L'exposició al soroll i la contaminació disparen el risc de patir malalties mentals en nens i adolescents

Respirar aire contaminat i viure en ambients massa sorollosos és un factor que dispara el risc de patir malalties mentals en nens i adolescents. Segons apunta un estudi internacional publicat aquest mateix dimarts a la revista científica 'JAMA Network Open', l'exposició a aquests contaminants ambientals durant les primeres etapes de la vida augmenta les probabilitats de desenvolupar trastorns psicòtics, depressió i ansietat al llarg de l'adolescència i la infància. "Les intervencions per reduir l'exposició a la contaminació de l'aire i del soroll, com ara la creació de zones verdes, podrien ser claus per millorar la salut mental de la població", argumenten els experts que han realitzat aquest treball, liderats per la investigadora Joanne B. Newbury, de la Universitat de Bristol.

L'anàlisi, pilotada per un panell d'experts britànics en salut pública i psiquiatria, pren com a referència les dades de més de 9.000 nens entre 12 i 24 anys residents al Regne Unit. En tots els casos, els investigadors van recopilar, d'una banda, informació sobre l'exposició a la contaminació de l'aire i del soroll ambiental amb què havien conviscut els infants des dels primers anys de vida fins a l'edat adulta i, d'altra banda, avaluacions sobre el seu estat de salut mental.

L'exposició a aire contaminat augmenta el risc de trastorns psicòtics i depressió, mentre que el soroll excessiu agreuja l'ansietat

L'anàlisi detallada de tota aquesta informació va permetre trobar una associació entre l'exposició a aquestes fonts de contaminació i el risc de desenvolupar malalties mentals en nens, adolescents i joves. Respirar aire contaminat es va relacionar amb un risc més alt de trastorns psicòtics i depressió, mentre que l'exposició a alts nivells de soroll es va associar amb un risc d'ansietat més gran.

Efecte potenciador

Segons argumenten els autors d'aquest treball, es tracta de la primera vegada que s'assenyala l'impacte d'aquest fenomen en nens i adolescents. Fins ara, tal com ja havien apuntat feines anteriors, l'exposició a la contaminació urbana és un dels factors que augmenta el risc de psicosi i depressió en adults. També hi ha hagut altres treballs que apuntaven als múltiples danys de la contaminació ambiental i acústica en la salut respiratòria, cardiovascular i fins i tot cerebral (com, per exemple, les investigacions que mostren com aquests fenòmens poden augmentar el risc de desenvolupar Alzheimer). Però en la majoria de casos, els estudis posaven en focus els adults i no els nens. Per això és important aquesta feina.

"Aquest estudi ens presenta evidències que ens conviden a replantejar-nos l'impacte de la contaminació al neurodesenvolupament i a la salut mental al llarg de la infància i la joventut", argumenta Jon Andoni Duñabeitia, director del Centre de Recerca Nebrija en Cognició. Segons apunta aquest especialista en declaracions al Science Media Centre Espanya, cada cop són més els treballs de gran abast que apunten al perill que suposa l'exposició a petites partícules contaminants, així com la contaminació ambiental, en etapes tan primerenques com l'embaràs o els primers anys de vida d'una persona. En aquest sentit, Andoni corrobora que la contaminació “té un efecte potenciador de problemes de salut mental durant l'adolescència i joventut”.

Cada cop són més els estudis que mostren com la pol·lució perjudica el desenvolupament cognitiu dels infants i té efectes negatius en la seva salut respiratòria i cardiovascular

Un estudi realitzat fa uns anys per l'ISGlobal a 38 escoles de Barcelona també va mostrar, per exemple, que l'exposició perllongada a la pol·lució atmosfèrica i acústica perjudiquen el desenvolupament cognitiu dels menors. En aquest cas, l'anàlisi va demostrar que els nens i les nenes més exposats al trànsit desenvolupen, de mitjana, una memòria de treball i una capacitat d'atenció més lenta que els seus companys d'escoles més apartades del soroll i el fum dels cotxes. Una de les dades més cridaneres de l'estudi va ser que per cada increment de cinc decibels al soroll exterior s'observa un 11,4% menys de capacitat per retenir informació a curt termini i un 23,5% de capacitat per processar dades complexes.

Possibles solucions

Amb la mateixa contundència que els experts alerten dels perills de la contaminació, també insisteixen en la necessitat aplicar mesures per frenar-la i així millorar la salut dels ciutadans. Sobretot a les grans ciutats on la pol·lució i el soroll van a més. L'equip liderat per Joanne B. Newbury, de fet, suggereix una sèrie d'intervencions. Per exemple, creant més zones verdes on es garanteixi una millor qualitat de l'aire i una reducció substancial del soroll. També es demana implementar mesures per reduir el soroll ambiental en àrees residencials i escolars, promoure polítiques que regulin les emissions en entorns urbans i cercar maneres per reduir l'exposició dels més joves a tota mena de contaminació .

Els experts reclamen la creació d'espais verds i una reducció de la pol·lució acústica i ambiental a zones residencials i escolars

Segons explica l'epidemiòloga ambiental Natalie Mueller, de l'equip d'ISGlobal, la creació d'espais verds de tota mena, “des de grans parcs plens de vegetació fins a una major presència d'arbres i verd als carrers”, és una de les mesures clau per millorar la salut de la població urbana. "Els espais verds promouen l'activitat física i tenen un impacte molt favorable per a la salut mental", comenta Mueller. "La creació d'aquests espais també afavoreix la socialització i això també és molt important per al benestar social", va argumentar aquesta especialista en una entrevista amb EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Diari de Girona.