánchez va detallar el contingut del decret òmnibus amb el qual inaugurarà el nou any i va exhibir les seves credencials després de la renovació del seu mandat. «L’economia espanyola ha desmentit tots els profetes del caos, mostrant solidesa i fortalesa, malgrat la incertesa que estem vivint en tot el context internacional», va assenyalar.

El cap de l’Executiu va confirmar el manteniment de la majoria de les mesures de l’anomenat «escut social»: prorroga les que va aprovar després de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, que van des de la pujada esglaonada de la fiscalitat sobre l’energia fins a la gratuïtat i les bonificacions en el transport públic. Alhora, manté els impostos a la banca i a les energètiques, encara que en aquest darrer cas, amb l’opció de deduccions per invertir en projectes de transició energètica, i seguirà la prohibició (almenys fins al 2025) d’executar desnonaments a persones vulnerables sense alternativa habitacional. El part del decret òmnibus s’ha aconseguit després d’un intens debat entre els socialistes i els seus socis de Sumar, especialment sobre el manteniment de les mesures de bonificació i gratuïtat del transport públic i els gravàmens a la banca i les energètiques.

Energia

El Consell de Ministres va aprovar una pujada esglaonada de la fiscalitat sobre l’energia fins a recuperar els nivells previs a l’inici de la crisi energètica: així, va acordar elevar l’IVA sobre l’electricitat des del 5% actual fins al 10% durant el 2024; l’impost especial de l’electricitat (IEE) passarà del 0,5% actual al 2,5% durant el primer trimestre de l’any i al 3,8% durant el segon; i l’impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica (Ivpee) tindrà un tipus del 3,5% fins al març i passarà a tenir-ne un del 5,25% fins al juny.

En el cas dels subministraments de gas natural, l’IVA se situarà en el 10% els primers tres mesos del 2024, per després «recuperar els nivells normals (21%)», va dir. En el cas dels combustibles de biomassa, es mantindrà en el 10% durant sis mesos.

Sánchez va justificar la retirada d’aquestes rebaixes fiscals «davant la caiguda gradual que s’està produint en els preus de l’energia en l’últim any». «Fa dos anys, en vigílies de la invasió de Putin a Ucraïna, el preu del megawatt-hora al nostre país arribava als 360 euros, divendres era set vegades inferior (51,8 euros). Les xifres parlen per si mateixes i també parlen de la consistència del compromís d’aquest Govern amb les crisis que vénen de fora de les nostres fronteres», va defensar.

Al mateix temps que desmunta les rebaixes d’impostos, el Govern manté altres mesures, d’impacte pressupostari més limitat, però adreçades a «millorar la vida de la gent enmig de la incertesa» derivada ara no només de la guerra d’Ucraïna sinó també del conflicte al Pròxim Orient, segons va dir Sánchez. Entre elles, destaca la protecció als consumidors més vulnerables, a través de la prohibició al tall del subministrament, creada amb la pandèmia, o l’ampliació dels descomptes del bo social elèctric i tèrmic i el manteniment de les tres categories de perceptors existents fins ara.

Banca

«Es prorrogaran un any els gravàmens al sector financer i energètic. En el cas del gravamen energètic, introduirem modificacions als Pressupostos perquè es puguin deduir a partir de l’1 de gener les inversions estratègiques vinculades amb projectes industrials i la descarbonització del sistema productiu al nostre país», va explicar Sánchez. A partir d’aquí, va assegurar que l’Executiu manté el «compromís» acordat en el pacte programàtic del Govern de coalició de fer aquests gravàmens «permanents». Unes paraules que van arribar pocs dies després que Repsol amenacés de traslladar les seves inversions renovables d’Espanya a altres països si es mantenia aquest gravamen més enllà d’aquest any. Una altra de les mesures anunciades és l’eliminació de les comissions per retirada d’efectiu en finestreta per a gent gran i persones amb discapacitat. L’eliminació de les comissions per retirada d’efectiu a la finestreta s’alinea amb el protocol subscrit el febrer del 2022 per garantir la inclusió financera dels dos col·lectius.

Transport

Es manté la gratuïtat per a tots els usuaris freqüents de Rodalies, Mitja Distància, línies estatals d’autobús, així com el descompte en l’Avant. Es manté la subvenció del transport amb metro i autobús per als viatgers habituals en les mateixes condicions que s’apliquen ara, sempre que les autonomies aportin almenys el 20% per arribar a un descompte mínim del 50%. En principi, la mesura es prorroga durant tot l’any que ve.

Aliments

La cistella de la compra de les famílies espanyoles seguirà fins al juny amb un IVA del 0% en els aliments bàsics i del 5% per a la pasta i l’oli. La mesura s’adopta malgrat que la caiguda gradual dels preus de l’energia ha permès que els costos de producció al sector agrari siguin més moderats. Encara que quan es va aprovar per primera vegada aquesta rebaixa de l’IVA dels aliments es va marcar una taxa d’IPC subjacent del 5,5% per retirar aquesta mesura i en la dada del novembre passat (l’últim disponible) aquesta taxa se situa un punt per sota, en el 4,5%, l’Executiu s’ha decidit a mantenir l’ajuda en un moment en què els preus dels aliments van avançar el mes passat un 9%. Estendre aquesta rebaixa fiscal a determinats aliments durant el primer semestre del 2024 podria tenir un cost aproximat proper als 900 milions, atès l’impacte pressupostari que la mesura va tenir fins al setembre del 2023, que va sumar un total de 1.294 milions.

Pensions

El Govern aprova la revaloració de les pensions d’acord amb l’IPC. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja va publicar la dada de l’IPC definitiva del novembre, que serveix de referència per a la revaloració de les pensions el 2024. Finalment, les prestacions contributives pujaran un 3,8% a partir de l’1 de gener i els pensionistes ingressaran ja en la nòmina del primer mes de l’any la seva prestació amb les taules actualitzades. L’augment per a les pensions contributives, les més freqüents entre el col·lectiu de pensionistes i que actualment perceben prop de 10 milions de persones, pujaran segons l’evolució mitjana de l’IPC durant el 2023 i mantindran així el poder adquisitiu. És a dir, si la pensió mitjana contributiva és actualment de 1.197,9 euros (segons la nòmina pagada al novembre), a partir del gener pujarà a 1.243,3 euros, uns 45 euros d’increment mitjà. També pujaran en la mateixa proporció totes les pensions contributives de viduïtat, incapacitat temporal o orfandat. La pensió màxima, per part seva, pujarà en la mateixa proporció fins als 3.175 euros bruts al mes, 116 euros més que el 2023.

El nou sistema de càlcul de les pensions elimina fórmules que van regir en el passat, com és el cas de les paguetes per compensar la diferència entre l’IPC definitiu i l’increment aprovat pel Govern a principis d’any. Ja el 2023 no va existir aquest ingrés, que sí que va ser habitual dècades enrere, i aquest any i en els futurs tampoc.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona