Afectades pel Nolotil relaten el seu malson amb el medicament: "Porta'm a un hospital perquè m'estic morint"

És el medicament més venut a Espanya. Un clàssic contra el dolor, de prescripció mèdica, de la farmacèutica Boehringer Ingelheim. Però, per a un nombrós grup de pacients, prendre l'analgèsic Nolotil (metamizol) es va convertir en un malson. Així ho relaten Vanesa Vázquez, Irune Andrés i Consuelo Benítez a EL PERIÓDICO D'ESPANYA, del mateix grup editorial que Diari de Girona. "Porta'm a un hospital perquè m'estic morint", li va dir Consuelo al seu marit, amb una boca plena de nafres, l'oïda supurant, els glòbuls blancs "a zero" i una febre altíssima.

Són algunes de les representades per l'Associació d'Afectats per Fàrmacs (ADAF) que, a finals d'any, demanava al Ministeri de Sanitat "prohibir la seva prescripció" pels efectes secundaris "devastadors" que causa en molts pacients. El col·lectiu ha recopilat uns 350 casos sospitosos d'agranulocitosis, una reacció adversa que redueix els glòbuls blancs i augmenta el risc d'infeccions. Ha posat en marxa accions legals contra el Govern espanyol arran de la negativa del Ministeri de Sanitat i de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) a investigar els casos notificats i a prendre mesures per a "protegir la població dels riscos d'aquest medicament".

Nolotil s'utilitza per al tractament del dolor agut moderat o intens postoperatori o posttraumàtic, de tipus còlic o d'origen tumoral. També, en els casos de febre alta que no respon a altres mesures o altres medicaments per a la febre. És el primer medicament consumit en unitats de tot el mercat farmacèutic i ocupa la segona posició en valors dins dels analgèsics antipirètics.

Polèmica pels efectes adversos del fàrmac Nolotil: L'Audiència Nacional i la Fiscalia analitzen diverses denúncies

Casos sota sospita

No obstant això, ADAF ha identificat nombrosos casos sospitosos d'agranulocitosis que atribueix a aquest fàrmac. Francisco Almodóvar, advocat del Bufet Almodóvar & Jara, que porta el cas, afirma que "les reaccions adverses a aquest tractament han provocat sèpsia, fallada multiorgànica i amputacions". Dels 350 casos sospitosos de danys, 170 són de britànics que viuen o han estat de vacances a Espanya.

La presidenta d'aquesta entitat, Cristina García del Campo, explica a aquest diari que ADAF representa a tots els afectats per Nolotil i per tots els fàrmacs en general. "És una associació amb seu a Espanya, creada per una espanyola (que soc jo) i tant espanyols com britànics i persones de qualsevol nacionalitat en formen part. És important que això quedi clar, perquè sempre es pensa que ADAF és una associació de britànics que s'estan queixant perquè els donen Nolotil i no és així en absolut", precisa.

Incidència "molt baixa"

"Hi ha molts espanyols afectats per Nolotil i ells són els primers que volen que es retiri del mercat", continua la responsable de l'entitat. Però, malgrat les accions legals empreses, Nolotil continuarà dispensant-se a les farmàcies. El Ministeri de Sanitat no ha acceptat la reclamació de l'Associació. Així s'indicava el desembre passat.

L'AEMPS va realitzar una nova avaluació del fàrmac i, com a conclusió preliminar, al desembre, va determinar que la incidència d'agranulocitosi entre les persones que prenen aquest fàrmac és "molt baixa", en el rang d'1 a 10 casos per milió d'usuaris "en una població de pacients representativa de la pràctica clínica real a Espanya, inclosos pacients que estaven en tractaments durant diverses setmanes".

Una associació demanda el Ministeri de Sanitat pels casos de danys causats per Nolotil

Des de l'Associació d'Afectats, s'insisteix en la seva perillositat i en les reaccions adverses que ha provocat, com s'ha dit, en unes 350 persones. "Gairebé tots els casos sospitosos que he anat recollint aquests anys són principalment d'entre 2014 i 2023. N'hi ha algun d'abans (el primer que tinc és del 1996), però la majoria són entre el 2014 i el 2023. En particular entre el 2016 i el 2023", precisa la presidenta de l'associació.

Els testimonis

Casos com el que, des de Pollença (Mallorca), relata Vanesa Vázquez, auxiliar d'infermeria. Tot va començar quan va contreure covid, el gener de 2021. A partir d'aquí, relata, va començar a tenir el típic mal de coll, faringitis... I va començar amb febre. "Em deien que tenia covid persistent. M'ho creia, perquè feia poc que l'havia passat", compte. El 18 de gener torna amb febre a l'hospital, el d'Inca. Segueix amb el seu malestar. Ja llavors, el metge de capçalera li recepta el medicament, en ampolletes i en pastilles, per a baixar la febre, perquè amb altres medicaments no baixaven les dècimes. "Vaig anar moltes vegades a l'hospital, em donaven ibuprofèn i a casa. Al febrer vaig tornar amb llagues bucals i febre". Insistien que tenia covid persistent, encara que ella diu que no li van fer cap prova per a diagnosticar-lo.

Vanesa mai havia pres Nolotil; ho associava a un fàrmac que els dentistes donen per al mal de queixal

Vanesa mai havia pres Nolotil. Ho associava a un fàrmac que els dentistes donen per al mal de queixal. L'afectada va estar més d'un mes amb febre. No remetia amb res. Ja al febrer d'aquell any, una metge d'Urgències va veure el seu historial de visites a l'hospital i va decidir fer-li un hemograma. Va dir que el que tenia era agranulocitosi (també coneguda com a neutropènia), una malaltia de la sang que es produeix quan el recompte de granulòcits sanguinis és baix (neutròfils, eosinòfils i basòfils) i disminueix la capacitat del cos de combatre els gèrmens, i amb això, les infeccions.

Vanesa anava cada dos per tres a Urgències de l'hospital "perquè tenia febre i no tenia forces ni per a menjar", descriu. Tenia llagues a la boca que no li deixaven empassar res. Quan el 8 de febrer li van fer la prova, el metge li va dir que estava amb els leucòcits en valors molt baixos. "Ja de seguida em van posar en aïllament. Dit pel metge: 'Qualsevol bitxo, et mata'. Creien que era leucèmia. Vaig estar tres dies esperant resultats. Fatal. Tenia butllofes a tota la pell. No podia moure'm, la febre que no remetia. I encara sort que no em van posar Nolotil en vena, que és molt comuna als hospitals quan entres per Urgències".

El Nolotil està prohibit per a mi, per als meus fills i pels que vinguin. Prohibidíssim.

Vanesa Vázquez, afectada

Assenyala que en cap moment va pensar que era per l'analgèsic, encara que ja l'hematòloga començava a sospitar-ho. Va estar uns deu dies ingressada a l'hospital, fins que els valors van ser normals. La van enviar a casa per a un seguiment. Va deixar de prendre el fàrmac. "Nolotil està prohibit per a mi, per als meus fills i pels que vinguin. Prohibidíssim", assegura.

Quines seqüeles li han quedat? L'auxiliar d'infermeria parla d'una psoriasi de base que ja tenia, ara molt més accentuada i de trastorns de la son. "Vaig sentir molta ràbia quan ho vaig saber. Els metges no en són conscients. Haurien de fer un congrés nacional per a explicar a la gent el que pot ser l'ús sense seguiment mèdic", assenyala Vanesa.

Un cas de leucèmia?

Com altres afectats va contactar amb l'Associació. Una cosa semblant li va succeir a Irune Andrés, de Getxo (Biscaia), 31 anys. Es remunta a març de 2023. Estava embarassada i, en els dos últims mesos, va tenir un dolor molt fort a les costelles. Com no podia prendre res, li van dir que esperés a donar a llum -un 16 de març de 2023- i anés al neuròleg. Va ser un 2 d'abril a la consulta i li va receptar Nolotil, dues vegades al dia, durant quinze dies. Va començar a prendre'l i, al cap d'un mes, va viatjar a Madrid i va començar a trobar-se malament.

Em van fer unes anàlisis i aquí va començar la meva pel·lícula de terror. Em posen en l'escenari que tinc una leucèmia i haig d'entrar en aquell mateix moment en aïllament

Irune Andrés, afectada

Irune havia pres l'analgèsic alguna vegada. De manera esporàdica, per al mal de queixal. I continua: "Em vaig començar a trobar molt malament, amb molta febre i angines molt fortes". En passar els dies, va començar amb nafres en la boca. El metge li va receptar amoxicil·lina i paracetamol. Sense millorar, amb el seu fill de tot just un mes, Irune va tornar a l'hospital. "Em van fer unes anàlisis i aquí va començar la meva pel·lícula de terror. Em posen en l'escenari que tinc una leucèmia i haig d'entrar en aquell mateix moment en aïllament", relata.

Diu Irune que gairebé ni recorda de com estava del xoc que va suposar. Quan el seu marit va parlar amb els metges, els va explicar que la dona havia estat prenent Nolotil. Li van fer cultius de sang i un especialista en Medicina Interna li va descobrir que patia una agranulocitosi. Com Vanesa, va estar diversos dies en aïllament. Fins que els seus leucòcits van pujar. "Em vaig recuperar, però no estic com abans. Tinc seqüeles físiques -la pell com escatada, les mans com amb una dermatitis que no ho és, anèmia... -. Mai he estat una persona de posar-me malalta i ara a la de res, caic. A més, haig d'anar al psicòleg perquè tinc estrès posttraumàtic", afirma.

El dolor de Consuelo

Consuelo Benítez, de Écija (Sevilla), reconeix des d'Ayamonte (Huelva), on ha acudit per a una intervenció, que li remou parlar d'una història que va començar quan se li va inflar un dit d'un peu. El seu metge de capçalera li va dir podia ser una artrosi o artritis. Es va buscar un reumatòleg privat (es queixa de les llistes d'espera a Andalusia) que li va demanar diverses proves. Mentrestant, li va injectar dues injeccions de Nolotil i, després, li va donar en pastilles. Tres vegades al dia. El dolor seguia i l'especialista li va augmentar la dosi, explica.

Allò va succeir el 2021. El dolor va millorar. Però van començar a aparèixer incomptables efectes adversos. Llagues a la boca, l'oïda li supurava... "Horrible. Horrorós. Van començar febres cada vegada més altes. Vaig tornar al reumatòleg i em va dir que allò no podia ser de l'artritis", explica. Li va demanar una analítica. Una altra anàlisi va determinar que l'activitat de l'artritis havia cessat, però els seus glòbuls blancs havien caigut en picat. Consuelo va acabar en un hospital. Seguia amb febres molt altes. "Porta'm a un hospital perquè m'estic morint", li va dir al seu marit.

La sevillana, de 67 anys, va acabar a l'Hospital Infanta Elena de Huelva. Una analítica va demostrar que, en un mes, els glòbuls blancs "estaven a zero, tenia les defenses a terra". Va estar mes i mig ingressada, acabada de jubilar i sana fins aquell moment, afirma. Es va descobrir, també, que era una agranulocitosi provocada pel medicament. Abans, mai, havia pres Nolotil. Continua recuperant-se. Però diu que li han quedat seqüeles. La seva artritis reumatoide s'ha agreujat pel succeït. "Vull que se sàpiga. Perquè ho he passat molt malament", conclou.