Si no es xuta, no es marca. I si no es marca, és impossible guanyar. Al camp ja pot ser-hi Juanjo, Eloy Gila, Óscar Rico o Querol, però el que està clar és que al Llagostera li costa moltíssim arribar a la porteria rival amb claredat. No es creen ocasions de gol i no hi ha pólvora en atac. Els gironins no van fer mèrits per sortir ahir amb els tres punts de Mendizorrotza, però sense xutar van estar més a prop de la victòria que els locals. I ja és dir. L'Alabès va estar molt dèbil en atac davant una defensa visitant que va tornar a oferir símptomes de solidesa. El problema està al davant i això va fer-se evident ahir a Vitòria si es té en compte que faltaven tres minuts per arribar al descans quan Enric Pi, des d'uns trenta metres, va aixecar la cama esquerra per fer el primer xut del Llagostera: va engaltar una pilota que va sortir per sobre del travesser, sense incomodar el porter Manu Fernández en una primera meitat en què els de la Costa Brava no van fer res amb cara i ulls.

No és que l'Alabès fes gran cosa, però sí va ser l'equip que va intentar dur la iniciativa. No ho feien amb gaire encert en els últims metres, la veritat, però aixecaven el cap per buscar la figura de Ranko Despotovic. Dins l'àrea, el serbi va rebre diverses pilotes però només en va poder rematar una amb encert quan s'estava arribant a la mitja hora de joc. Una jugada de Sangalli per la banda dreta va acabar amb una assistència cap a l'exdavanter del Girona. La seva rematada va anar al primer pal i René la va aturar.

Aquesta va ser l'única ocasió seriosa d'una primera meitat en què el Llagostera només va defensar-se. En atac, poca cosa. Juanjo intentava baixar les pilotes llargues, però estava més preocupat per protestar a l'àrbitre i Óscar Rico, primer per la dreta i després per l'esquerra, estava massa imprecís. Santi Castillejo, dempeus des de la zona de banquetes, també va veure que l'exjugador del Jaén no tenia el seu millor dia. Al quart d'hora de la represa el va fer seure a la banqueta, donant entrada a un home amb més centímetres com és el cas de Querol. La dinàmica de joc era la mateixa que en la primera meitat. L'Alabès dominava en tots els aspectes i els gironins defensaven sense patiment. Això sí, la porteria rival quedava molt lluny.

Quan Jordi López i Diego Rivas buscaven Juanjo i Eloy Gila, no els trobaven. No hi havia idees ofensives. La pilota no arribava per terra a la zona davantera ni tampoc per dalt, amb pilotes llargues que no inquietaven ningú. Les combinacions no tenien continuïtat i així era impossible crear sensació de perill. El Llagostera no es caracteritza per ser un equip golejador ?(ha marcat tres cops en set partits de lliga) i tampoc crea gaires ocasions. A Huelva, en el segon partit a domicili, no van xutar ni un sol cop a porteria. Ahir tampoc.

El Llagostera no trobava el camí per arribar a l'àrea rival. És cert que no el deixava de buscar, però Santi Castillejo va entendre que la millora de l'equip passava per situar una peça més al mig del camp. Va fer seure un ensopit Juanjo per donar entrada a Tito. El de Santa Coloma de Gramenet va donar forma a un trivot que no va funcionar gens malament. Al costat de Diego Rivas i amb Jordi López més avançat, el Llagostera va combinar més. El guió era l'esperat per al tècnic visitant. S'havia arribat al tram final de partit i els locals no havien marcat. De fet, en tota la segona meitat gairebé no s'havien acostat a la porteria de René. Havien anat de més a menys i només un xut alt de Sangalli després d'un córner i un tret suau de Toti des de fora l'àrea podrien haver modificat el signe del resultat.

Cap dels dos equips s'acostava a l'àrea rival amb prou encert com per crear perill. Fins al punt que a la tribuna de premsa un individu va atrevir-se a fer una migdiada. A Mendizorrotza només animava el popular grup d'animació Iraultza, però el seu esforç no va veure's recompensat per l'equip local, que en els últims minuts va fer-se enrere. El Llagostera donava l'empat per positiu. Sumar a fora sempre és bo, diuen. René, fins i tot, va veure una groga per tenir massa calma a l'hora de donar vida a una pilota en un servei de porteria.

Tot i estar conforme amb l'empat, els blaugrana (ahir vestien de negre) van tenir els seus millors minuts en el darrer quart d'hora. Van combinar més, van trobar més espais i Pere Tarradellas va trobar-se sol dins l'àrea però no va estar llest per rematar ni per assistir Jordi López, amb la canya a punt per marcar. Ruymán va sortir del terreny de joc al 87 per una entrada a Juli i els dos equips van enfilar el túnel de vestidors sense haver fet mèrits per guanyar.