El PNB evita el 'sorpasso' de Bildu i podrà repetir la fórmula de govern amb el PSE

El PNB ha aconseguit evitar el 'sorpasso' d'EH Bildu en les eleccions autonòmiques basques d'aquest 21 d'abril, en les quals totes dues formacions es disputaven l'hegemonia d'Euskadi, encara que amb un resultat molt ajustat. Els nacionalistes han guanyat a la formació sobiranista per gairebé 30.000 vots, tot i que han empatat a 27 escons.

La formació dirigida per Andoni Ortuzar podrà, d'aquesta manera, reeditar la seva aliança amb el PSE-EE, que ha sortit enfortit dels comicis, en aconseguir 12 parlamentaris, dos més que en l'anterior legislatura. Totes dues formacions podrien sumar majoria absoluta a la Cambra.

El PNB, que ha assumit la responsabilitat de conformar Govern a l'haver vençut en vots, ha anunciat que iniciarà una ronda de converses amb les diferents forces polítiques per a aconseguir un Executiu "plural" com el resultat que ha sortit de les urnes.

El PNB inicia ara una nova etapa després d'haver escomès una regeneració generacional en les seves candidatures, liderades per Imanol Pradales, que ha substituït a Íñigo Urkullu com a candidat a lehendakari i, previsiblement, accedirà a Ajuria Enea.

El canvi, una miqueta arriscat, realitzat quan el PNB es ressentia en els últims processos electorals, a favor d'una EH Bildu en alça, ha donat el seu resultat, ja que ha aconseguit vèncer, encara que per la mínima, a la formació sobiranista, que s'ha presentat als comicis amb el seu ideòleg, Pello Otxandiano, com a aspirant a la Lehendakaritza.

La formació jeltzale ha guanyat en vots respecte a les autonòmiques de 2020, en concret 20.594, encara que ha baixat gairebé tres punts i mig percentuals, i ha perdut quatre escons. Fa quatre anys, amb Urkullu al capdavant de la candidatura, va aconseguir una clara victòria en obtenir 31 escons, tres més que en els anteriors comicis de 2016. Llavors, va recaptar 349.429 sufragis, el 39,07% del total, i va guanyar en els tres territoris i en les tres capitals basques.

Amb relació a les passades eleccions municipals de 2023, el PNB ha guanyat ara 48.207 vots. En aquests comicis es va fer amb 322.347 sufragis, el 32,27% dels vots, i, encara que va ser el partit més votat, EH Bildu el va superar en regidors.

El suport es va reduir més a les generals del passat any, en les quals el PSE-EE va guanyar les eleccions a Euskadi i el PNB, com a segona força, va aconseguir 277.175 vots (24,13%), encara que va empatar a cinc diputats tant amb els socialistes com amb EH Bildu.

El més votat a totes les autonòmiques

En totes les eleccions autonòmiques des de la reinstauració de la democràcia, el PNB ha estat el partit més votat a Euskadi. També ha estat el que ha aconseguit més escons a totes les cites electorals, excepte el 1986, quan va guanyar en vots, però en escons ho va fer el PSE-EE. Va ocórrer en unes eleccions anticipades que es van convocar després de la seva escissió, i a les quals es va presentar ja per separat EA, el partit que va constituir el exlehendakari Carlos Garaikoetxea.

El millor resultat de la formació jeltzale en uns comicis al Parlament basc va ser el 2001, quan amb Juan José Ibarretxe com a candidat a lehendakari i en coalició amb Eusko Alkartasuna, va aconseguir 31 escons i el 42,72% dels vots (604.222 sufragis).

Per contra, el pitjor resultat en vots i escons va ser el de 1986, any en què el PNB va baixar la seva representació fins als 17 escons, sent superat pel PSE-EE en parlamentaris, però no en vots, amb el 23,71% dels sufragis (271.208).