El PP aconsegueix blindar la majoria a Galícia i el BNG enfonsa el PSOE

Alfonso Rueda seguirà al capdavant de la Xunta quatre anys més. El Partit Popular va aconseguir ahir revalidar la majoria absoluta de manera clara i, encara que retrocedeix lleugerament, reté el poder a Galícia després d’unes eleccions clau per al partit, tant a nivell gallec com nacional.

Rueda ha dissipat així els dubtes després de rellevar Alberto Núñez Feijóo el maig del 2022 i manté el camí triomfal del seu antecessor. El president de la Xunta reafirma així el seu lideratge a les urnes i encara un mandat amb el qual els conservadors encadenaran gairebé vint anys al capdavant de l’Executiu gallec.

El BNG, per la seva banda, ha trencat el seu sostre i ha ampliat el seu avantatge sobre el PSOE com a principal partit de l’oposició, però ha estat insuficient per formar un govern alternatiu, mentre que els socialistes continuen perdent força i obtenen el seu pitjor resultat històric. Democràcia Ourensana (DO) accedeix al Parlament gallec per primera vegada amb un representant, però queda lluny del seu objectiu de tenir la clau de la governabilitat.

La formació més votada va tornar a ser el Partit Popular amb més d’un 47% de les paperetes, percentatge que es tradueix en 40 escons, dos menys respecte els 42 del 2020 i dos per sobre la majoria absoluta. En segona posició es manté el BNG, que arriba al seu millor resultat en unes eleccions autonòmiques i passa de 19 a 25 diputats amb un suport superior al 31%. El PSOE continua sent la tercera força amb 9 seients i un 14%, però els socialistes es deixen cinc representants respecte l’anterior cita amb les urnes. DO entra per primera vegada a O Hórreo en aconseguir més del 8% a Orense i 1 diputat.

Sumar i Podem es queden sense representació després de la seva ruptura i tampoc no l’aconsegueix Vox, sent el Parlament gallec l’únic que se li resisteix. El partit d’extrema dreta queda lleugerament per sobre del 2% dels vots, mentre que Sumar no arriba a aquest percentatge i els morats només aconsegueixen un 0,26%. Queda pendent el recompte dels 29.300 vots emesos pels residents a l’estranger, però no s’espera que variï el resultat de manera significativa.

Alta mobilització

Els comicis del 18-F passaran a la història per l’alta mobilització de la ciutadania gallega en marcar un rècord de participació amb un 67,29%. La dada va superar en gairebé tres punts la més alta registrada en unes eleccions gallegues, el 64,4% registrat el 2009.

Ana Pontón va ser l’altra triomfadora d’aquests comicis després d’aconseguir confirmar el Bloc com a principal partit de l’esquerra i continuar l’ascens aconseguit el 2020 després dels mals resultats del 2016. Amb una campanya netament en clau gallega, el BNG és el partit que creix més, gairebé vuit punts i una millora de més de 140.000 vots, unes xifres que han enfonsat el PSOE. El Bloc també ha comptat amb la carta de la reunificació del nacionalisme després de rebre els suports de destacades figures que havien abandonat la formació en el passat, amb Xosé Manuel Beiras i Martiño Noriega al capdavant.

Per la seva banda, els socialistes compten amb un important arrelament a la comunitat gallega, però el lideratge de José Ramón Gómez Besteiro no ha tingut temps de solidificar-se després de passar en només onze mesos de la delegació del Govern a ser diputat al Congrés i, finalment , aspirant a la Xunta. La dimensió nacional de la campanya tampoc no va ajudar el candidat socialista i la presència de Pedro Sánchez i altres referents del partit ha llastat les seves possibilitats de marcar un perfil propi i allunyar-se del soroll del debat sobre l’amnistia.

Des d’un escó a Madrid també arribava la candidata de Sumar, Marta Lois, que ha patit el fet de ser poc coneguda per l’electorat i la pèrdua de terreny durant la darrera setmana de campanya davant la polarització entre el PP i el BNG. Per part seva, a Vox li segueix passant factura la seva escassíssima implantació a la comunitat i la seva poca presència més enllà de les cites electorals. Podem ha constatat la tendència a la baixa, amb una estructura molt tocada després de la ruptura del seu espai polític i amb una candidata, Isabel Faraldo, també poc coneguda.