la moda ho inaveix tot fins i tot amb aquelles coses que segons expressió popular no s'hi pot jugar com són les de menjar, els aliments, els quals també han quedat supeditats a les últimes tendències, a l'esnobisme del moment. La moda en la gastronomia és un fet indiscutible, no sols ha fet canviar els gustos sinó la forma dels plats i d'alguns estris de la taula, fins i tot trobem restaurants on no s'hi va a endrapar sinó a divertir-se.

En aquest sentit podríem establir una relació llarga de menges que amb el pas dels anys han anat adquirint prestigi i d'altres que han passat de moda. Els pescadors a les equinodermes espardenyes les anomenaven "cucs de mar", tot considerant no sols amb la paraula emprada per designar-les sinó per la seva textura de cordill un aliment vulgar. Cap consideració social ni alimentaria i menys gastronòmica. Abans en el Maresme i en la Costa Brava els pescadors les regalaven a la gent pobre perquè no es comercialitzaven; cosa semblant ha passat amb les garotes i altres espècimens marins. Sota la influència de la cuina francesa molts productes abans infravalorats ara són tinguts com excel·lents. Les espardenyes és un d'ells, com ho són les trompetes de la mort, els ceps, els camagrocs, la galta de vedella.

El pollastre era un plat reservat per a les grans ocasions, la festa major, Nadal i algun aniversari familiar. Degut a la seva escasetat i manca de diners se li otorgava un valor culinari que amb el pas del temps ens demostra que era exegerat. Els fesols, els cargols, el conill, els macarrons, el calamar a la romana, el bacallà, el vi del Priorat, i un llarg etcètera formen part d'una llista d'aliments que ara són molt cotitzats amb diners i amb valor gastronòmic.

Els bolets tres quarts del mateix, també han sofert la tendència de la moda. Actualment hem despertat a una nova realitat catalana i ens trobem davant la Catalunya perplexa i boletaria. Els catalans cada tardor entrem al bosc per cercar els tresors micològics. Aquest programa de la Tv3 dedicat als fongs ha provocat una fal·lera urbana i els barcelonins s'adrecen al Bergadà i al Ripollès per omplir els cistells. Ara el que més es troba en el massís del Montseny són caçadors de pinetells dins la fageda, un fet que fa molta gràcia als vilatans.

Quan era jove des de finals d'agost fins el novembre la gent del meu poble anava a cercar bolets. Durant la setmana només les dones, que no solien allunyar-se massa del poble i quatre desvagats, però els caps de setmana famílies senceres acompanyades pels veïns sortien per omplir no cistells sinó coves enters. Si anaven per l'escarlet (conegut com escarlot o carlet) no collien els rossinyols o vaquetes i menys els ceps o surenys, un bolet gairebé rebutjat per la gent del poble i si se n'agafaven era perquè no n'hi havien dels que interessaven. Tal dia com avui fa tres anys en un bosc del Montseny un senyor italià em comentà que 25 anys enrera en aquell turó on érem havia collit 90 quilos de ceps amb menys d'una hora. Es cert, ningú els agafava perquè era un bolet menystingut. Igualment ningú del poble s'emportava els apagallums o palomes, les trompetes de la mort, els camagrocs, els pets de llop tendres, els fredolics, les llengües de bou, ni les mocoses, ni la pimpinella morada tan deliciosa que fins s'ha intentat comercialitzar però com que és de color violaci en reflexes bruns van interpretar que no tindria èxit i s'ho van deixar córrer. Maleïts prejudicis!

El prestigi de l'ou de reig o cocou, dels rovellons i pinatells, dels cama secs i moixarnons, dels carlets, dels rossinyols, les gírgoles, les múrgoles, les sabateres, els siurenys o ceps es manté incolumne com abans. De totes formes la valoració d'un bolet concret té molt a veure amb les contrades i amb les condicions climàtiques, botàniques i geològiques. Així per exemple per alguns pobles del Maresme la lleterola és un dels millors com per gent del Pirineu de Lleida ho és el peu de rata i la llengua de bou. Cada terra fa s'ha guerra. El Nadal passat a Londres en els pubs oferien camperols (el xampinyó silvestre); el presentaven entre dues llesques de pa. Esplèndid. Han après a conrear-lo. Crec que després de l'ou de reig ja ve el camperol.

Els savis sociòlegs afirmen en un estudi que Catalunya viu instal·lada en la perplexitat, en un desànim profund, i per postres tampoc és un bon any per als bolets.