El Sinn Féin liderarà per primer cop el govern d’Irlanda del Nord

Irlanda del Nord ha acabat oficialment amb dos anys de bloqueig institucional. L’Assemblea de Stormont -el Parlament regional- va aprovar dissabte la formació del nou Govern, que estarà liderat per primera vegada pels republicans del Sinn Féin després de la seva victòria en les eleccions de 2022. El nomenament del nou Executiu ha estat possible gràcies a l’acord aconseguit aquesta setmana entre el Govern britànic i el Partit Unionista Democràtic (DUP, en les seves sigles en anglès), que té per objectiu garantir la permanència d’Irlanda del Nord en el mercat intern del Regne Unit després del Brexit i que ha aconseguit que els unionistes donin llum verda al retorn a l’activitat parlamentària després de diversos intents fallits.

El nomenament de la republicana Michelle O’Neill com a ministra principal no representa un canvi substancial a efectes pràctics, ja que segons els acords del Divendres Sant de 1998 -que van posar fi a tres dècades de violència sectària a Irlanda del Nord- el poder a la regió ha de ser compartit entre les dues faccions. Però sí que està carregat de simbolisme, en una regió en la qual l’unionisme protestant ha estat la força dominant durant dècades. La diputada del DUP Emma Little-Pengelly ocuparà el càrrec de ministra principal adjunta, ostentat fins ara per forces republicanes.

«El càrrec de ministre principal i de ministre principal adjunt són idèntics en termes polítics i legals, malgrat que la denominació sigui diferent», explica Siguin Haughey, professor de la Universitat de Liverpool especialitzat en política irlandesa. «Però el valor simbòlic de liderar el Govern sí que és important per al Sinn Féin, perquè estem parlant del partit republicà que s’ha mostrat més a favor de la reunificació d’Irlanda». En termes polítics, el domini del Sinn Féin podria consolidar-se encara més en cas que la formació aconsegueixi la victòria en les pròximes eleccions generals en la república d’Irlanda, previstes per a principis de 2025.

Ara com ara les enquestes apunten en aquesta direcció, alguna cosa que ha portat a la presidenta del partit, Mary Lou McDonald, a afirmar que la reunificació d’Irlanda està «a tir de pedra». Unes afirmacions optimistes, segons el professor de la Universitat de Pensilvània Brendan O’Leary, autor de diversos llibres sobre Irlanda del Nord. «Amb la possibilitat que el Sinn Féin sigui el partit més votat en el nord i en el sud, és raonable concloure que les perspectives de reunificació semblen millors. Però dir que és una cosa palpable em sembla precipitat», assegura el professor.

Els experts coincideixen que tant als unionistes com als republicans els convé centrar-se a millorar la situació de l’economia i d’uns serveis públics molt deteriorats. Haughey destaca que gran part de l’èxit electoral del Sinn Féin a Irlanda del Nord resideix en el fet que la formació ha centrat el seu discurs en les polítiques públiques, deixant de costat un debat territorial que molts ciutadans estan farts d’escoltar.

El bloqueig institucional ha provocat un malestar social sense precedents a Irlanda del Nord. Més enllà de l’acord aconseguit amb el Govern britànic, els màxims dirigents del DUP també són conscients que reprendre la normalitat institucional és necessari per a mantenir el suport d’uns votants cada vegada menys preocupats pel debat territorial. El desemborsament de 3.800 milions d’euros addicionals per a Irlanda del Nord, oferts pel Govern de Londres, han servit com un al·licient afegit per a convèncer als unionistes per a posar fi al bloqueig.

«El futur de la Unió [dins del Regne Unit] és fer que Irlanda del Nord funcioni», va dir la setmana passada el líder del DUP, Jeffrey Donaldson, en una entrevista a la BBC. «La meva tasca com a líder unionista és ampliar l’atractiu de l’unionisme, és garantir que tots els ciutadans d’Irlanda del Nord sentin que formar part del Regne Unit els beneficia». L’objectiu del DUP és atreure a una part de la població catòlica que ara com ara no es mostra a favor de la reunificació d’Irlanda i que sí que està preocupada per la situació econòmica i pels serveis públics.

Però l’ombra d’una possible reunificació d’Irlanda en el llarg termini continua sent aquí. El professor O’Leary apunta al fet que la pèrdua de representació de la població protestant a la regió obligarà l’unionisme a buscar el suport d’altres partits que es mantenen neutrals. «Els unionistes han d’esperar que el Govern funcioni i que millorin els resultats econòmics del Regne Unit. I, si totes dues coses succeeixen, han d’esperar que en un futur referèndum, els votants d’Aliança votin amb ells per a mantenir la Unió», sentencia.

Subscriu-te per seguir llegint