Gran operació contra Bolsonaro, exministres i militars per intentar un cop d'Estat

Gran operació contra Bolsonaro, exministres i militars per intentar un cop d'Estat

Gran operació contra Bolsonaro, exministres i militars per intentar un cop d'Estat

EFE

La Policia Federal del Brasil ha desplegat aquest dijous una gran operació que assenyala a l'expresident Jair Bolsonaro, així com a diversos dels seus aliats més pròxims, entre ells exministres i militars d'alta patent, per intentar un cop d'estat que mantingués en el poder al líder ultradretà.

El jutge de la Cort Suprema Alexandre de Moraes ha ordenat a l'exmandatari lliurar el seu passaport en un termini de 24 hores i li ha pprohibit mantenir contacte amb altres investigats, dins d'aquest operatiu policial que va complir diligències en una desena d'estats.

La Policia Federal va afirmar en una nota que busca esclarir si els investigats van integrar una "organització criminal" que va actuar "en la temptativa de cop d'Estat" per a "mantenir al llavors president de la República en el poder" i evitar el Govern de Luiz Inácio Lula da Silva, en el poder des de l'1 de gener de 2023.

Els agents van complir aquest dijous 33 ordres d'aplanament (registre) i 4 ordres de presó preventiva, i a més van imposar 48 mesures cautelars als sospitosos.

Segons la premsa brasilera, van ser objecte de registres els exministres i generals de l'Exèrcit Walter Braga Netto, Augusto Heleno i Paulo Sérgio Nogueira, que van integrar el gabinet de Bolsonaro (2019-2022), i l'excomandant de la Marina, Almir Garnier Santos.

També van ser objecte de recerques l'exministre de Justícia Anderson Torres, qui ja estava sent investigat per l'aldarull colpista del 8 de gener de 2023 que van protagonitzar simpatitzants de Bolsonaro, i Valdemar Costa Neto, president del Partit Liberal (PL), formació que lidera l'exmandatari brasiler.

Detinguts tres militars i un assessor de Bolsonaro

D'acord amb 'O Globo', els quatre detinguts són: Filipe Martins, que va ser un estret assessor de Bolsonaro durant el seu mandat; els coronels de l'Exèrcit Marcelo Câmara i Bernardo Romão Corrêa Netto; i Rafael Martins, major de les Forces Especials de l'Exèrcit.

La recerca apunta que el grup investigat "es va dividir en nuclis d'actuació per a disseminar" sospites de frau en les eleccions de 2022, en les quals Lula va vèncer a Bolsonaro, qui buscava la reelecció, "abans fins i tot de la celebració dels comicis".

Segons la Policia, amb aquesta estratègia buscaven "legitimar una intervenció militar".

Els investigats suposadament van construir una narrativa per a crear dubtes sobre el resultat de les eleccions per mitjà d'informacions falses sobre les urnes electròniques que el país utilitza des de 1996 en els seus processos electorals i que mai han donat problemes.

Segons la Policia, va haver-hi un segon nucli d'actuació que "va consistir en la pràctica d'actes per a subsidiar l'abolició de l'Estat Democràtic de Dret, a través d'un cop d'estat, amb suport de militars amb coneixements i tàctiques de forces especials en un ambient políticament sensible".

Aquests fets van culminar amb l'aldarull del 8 de gener de 2023, quan milers de seguidors de Bolsonaro van envair i van destrossar les seus de la Presidència, el Congrés i la Cort Suprema, en un intent desesperat per a enderrocar al Govern de Lula, que havia assumit el poder una setmana abans.

Bolsonaro ja és investigat per aquest episodi per incitar als seus acòlits a prendre el poder per la força i aquest dijous va entrar directament en la mira de les autoritats per suposadament formar part de la trama colpista.