Mostra del vi de l'Empordà
Entrevista

Xavier Albertí: «Els nostres vins no tenen res a envejar»

El president de la DO Empordà reflexionava al voltant del futur dels vins empordanesos i de la situació del sector.

06-09-2019Meneame

DAVID CÉSPEDES | FIGUERES .
Com es presenta la verema aquest any?
La veritat és que bé. No hi ha hagut cap inclemència especial al llarg de tot el procés de maduració del raïm, que està arribant molt sa i relativament abundant. Comptem estar dins la mitjana habitual de producció i amb un nivell de salubritat i aptitud del raïm molt bo.

Xifres?
Tot i que es fan uns mostreigs estimatius no podem pas anar més enllà en aquests moments de situar-ho al voltant del volum habitual, que serien uns 9,5 milions de quilograms. Confiem que no hi haurà cap incidència de darrera hora i que les estimacions de qualitat i quantitat es compliran. En qualsevol cas estarem en condicions de poder-ho confirmar un cop finalitzat tot el període de veremes, que és prou llarg, tenint en compte la diversitat de varietats i climatologia de la nostra DO.

En ple canvi climàtic com pot afectar el clima a la verema en un futur?
És un tema que tenim ben present i, tot i que és una evolució d'una progressivitat lenta, l'hem d'anar preveient. És per aquest motiu que ens hem marcat com un dels objectius prioritaris d'aquest mandat analitzar amb precisió l'afectació que ha de tenir per a un territori com el nostre, que es troba ja dintre la franja més de secà de Catalunya, si bé més per l'efecte de la tramuntana que per la manca de precipitacions o elevada insolació.

Quin és el repte dels vins empordanesos?
Fer-ho sempre millor, i no només en el camp de la viticultura i l'elaboració, que és el bàsic, sinó també a l'hora de donar a conèixer els nostres vins. És un repte del Consell Regulador impulsar-ho i de cada celler en particular superar-se dia a dia, i així procurem fer-ho. Crec que hem assolit un bon nivell de prestigi, però no hi ha dubte que cal seguir perseverant per mantenir l'excel·lència i donar la màxima identitat als nostres vins, que és el que facilitarà l'entrada en mercats que no ens coneixen prou.

Tenen alguna cosa a envejar els nostres vins d'altres?
No, i no pas per menystenir ningú, simplement tenim bons vins i són els nostres, els que estan fets majoritàriament amb les nostres varietats tradicionals, lledoner i caranyana, i es troben en bones mans de cellers privats joves o consolidats o de cooperatives que tenen molt clar que cal treballar bé. El fet de tenir en general una dimensió modesta i unes productivitats baixes ens motiva més encara a apostar per la qualitat i poder-los defensar.

Quina quantitat de vi de la Denominació d’Origen marxa cap a fora?
La nostra DO té la peculiaritat de ser poc exportadora, de l'ordre del 15%, quan la mitjana nacional supera el 50%. Tot plegat és degut al fet que ja tenim una bona venda de proximitat, però això no impedeix que és un repte necessari el de vendre arreu, d'obrir nous camins i de posar-nos en con­currència amb referents internacionals.

Què és el que més li agrada que li diguin d'un vi seu?
«M'ha agradat molt». Dona molt de goig veure com el vi, jo diria més que cap altra beguda o fins i tot aliment, pot donar satisfacció. El vi ens aporta múltiples sensacions gustatives i, per què no, emotives. Som aquí per fer feliç la gent, siguin experts o no, i per poder viure de la terra i cuidar-la.

Encara hi ha algun valent que s'animi a introduir-se en el món del vi i munti un nou celler?
I tant, el darrer any hem tingut dues noves altes, i precisament a la zona del Baix Empordà, on la presència és més modesta. És un sector sens dubte molt atractiu des de molts punts de vista, tot i que en cap cas aconsellaria de llençar-s'hi per pur romanticisme.

S'han de fer més iniciatives per vincular el turisme al vi?
La Ruta del vi impulsada pel patronat de Turisme de Girona ha fet un gran recorregut, però també aquí resta molt per fer. Concretant, jo apostaria per reforçar l'eix natural del vi que uneix Roses amb Capmany, on s'aglutinen a poca distància tots els cellers del nord. Cal donar forma i visibilitat al «camí amic» de la vinya i el vi, seguint el model que ja han seguit altres denominaciona d’origen de diferents parts del món. Hem de xuclar una part del turisme costaner i hem de vetllar més encara pel turisme intern, més proper i fidel, sigui de les mateixes comarques de Girona o del conjunt del país.