El PP guanya les eleccions europees a Espanya

El PP va guanyar les eleccions europees d’ahir a Espanya amb vint-i-dos escons, dos per sobre del PSOE, en una jornada marcada pel descens de la participació, la millora moderada dels resultats de Vox i el nou retrocés de les formacions independentistes catalanes, sobretot perquè Junts, tot i superar ERC a Catalunya, perd dos dels tres eurodiputats que fins ara tenia (en les eleccions del 2019 en va obtenir dos, però va sumar el tercer gràcies al Brexit). En l’altre «duel» polític de la nit, Sumar, amb tres diputats, es va imposar a Podem, amb dos. També han aconseguit representació al Parlament Europeu l’ultra Alvise Pérez (tres escons per a la seva agrupació S’ha acabat la festa) i la coalició nacionalista que lidera el PNB, amb un eurodiputat.  

La participació electoral no va arribar ahir ni al 50% del cens: van acudir a les urnes 17.552.330 ciutadans, el 49,22% dels electors convocats, 11,5 punts menys que en la convocatòria de 2019.

En aquest escenari, El PP va guanyar els comicis de manera molt més ajustada del que pensava fa només dues setmanes, informa Pilar Santos. Alberto Núñez Feijóo i la seva cúpula han tornat a fallar en la gestió de les seves expectatives, com ja els va passar en les generals de l’any passat. Tot i saltar dels 13 escons als 22 i vèncer el PSOE (20), no ha guanyat el «plebiscit» que ell mateix va plantejar contra Pedro Sánchez. Els socialistes han resistit a les urnes (només han perdut un diputat) malgrat la llei d’amnistia, el cas Koldo i els negocis de Begoña Gómez, els tres temes en què el PP ha basat la seva campanya.

L’ «Ara o mai» que van llançar els populars no ha calat del tot en els ciutadans i el partit de Feijóo ha acabat afegint als seus 13 diputats els 8 de Ciutadans, que desapareix també del Parlament europeu, i només un escó més (fins als 22 ). A la seu central, al carrer de Gènova, l’ampolla, és clar, es va veure ahir mig plena. Els conservadors van subratllar el salt en escons i la victòria sobre el PSOE, oblidant que al febrer parlaven de doblar el resultat (haurien d’haver estat 26 diputats) i que aconseguirien tanta diferència sobre Sánchez que aquest es veuria obligat a tirar la tovallola i convocar eleccions generals.

El resultat final d’aquest 9J, després d’unes enquestes els últims dies que van tornar a inquietar al màxim la cúpula del PP, dona un cert alleujament a Feijóo perquè, objectivament i malgrat les expectatives generades, ha vençut el PSOE per uns 700.000 vots (un 4% més). A Gènova, a més, recorden que a les generals del 2023 aquesta distància del PP sobre el PSOE va ser només d’1,4.

Sense «remuntada»

El PSOE, per la seva part, no va aconseguir refermar la seva «remuntada» en el plebiscit amb què el PP va enfocar les eleccions europees, com una mena de segona volta de les generals, informa Iván Gil. Els dos escons entre les dues forces és una forquilla menys ajustada del que van arribar a aspirar els socialistes. A la recta final de la campanya van confiar a reduir l’avantatge dels populars a dos o tres punts i un sol escó. Amb tot, valoren la seva capacitat per escurçar distàncies després d’haver estat a dos dígits de diferència i donen per neutralitzada la proposta de plebiscit sobre la qual van acabar recollint el guant.

El PSOE perd un escó respecte a les europees del 2019, encara que es queda per sobre de la barrera moral del 30%. Pel que fa a les darreres generals, els socialistes obtenen 1,3 punts menys. En nombre de vots, el PP suma 600.000 vots més que els socialistes, acostant-se als sis milions. El PSOE només aconsegueix imposar-se al PP a Catalunya, Navarra i les Canàries. Els populars són la primera força a la resta de comunitats autònomes menys a Euskadi, on la força més votada ha estat EH Bildu. A Astúries i Castella-la Manxa, on governen els socialistes, a més de Navarra, la diferència del PP sobre el PSOE és d’1,7 i deu punts, respectivament.

En el còmput general, la distància entre el PP i el PSOE s’incrementa fins als 4 punts percentuals, mentre a les generals del 23J va ser de només 1,3 punts. Malgrat això, en el context europeu, Sánchez es ratifica com un dels principals referents de la minvant família socialdemòcrata. El seu homòleg de l’SPD alemany, el canceller Olaf Scholdz, ha patit una forta derrota fins a situar-se en tercera posició, amb la meitat de vots que els conservadors i darrere de l’extrema dreta d’AdD.

Guerra civil a l’esquerra

Els resultats de Sumar a les eleccions europees situen d’altra banda el partit de Yolanda Díaz a punt d’una guerra civil, davant d’un Podem que millora les expectatives inicials, informa Ana Cabanillas. Aquests comicis es presentaven per a les dues forces com el primer examen a les urnes a nivell nacional sis mesos després de la seva ruptura. I el dibuix sortit de les urnes situa Sumar en una posició de debilitat (malgrat haver acabat per davant en l’escrutini) i un Podem que sembla tenir un sòl de votants amb la seva candidata, Irene Montero, com a líder fàctica de la formació. Dels 6 escons que va aconseguir Unides Podem el 2019, Sumar n’ha aconseguit 3, mentre que els morats n’han obtingut 2.

Retrocés independentista

A Catalunya les eleccions les guanya el PSC i Junts es consolida per davant d’ERC, malgrat que tots dos registren una forta regressió en vots, informa Júlia Regué. Les eleccions europees consoliden el PSC com a primera força amb un 30,63% dels vots i Salvador Illa encadena així la seva cinquena victòria al capdavant del partit, amb la mirada posada en la seva investidura com a president.

Els socialistes guanyen en uns comicis d’aquest tipus després de 15 anys sense fer-ho, i la primera plaça independentista -la segona, a les urnes- torna a ser per a Junts (18,02%), que ja havia recuperat el lideratge institucional de la causa als comicis catalans, i se situa a més de 76.679 vots de diferència d’Esquerra (14,81%). Ara bé, la postconvergència perd dos europarlamentaris i només en reté un, mentre que Esquerra aguanta en els tres representants gràcies a l’estirada electoral dels seus socis de coalició: EH Bildu i BNG.

Globalment, els dos partits independentistes surten damnificats de la cita electoral i perden més de 923.000 vots respecte fa cinc anys, una caiguda que confirma la tendència de les últimes disputes electorals. El resultat en escons dona aire a Esquerra, encara que no frena la crisi interna, mentre Junts no ha sabut rendibilitzar la figura de Carles Puigdemont, que ha participat de manera discreta en la campanya.

L’ultra Alvise, eurodiputat

L’entrada al Parlament Europeu de l’agitador ultra Alvise Pérez ha estat una de les novetats. L’agrupació d’electors que ha creat per a aquests comicis amb el nom de S’ha acabat la festa (SALF) ha aconseguit tres eurodiputats (un més dels que va obtenir el 1989 l’Agrupació d’Electors que va muntar l’empresari José María Ruiz Mateos, en ple conflicte amb el Govern socialista espanyol per l’expropiació de Rumasa). Alvise Pérez, exassessor de Ciutadans i UPD, i que va col·laborar amb polítics com Toni Cantó, també té problemes amb la justícia i ha estat denunciat diverses vegades per difondre continguts falsos a través de les xarxes, on és molt actiu.

El resultat d’ahir ha confirmat els pronòstics de la majoria d’enquestes per a Pérez, que obté tres eurodiputats amb una campanya desenvolupada gairebé en exclusiva a les xarxes socials (on suma 1,2 milions de seguidors entre Telegram i Instagram) i amb un discurs centrat a atacar la corrupció, la immigració, els mitjans i els partits tradicionals.

La defunció de Ciutadans

Les eleccions també han certificat la defunció de Ciutadans, en no haver aconseguir mantenir cap diputat al Parlament europeu (en tenia vuit). La formació encadena un nou fracàs electoral que la porta a la pràctica desaparició, en haver perdut representants a totes les institucions. Els «taronges» han obtingut una mica més de 120.500 vots, sense aconseguir cap seient a l’Europarlament i per darrere de partits com Pacma, CEUS i Junts.

És una caiguda considerable de suports respecte als comicis de fa cinc anys, quan va aconseguir el vot de 2.726.642 ciutadans. També és una altra garrotada electoral just un mes després de les eleccions a Catalunya, la comunitat on el partit va néixer i on va quedar fora del Parlament en perdre els sis escons que mantenia i sumar tot just uns 20.000 suports.

El candidat de Ciutadans a les eleccions europees, Jordi Cañas, va assumir ahir els resultats «francament dolents» de la seva formació, i va anunciar que iniciarà un congrés extraordinari perquè els militants decideixin el futur del partit.