La UE obre la porta al fet que el personal laboral interí que no superi les 'macro oposicions' sigui fix

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) obre la porta a la fixesa a aquells interins del personal laboral que no hagin accedit a una plaça indefinida mitjançant els macro processos d'estabilització que estan duent a terme les diferents administracions públiques a Espanya. Una decisió judicial que, mancant concretar-se quants dels eventuals s'acaben quedant sense un lloc fix a través aquests concursos, pot beneficiar a milers de persones.

La sentència, en contra d'algunes interpretacions, concerneix exclusivament als interins del personal laboral, no als funcionaris interins. I obligarà el Govern espanyol a fer canvis legislatius per a adaptar-se a aquesta. Fonts consultades del Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública, dirigit ara per José Luis Escrivá, a preguntes d'El Periódico, afirmen estar estudiant encara la decisió judicial i declinen de moment valorar-lo.

Un dels més plausibles podria anar dirigit al sistema d'indemnitzacions introduït en 2021 per a aquells interins que siguin destituïts, sobre el qual els magistrats han estat contundents: no s'ajusta a la norma europea. Aquest consisteix en un mecanisme compensatori de 20 dies per any treballat, amb un topall màxim de 12 mensualitats, que estan cobrant aquells eventuals que malgrat presentar-se als processos de regularització no acaben consolidant plaça. A Catalunya aquesta setmana han estat destituïts els primers 475 interins, emportant-se una indemnització mitjana de gairebé 11.000 euros.

Els primers interins cessats després de no superar les 'macro oposicions' de la Generalitat rebran 11.000 euros

"L'abonament d'una indemnització per extinció de contracte no permet aconseguir l'objectiu perseguit [...] de prevenir els abusos derivats de la utilització successiva de contractes de durada determinada", ja que "tal abonament sembla ser independent de qualsevol consideració relativa al caràcter legítim o abusiu de la utilització de contractes de durada determinada", afirmen els magistrats.

És a dir, com la llei espanyola no distingeix a l'hora de concedir compensació a aquells interins que han estat en frau d'aquells que, després dels tres anys que marca la llei, abandonen l'administració, la mesura no té caràcter dissuasiu per a les direccions de les administracions. Una opció conseqüent amb aquesta sentència per al Govern seria generar un import indemnitzatori nou (i més elevat) per als cessats que vinguessin de frau.

Els magistrats europeus han propinat una maçada a la legislació espanyola, elaborada específicament pel Govern espanyol per a delimitar l'abús de la temporalitat que portava cronificada en el sector públic des de fa dècades. Legislació que l'Executiu, concretament sota la direcció del llavors ministre Miquel Iceta, va aprovar per a donar resposta a les múltiples sentències europees que recriminaven a Espanya l'ús excessiu de la figura de l'interí.

Figura legalment complexa

La sentència del TJUE es pronuncia sobre una figura jurídicament difusa i normativament no regulada que és la del treballador públic indefinit no fix, una aparent contradicció que s'ha anat forjant a base de jurisprudència prèvia. Ve a ser un empleat pertanyent al cos del personal laboral que no ha obtingut la plaça de funcionari a l'administració pels llits habituals, bàsicament una oposició, -d'aquí el 'no fix'-, però que per haver ocupat durant molt de temps una plaça estructural entra dins de la categoria d'indefinit.

Els magistrats analitzen la normativa espanyola i els processos extraordinaris per a consolidar milers de places en tota Espanya que d'aquesta es deriven. A Catalunya, per exemple, la Generalitat té parcialment completats els seus. De 59.000 places ocupades en 2021 per interins i que es va proposar estabilitzar avui ja té fixades 12.200. I qui les estan ocupant són eminentment interins: Més de nou de cada 10.

"La convocatòria de tals processos dins dels terminis establerts pot prevenir, en principi, els abusos derivats de la utilització successiva de relacions laborals de durada determinada a l'espera que aquestes places es cobreixin de manera definitiva", afirmen els jutges del TJUE.

No obstant això, aquests mateixos magistrats consideren que aquests processos d'estabilització són necessaris, però no suficients per a combatre els abusos de la temporalitat per part de les administracions. "No garanteix que aquests processos es convoquin efectivament, no sembla que pugui evitar la utilització abusiva, per part de l'ocupador de què es tracti, de successives relacions laborals de durada determinada", afirmen.