Polèmica pels efectes adversos del fàrmac Nolotil: L'Audiència Nacional i la Fiscalia analitzen diverses denúncies

Demanen que l'analgèsic, un dels més venuts, es retiri del mercat, però Sanitat considera que el risc de danys greus és "molt baix"

A Austràlia, els Estats Units, el Regne Unit o Suècia, ja no es comercialitza

El fàrmac Nolotil.

El fàrmac Nolotil. / Europa Press

Cristina Gallardo / Nieves Salinas

La justícia analitza en dos àmbits diferents, el penal i el contenciós-administratiu, les responsabilitats que poguessin derivar-se dels efectes adversos del Nolotil en algunes persones, com és la 'població flotant' procedent d'alguns països com el Regne Unit, els EUA o Suècia. La demanda contenciosa, per a la qual s'ha declarat competent l'Audiència Nacional, encara està pendent de repartiment, mentre que la Fiscalia de Madrid centralitza les denúncies penals que es van interposar a finals del passat mes de gener també per l'Associació d'Afectats per Fàrmacs (ADAF) davant responsables del Ministeri Públic a tota Espanya.

El col·lectiu ha demandat al govern espanyol després de recaptar uns 350 casos d'agranulocitosis, una reacció adversa que redueix els glòbuls blancs i augmenta el risc d'infeccions que poden ser mortals, per l'ús d'aquest analgèsic, que és el d'ús més comú al nostre país. En la seva majoria, aquests casos han estat recollits entre 1996 i 2023, segons assenyalen fonts de l'associació. Les accions judicials les han estat preparades pel 'Bufete Almodóvar & Jara', que ja ha representat davant la justícia a víctimes d'altres fàrmacs com l'anti menopausa Agreal, un assumpte pendent de resolució al Tribunal Constitucional.

Contraposen el que passa a Espanya amb països com Suècia, on es va prohibir comercialització de metamizol --que és el principi que a Espanya es ven sota la marca comercial de Nolotil-- definitivament el 1999, després de rebre diverses notificacions d'agranulocitosis.

La via contenciós-administrativa va ser la primera triada per l'associació, presidida per Cristina García del Campo, per buscar l'acció de la justícia el mes de novembre passat. En aquest cas, es va demandar al Ministeri de Sanitat i a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris per la seva "inacció a l'hora de protegir la ciutadania dels riscos del metamizol comercialitzat per la farmacèutica alemanya Boehringer Ingelheim.

En fonts d'aquesta companyia s'assenyala que ells no tenen coneixement de cap procediment judicial -les actuacions es dirigeixen contra l'Administració--, i incideixen en què els efectes adversos es descriuen de manera apropiada a la fitxa tècnica de metamizol. A més, expliquen que de manera contínua notifiquen a les autoritats sanitàries si es disposa de nova informació referent a això. 

La farmacèutica assenyala que el seu principi actiu, metamizol, "ha estat utilitzat pels pacients durant més de 50 anys, amb un perfil de seguretat ben establert i conegut". El seu ús, continuen, "està àmpliament estès a Espanya com a analgèsic en diferents situacions associades amb dolor agut de moderat a sever, i com a antipirètic quan altres alternatives no són efectives". Metamizol es comercialitza per 14 companyies diferents al nostre país, apunten.

L'Agència Espanyola del Medicament ha realitzat dues actualitzacions de l'ús de metamizol. La primera va ser el 26 de setembre de 2018, quan es va recomanar l'ús de fàrmac només per a tractaments de curta durada, així com realitzar controls hematològics en tractaments prolongats i no utilitzar-lo en pacients en els quals no sigui possible realitzar aquests controls. La segona, a data 1 de desembre de 2023, va indicar que, sobre la base de la revisió de tota la informació disponible, no existeixen noves troballes que canviïn el perfil del risc d'agranulocitosi ja conegut per al metamizol.

ADAF va acudir a la justícia després del silenci que va obtenir la seva denúncia administrativa inicial, interposada l'agost passat. La Fiscalia de l'Audiència Nacional, que és part per tractar-se d'un procés en demanda de drets fonamentals, va informar el passat 12 de gener a favor que es declarés la competència de l'Audiència Nacional per analitzar aquest assumpte, i en el mateix sentit es va pronunciar l'Advocacia de l'Estat, segons confirmen fonts fiscals. Des del passat 16 de gener es va declarar aquesta competència dels jutjats centrals del Contenciós, tot i que l'assumpte encara no ha estat alternat a cap d'ells. La demanda es dirigeix contra l'Agència espanyola per ser responsable del servei de farmacovigilància espanyol i ser qui a més, coordina als centres autonòmics de farmacovigilància.

Perill per als britànics

L'associació representa també diversos pacients britànics, 'població flotant' als quals, segons els denunciants, s'està prescrivint erròniament aquest medicament sense els controls i informació al pacient que serien necessaris. Al llarg del passat any, l'associació es va posar en contacte amb diverses agències de control i supervisió de fàrmacs internacionals per relatar la situació dels seus conciutadans a Espanya i preguntar per què el fàrmac i el seu principi actiu no està comercialitzat als seus països, és a dir, està prohibit allà.

En el seu escrit davant l'Audiència Nacional exposen les respostes que van obtenir des d'Austràlia, els Estats Units, el Regne Unit i Suècia, on ja no es comercialitza, els testimoniatges que han anat recollint en els últims anys i el punt de vista d'alguns professionals mèdics donant "la veu d'alarma".

Drets vulnerats

Per això, i en continuar les prescripcions o l'administració d'aquest mèdicament en hospitals, consideren vulnerats els drets a la integritat física, llibertat i igualtat, així com el dret a la salut dels pacients. Reclamen a l'Administració que impulsi un "metaanàlisi" a tota Espanya i prohibeixi mentrestant el fàrmac "per precaució", així com conèixer els plans de farmacovigilància per part de la comercialitzadora i la formació dels facultatius sobre aquest tema.

Concretament, reclamen a l'Audiència Nacional que dicti sentència obligant el govern a "emetre notes informatives constants perquè els metges deixin de prescriure Nolotil (metamizol) en població, que visiti o resideixi a Espanya, procedent de països en els quals el fàrmac està prohibit", i es millori la indicació del fàrmac per a totes les persones "espanyoles o no".

Delicte d'imprudència greu

D'altra banda, davant la Fiscalia han denunciat la comissió per part de l'Administració d'un possible delicte d'imprudència greu que afectaria funcionaris de l'Agència Espanyola del Medicament i responsables sanitaris i de les diferents administracions sanitàries encarregades de la farmacovigilància a Espanya. 

També consideren delictiu que no s'adverteixi la comunitat mèdica i sanitària sobre alguns aspectes imperatius com és la prohibició immediata de prescripció a Espanya dels productes que contenen metamizol a estrangers en els països dels quals està prohibit metamizol: els Estats Units, el Regne Unit, Irlanda, Suècia, el Japó, Austràlia, etc.

Recorden que el gener de 2020, la Generalitat de Catalunya va emetre un comunicat titulat 'En pacients amb febre o dolor agut intens no es recomana el tractament amb metamizol (dipirona) com primera elecció', i lamenten que durant anys, el Ministeri de Sanitat i l'Agència Espanyola del Medicament han fet cas omís d'aquest i d'altres estudis, articles i comunicats, incloent-hi l'estudi de l'Hospital Costa del Sol el 2009, el de la Comunitat Valenciana del 2004 al 2014.